Progenitores i publicitat
Els propietaris d’un supermercat online han patit un atac d’enginy i s’han empescat una gran idea: la mama shopper, algú que t’aconsella les millors ofertes del dia. En la seva campanya publicitària ja ho diuen, “Que hi vagi ta mare, al súper”, i quan tafaneges la seva web, si ets com jo, de la UPF, que no és la Universitat Pompeu Fabra, sinó la Unió de Progenitores Furibundes, no saps si riure o plorar o si trucar als mossos perquè els detinguin. Personalment sóc més de l’última opció, coses de la furibunditat. Perquè, a veure, ¿de debò creuen a aquest punt de la història que les expertes en compra seguim sent només les progenitores? ¿O potser ens volen transmetre una informació més subtil, que anar a comprar és cosa nostra i només nostra? Deuen pensar que som la màfia de les compradores encantades de la vida. De les que, ves, neixes amb pits i coi, ja t’ha tocat anar a comprar. Servidora és un desastre buscant ofertes. I si vaig al súper és perquè m’hi obliguen -val, val, també perquè així, de vegades, m’escapoleixo de tasques domèstiques més ingrates-. I gasto sang, suor i decibels a un nivell moderadament alt perquè els menors d’edat a càrrec (MEC) masculins entenguin que la cosa d’anar a comprar també els pertoca (i als femenins). Per això, quan les meves oïdes són atacades per la campanya d’encefalograma pla “Que hi vagi ta mare, al súper” em reservo per a mi el lloc on els enviaria jo, per no ofendre els esperits sensibles.
Cosa de dones
Però no són els únics, no. L’enginy empresarial i publicitari no té fronteres. Perquè hi ha altres empreses de tarannà desacomplexat, com aquella que no té cap mena de mania a vendre menjar preparat, amb el gran argument que és “menjar de la mare”. Els MEC d’algunes conegudes meves, fins i tot tan conegudes que algunes són germanes, esclaten a riure cada vegada que llegeixen l’eslògan, perquè les arts culinàries de les seves progenitores no són dignes de cap tast gastronòmic. I encara que ho fossin, tornem a la mateixa casella de sortida que amb els intel·ligents creatius publicitaris del súper online : se’ls veu el llautó. Gent que pensa que anar a comprar i cuinar és cosa de senyores, que els homes han d’atendre afers més importants. I qui diu comprar i cuinar, diu netejar, endreçar, i tots els verbs acabats en ar que tanta narcolèpsia em solen provoc...ar. He, he, he.
El que no entenc és per què els progenitors no creen la UPMF, la Unió de Progenitors Masculins Furibunds, i exigeixen una vegada per totes que se’ls reconeguin les arts culinàries i que se’ls deixi de tractar de curts de gambals incapaços de detectar el paper de vàter més econòmic. Però encara entenc menys com no es comprèn que aquestes campanyes, finalment, se’t poden girar en contra. Espero.
