28/05/2016

Filla única per un dia

2 min

No sé com va anar però a casa només hi vam quedar el pare de les criatures, servidora i ella, la menor d’edat a càrrec (MEC) número 1. Era festa i feia un sol esclatant capaç de fer-ne gaudir als vampirs. Vaig proposar d’anar a dinar a Sitges i el pare de les criatures hi va estar d’acord. Només quedava ella per afegir-s’hi. Va remugar, va remirar els seus cent setanta-vuit grups de WhatsApp i, en comprovar que no hi havia alternativa, va acceptar. Aquell dia exerciria de filla única. I va sobreviure.

Al cotxe, però, vaig voler marcar territori, perquè no es pensés que tenia les prerrogatives de MEC única guanyades, i vaig fer-li escoltar la música que més m’agrada del món (bé, una de les que més m’agraden), l’Springsteen. Em va perdonar, perquè feia vint-i-quatre hores que el pare de les criatures i jo havíem assistit al seu concert i encara estàvem catatònics després de veure aquell senyor de seixanta-sis anys i els seus amics, cantant i ballant durant quatre hores. I al cotxe, tancada, lligada, sense possibilitat d’escapatòria, va començar a xerrar amb nosaltres. I ja no vam parar de fer-ho ni mentre passejàvem, ni quan dinàvem, ni tampoc després.

Vam parlar de tot. Dels amics, dels MEC número 2 i 3, del futur, del mar, de pantalons amb forats que calia canviar, de política, de com estava de bona la fideuada, de l’esplai, de les vacances, de la mort, de grups de música valencians, de cremes solars, d’horaris, de ser d’esquerres dient frases que semblen de dretes i ser de dretes dient frases que semblen d’esquerres, d’escoles, d’instituts, de cambrers que fan coses rares... Una conversa interrompuda només per quatre llambregades al mòbil (moltes menys de les que hauria jurat que faria). O per la seva demanda de fer-se un tatuatge de henna “i ja us tornaré els diners a casa”, una frase que va fer petar-se de riure la tatuadora: “Sembla que estigui sentint el meu fill”. I, oh!, casualitat, el fill de la tatuadora i la MEC va resultar que es portaven només dos mesos. I encara fent-se el tatuatge vam continuar xerrant, quan va veure que podia fer-ho sense esguerrar el dibuix, perfecte i meravellós.

Fi del regnat

Després, de tornada, vaig deixar que escollís ella la música, i vam recollir el MEC número 2, que dormia a casa un amic, sense entretenir-nos, ja que el MEC número 3 arribava de casa un altre amic. El regnat de filla única s’havia acabat, i la conversa lleugera i profunda, tot alhora, va ser substituïda ràpidament per exabruptes gens fraternals entre germans. Les paraules adreçades a nosaltres van passar a ser “Eh”, “Un moment” i “Ara vinc”, mentre els ulls se li clavaven a la pantalleta del mòbil dels pebrots. Però no em va importar gaire. Ara ja sabia què fer per fer-la garlar: buscar un lloc on passejar i un bon plat de fideuada.

stats