10/09/2016

Antipàtics

2 min

Una de les coses més boniques de viure fora és imaginar-te la tornada. De nit, per exemple, quan et costa agafar el son, penses que retrobaràs la gent que t’estima i que té ganes de veure’t. També penses en fer un tomb per la plaça o fotre’t un bon sopar vora el mar o fer el vermut amb olives farcides al bar de la cantonada tot fullejant un diari esportiu. Tots aquests petits plaers tens al cap quan ensenyes el teu passaport a l’hostessa, feliç i nerviós com un nen petit. I llavors, quan obren la porta de l’avió i et desitgen una bona estada, una glopada d’aire saharià, d’aquells que et crema la pell i t’asseca la boca, s’encarrega de donar-te la benvinguda. El bat de sol et transforma la calba en una llesca de pa torrat i abans no arribes al recer de l’ombra la teva samarreta cool sembla una tovallola feta servir després d’una dutxa.

Tres dies més tard ja tens assumit que no faràs cap tomb per la plaça ni cap vermut a la terrassa, més que res perquè no hi ha manera de trobar enlloc la fresca. I llavors, amorrat a la nevera, et preguntes si aquesta calor tan excessiva és la culpable de tanta mala llet. I és que a part de la calor, el que més et sobta de tornar a casa és la quantitat de gent maleducada que s’entesta a amargar-te el dia. La dona gran que t’empeny per pujar al tren i que és la mateixa que se t’ha colat a la cua per comprar el bitllet, el taxista que condueix com si li haguessis demanat que empaiti un espia soviètic o l’home suat que s’asseu al metro com si tingués els ous escaldats, envaint el teu espai amb les seves cames peludes. Parlo també del cambrer que et pregunta de manera displicent si tens reserva malgrat tenir el restaurant buit o la maître que et recomana gambes i després et cobra seixanta euros sense immutar-se. O el cotxe que no s’atura malgrat tenir vermell o el nen que ens obliga a escoltar reggaeton a tot drap. O la dependenta que et diu allò tan bonic de “Si no ho ha trobat és que no hi és”. Què ha passat amb l’amabilitat? Quan va deixar d’estar de moda somriure? Per què crida tant la gent? Què coi és tanta crispació, tanta poca empatia amb la gent que ens envolta? Deu ser la calor, aquesta calor insuportable. Segur que sí, segur que és això, perquè ara mateix, mentre em dutxo per tercer cop, noto que m’està venint molta, molta mala llet.

stats