El xip prodigiós
Benvolgut pare de les criatures, ara que estan a punt de concloure les vacances i que aviat tornarem a la normalitat anormal i voluble dels progenitors de família nombrosa, he pensat que estaria bé unificar criteris. Perquè tenim els mateixos desitjos respecte als tres menors d’edat que tenim a càrrec (MEC). Els políticament correctes: que creixin sans i savis. I els políticament incorrectes: que ens facin cas d’una vegada, però de vegades, ai!, ens falla la sincronització.
Així, potser tu has irromput a la llar familiar amb l’estat d’ànim jovial i elàstic del progenitor feliç que ha tingut una bona jornada laboral, i has fet veure que no t’adonaves que algú havia deixat un patinet, un skate i tres pilotes enmig del passadís. I llavors he aparegut jo, amb el pensament furibund de qui ha fet la declaració trimestral d’Hisenda, i he fumut quatre crits i tu m’has mirat, intensament, intentant connectar aquell suposat xip telepàtic que sempre ens diuen que tenen activat els progenitors entre si, i que mai ha funcionat. I, esclar, aquell cop tampoc ha sigut l’excepció. I no ens hem entès, cosa que, mira, tampoc és tan greu, però el poc interessant de l’assumpte és que els MEC, caguntot, se n’han adonat. I això no pot ser. No poden saber que el xip telepàtic interprogenitorum és una llegenda urbana.
HEM D’ACTIVAR EL XIP
Conclusió, hem de fer un pont al xip i activar-lo. Però com que no tinc ni punyetera idea de biogenètica, millor que ens aprenguem uns pocs gestos de mímica, com si juguéssim al mus. Per exemple, si jo em frego el lòbul de l’orella dreta amb insistència i et miro intensament, no t’estic tirant la canya, per a això ja saps tu què faig, el que vull dir-te és “Stop. Jo els havia dit precisament el contrari. Stop. I ara estem quedant com dos panolis. Stop. Dissimula com puguis. Stop. I dóna’m la raó sense perdre la dignitat. Stop. Tu pots. Stop. Imaginació al poder. Stop”. I tot amb un senzill gest.
Aquí van més missatges en clau a emetre en presència d’un o més MEC. Si un dels dos es grata la coroneta i mira intensament a l’altre, no és que tingui polls, és que en realitat està dient “Warning. Ens estan prenent el pèl. Warning. A mi m’acaben de dir blanc i a tu negre. Warning, warning. Reunió d’urgència a la cuina a porta tancada amb l’excusa de sempre: mirar si hi ha res que alimenti a la nevera i que no estigui florit. Warning. De passada mirem si hi ha res que alimenti a la nevera sense florir. Warning”. I encara un altre. Acariciar-se suaument el coll voldrà dir “Ehem. Això que dius em va fatal. Ehem. Fes veure que mires el mòbil. Ehem. I el mires i jo t’envio un whatsapp explicant-te per què. Ehem”. I així, de gest en gest, els sabotejarem les rebel·lions i les endinyades. No podran amb nosaltres! Petonets de la pitjor partenaire del món, que t’estima.
