Vull una escola nova (1)
Decidir l’escola per als fills i filles ha estat fa uns dies la tasca contradictòria de molts pares i mares. Aquest curs, però, les influències de moda, els corrents per conformar l’opinió sobre la bona escola, han estat diferents. Fa uns mesos l’aplicació contestada de proves externes d’avaluació anava acompanyada del debat sobre la publicació dels resultats, de manera que les famílies coneguessin l’excel·lència de cada escola. De la mateixa manera, al llarg del curs, a partir de campanyes comunicatives ben construïdes, hem conegut com diferents companyies de l’educació concertada o associacions de grups socials i econòmics difonien la posada en marxa d’innovacions escolars destinades a construir l’escola del futur. Els pares s’han vist exercint de compradors, mirant d’identificar el producte de qualitat, innovador i de futur, i mirant de posar-ho a l’abast del fill.
Aquesta realitat també ha creat una mica més de consciència social sobre dos aspectes escolars incontestables: bona part de l’escola actual no està organitzada per fer possible l’educació que els infants i adolescents necessiten; cada vegada més l’escola forma part del passat i no del futur. També, alguns grups de famílies i de mestres han nedat contra corrent explicant que no es tracta de poder comprar un bon producte sinó que ens aclarim sobre l’escola que volem i quins són els components bàsics de l’escola nova que els infants necessiten. Per això la pregunta a què mares i pares s’enfronten és aquesta: ¿quins són els components bàsics de l’escola nova (renovada) que necessitem i com la podem construir? Dedicaré aquesta columna i les properes a aportar elements per a les respostes.
El primer: una escola només és veritablement escola si és de barri, si està pensada per facilitar la infantesa, el desenvolupament, la curiositat per saber, el descobriment del món i dels altres en un entorn concret, en el qual diferents adults eduquen. Segon: una escola és escola si a dins hi són totes les infanteses de la comunitat, totes les seves diversitats vitals, on tots són de diverses maneres bons alumnes i el que preocupa als pares és el grup, l’aprenentatge cooperatiu, el descobriment diari de la diversitat. Tercer: una escola és nova i bona si pares i mares poden entrar-hi i mestres i professors sortir-ne. Si uns i altres comparteixen currículum, vida i educació. Continuarà.
