Alletament i desigualtats

Sempre hi ha hagut desigualtats socials, i sembla que amb la crisi estan augmentant. De gairebé tots els productes que es poden comprar, n’hi ha uns de baratets per als pobres i d’altres, sovint més bons i sempre més cars, per als rics. Els rics tenen cases més grans, amb jardí o piscina (o, almenys, amb vistes espectaculars), roba de bona qualitat, cotxes luxosos, ordinadors més potents, mobles de fusta autèntica, quadres de pintors famosos. Van a restaurants més cars (on mengen coses esferificades i desconstruïdes), tenen seients més còmodes en trens i avions i es banyen en platges molt boniques i llunyanes que mai estan plenes a vessar com les dels pobres. Si es posen malalts van a clíniques privades, on la decoració és més agradable i es menja millor. Si els ataquen, tenen guardaespatlles; si els denuncien, els millors advocats.

Però hi ha un producte on, curiosament, no existeixen qualitats: la llet per al biberó. Sí, hi ha una gran diferència amb els pobres més pobres del tercer món, que no poden comprar llet artificial i no tenen aigua potable ni llenya per bullir-la. Però això és molt rar, gairebé inexistent, a Europa. Aquí, la mare que decideix donar el biberó sempre compra llet artificial, i encara que hi ha diverses marques, les diferències de preu són mínimes, i no hi ha diferències de qualitat, no n’hi ha unes de més luxoses que d’altres, totes han de complir exactament amb les lleis i reglaments europeus que regulen la composició de la llet per a infants. El fill de la directora del banc i el fill de la que li neteja el despatx, si prenen biberó, prenen la mateixa llet. Més endavant, l’un menjarà marisc i l’altre xòped, però durant uns mesos crucials, al començament de la seva vida, hauran menjat el mateix.

I si tots dos prenen el pit, tots dos estaran prenent també la mateixa llet, la millor del món, la que els pot oferir la seva mare. De fet, ha passat en alguns països i èpoques que les mares pobres donaven més el pit que les riques, i els seus fills tenien una mortalitat més baixa.

No hi ha un pit millor per als rics, i no hi ha un biberó pitjor per als pobres. Materna o artificial, la lactància supera les barreres i desigualtats socials. Si vostè dóna el pit al seu fill, cap milionària li podrà donar al seu propi fill una llet millor. L’alletament matern és un luxe al seu abast. No l’aprofitarà?