Música a l’úter
Fa uns dies als informatius de la tele van parlar d’un aparell que es posa a la vagina i emet música al fetus. En unes espectaculars imatges ecogràfiques, un fetus movia els llavis; ens explicaven que era felicitat. Vaig pensar que també podrien ser protestes del pobre fetus perquè li molestava el soroll.
A internet vaig trobar una roda de premsa dels inventors, la pàgina web del producte (150 euros) i l’article original publicat en una revista científica (PMC4616906). La comparació és molt reveladora. Els articles científics són revisats per experts abans de publicar-los; poden contenir errors però, habitualment, s’han evitat les ximpleries més grans. La publicitat no té aquestes molestes limitacions. A la roda de premsa (com a la tele) es repetia que l’úter està “insonoritzat”. L’article científic (escrit per les mateixes persones!) diu, més correctament, que “hi ha un ampli consens que el fetus pot sentir estímuls externs a través de l’abdomen de la mare”.
Les conclusions de l’estudi són ben modestes: que el fetus mou la boca quan sent la música, i que l’aparell es podria fer servir en investigació o per detectar la sordesa. A la web es parla de “revolució”, que mare i fill estan “units per la música abans de néixer” i que aquesta és “la primera experiència compartida”. “Ha demostrat que estimula la vocalització”, ens diuen. ¿Ha emès el fetus cap so? No. Només, diu l’estudi, uns moviments que tots els fetus fan sense necessitat de música, i que “podrien estar relacionats amb la preparació per a la vocalització”. La web també assegura que “estimula el desenvolupament neuronal”. D’on ho treuen? La web cita entre cometes una de les autores de l’estudi: “Hem aconseguit que les criatures comencin a comunicar-se abans de néixer”. Fer una ganyota quan sents un soroll és comunicar-se?
El fetus sent sempre la veu de la mare, i les veus, músiques i sorolls de fora. Passa els primers mesos flotant ingràvid, i després experimenta l’abraçada més envoltant i llarga de la vida. Sent el toc-toc del cor (i en nota les vibracions), el zum-zum de la sang que baixa per l’aorta i el fiu-fiu de les artèries ilíaques. Distingeix la respiració més lenta de la mare adormida; el moviment dels budells materns li fa massatge. Es bressola quan la mare camina i se sacseja quan corre. Rep per la placenta el gust i l’olor del que menja la seva mare. Comparteix l’adrenalina, el cortisol, les hormones que pugen i baixen amb les emocions maternes. ¿Com algú pot pensar que l’úter, el lloc més meravellós de l’univers, es pot millorar instal·lant-hi un fil musical?
