El col·lectiu Pere Quart defensa, i amb tota la raó, el paper de la literatura -i per extensió la resta de les belles arts- en els currículums escolars. Sembla mentida que encara s’hagin de dur a terme iniciatives com aquesta i que ens trobem amb la necessitat d’aplaudir-les i de fer-nos-en ressò. Dit això, parlem un cop més de literatura. Per què és important el cultiu d’aquesta bella art? Per molts motius. Un d’ells és perquè és una de les memòries de la humanitat. Els éssers humans, sempre insatisfets, no parem de formular-nos preguntes, que poden ser de naturalesa diferent. Algunes d’aquestes preguntes reclamen aprofundir en les coses del món, d’altres en el món de les coses. La literatura, sense cap mena de dubte, ens acompanya en aquesta segona mena de preguntes.
La literatura ens ajuda a formular preguntes interessants que tenen una curiosa particularitat: no accepten una única resposta i, en conseqüència, s’afegeixen les unes a les altres sense fer-se nosa. L’única condició que els podem exigir és que siguin respectuoses amb el text. Així mateix, els moviments literaris se succeeixen els uns als altres, però no s’invaliden entre ells. El Barroc no invalida el Renaixement, senzillament ens dóna una altra mirada. La literatura, a més, és un mirall del món. Llegint podem viure de manera vicària les peripècies que viuen els personatges. Ens enamorem com Romeu o com Bovary i així ens entenem més a nosaltres mateixos. Podem viatjar amb Stevenson o fer-nos una idea del que representa la humiliació humana amb Kertész i Buber-Neumann. Podem compassar el ritme del nostre cor al de Vinyoli.
La literatura és un far que ens guia, però l’acte de llegir reclama la nostra intervenció. No hi ha una única interpretació, sinó que n’hi ha diverses que podem compartir. En aquest sentit una biblioteca és un espai on conviuen les veus, un espai de conversa on unes i altres van donant respostes a les qüestions que parlen de la nostra fragilitat com a espècie, de la nostra capacitat de fer el bé o el mal.
La literatura ha d’estar present en el currículum, entre altres raons perquè estem cridats a votar, com afirma la filòsofa Nussbaum. Potser per això el poder intenta sempre aprimar aquestes àrees del coneixement, perquè una persona que pregunta sempre és inquietant.
