24/09/2016

El còctel: ‘out’, no, sense

2 min

L’OCDE acaba de fer públic el seu informe anual Employement outlook 2016. En una part dels seus indicadors resumeix les condicions educatives i laborals dels nostres adolescents i joves. Quan em poso a escriure aquest article les autoritats estan capficades a demostrar que el nombre dels que no fan res en les edats més joves (això que defineixen amb la maleïda etiqueta dels ni-ni ) ha baixat gràcies a les seves actuacions. ¿Quants no fan res entre els 15 i els 20, un de cada tres o un de cada quatre? Com que en són molts i mal repartits, el debat estadístic, la simplificació de les causes i el cofoisme de les mesures estan fora de lloc. La veritable qüestió és descobrir com està format aquest univers, per què apareix i què té sentit que hi fem.

El conjunt de nois i noies que estan embarrancats, fora de les vies, en un llindar vital que no els estimula a fer cap pas endavant, té tres característiques significatives. En primer lloc, són persones que han acabat malament (existencialment i acadèmicament) el seu recorregut per l’escola. Estan out de les lògiques formals d’aprenentatge (les dades ens recorden que la meitat d’ells no tenen ni el títol de l’ESO). Les mesures per canviar-ho són òbvies: ocupar-se’n perquè no abandonin aviat la secundària odiant l’escola i sense cap desig d’aprendre més.

La segona característica és que no tenen la feina a la qual volien dedicar la seva vida després d’afirmar rotundament: “Jo no serveixo per estudiar”. No són ni-ni. Són ni-ni no-no Les respostes són en el territori de les feines que poden fer néixer la necessitat d’aprendre i les escoles de “segona oportunitat” en les quals poden començar a definir-se amb dos sís.

Finalment, són personatges sense present i sense futur. Cal tenir en compte que una gran majoria d’aquests joves viuen en llars pobres, en un entorn precari, on el més raonable és sobreviure pensant en el dia a dia. Les dades publicades ens recorden, per exemple, que un de cada tres d’aquests joves viu en una casa en la qual cap adult treballa. I cal tenir present que resulta complicat imaginar-se el futur de manera diferent d’allò que t’envolta habitualment. Reduir les injustícies sembla que ajudaria força un jove a plantejar-se modificar la seva situació vital i la dels altres.

stats