Que la força ens acompanyi
Se sol dir que els adolescents tenen una ignorància supina en qüestions religioses, i que això és un obstacle important a l’hora d’entendre la cultura anomenada occidental. És cert que, des del desconeixement, deu resultar inquietant que hi hagi uns edificis singulars, en general de sostre altíssim, que donen aixopluc a imatges tan pertorbadores com la d’un home pàl·lid amb regalims de sang al rostre clavat en una creu. O anar al museu i descobrir pintors que representen una dona que ofereix un cap tallat en una safata, o un home a mig coure a la graella, o un noi rinxolat i amb ales que parla amb una noia d’aspecte avergonyit.
¿Cal tornar a ensenyar religions amb l’excusa d’ampliar la comprensió de la nostra història cultural? En Benet, que fa classes de literatura universal, opina que seria donar-hi una importància que no es mereixen. Els mites de qualsevol de les religions monoteistes provenen, en bona part, de mites molt més antics. I molts d’aquests mites encara funcionen, encara comuniquen el que han de comunicar. Per això en Benet, per facilitar als seus alumnes una comprensió més profunda dels textos, en lloc d’enviar-los a catequesi, els envia a veure Star Wars.
És veritat que Star Wars, i d’una manera molt especial aquesta última producció, tan semblant a la primera de totes, il·lustra molt bé alguns dels mites més arrelats. A més, en Benet m’assegura que els alumnes t’escolten molt més si els parles de Star Wars que no pas dels Evangelis o de la Bíblia, i no perquè aquests textos no els interessin, sinó perquè no hi arriben a través de l’emoció, encara que sigui mentre mengen crispetes, com passa amb la pel·lícula. I les emocions són les portes del coneixement.
De manera que Star Wars és útil per fer classes de literatura i d’art, però també d’història i de filosofia. Perquè facilita, des de l’emoció, la comprensió i l’abast universal del mite de la reaparició dels morts, com és el cas d’Obi-Wan Kenobi o de Jesús; els mites sobre l’incest i l’amor entre germans, tant present a la saga galàctica com a les òperes de Wagner; o el mite d’Edip i el parricidi, que ha inspirat tant Sòfocles com Freud o George Lucas. I ara llegeixo que al Louvre dediquen un espai a explorar els mites antics i coincideixen amb en Benet: un casc de Darth Vader il·lustra el mite d’Hèrcules i la força que no sempre pot controlar.
