12/03/2016

Adolescents sense fronteres

2 min
Adolescents sense fronteres

Sortosament encara ens preocupen els milers de persones que intenten entrar a Europa i troben fronteres, policies, indignitat i, massa sovint, la mort. Tanmateix, drama rere drama, queda amagat el més greu: els infants i adolescents sols que han entrat i vaguen no se sap per on. En algun moment es va reconèixer que uns 20.000 estaven en parador desconegut. I, recuperant titulars, em ve al cap allò que en la primera dècada del segle ens passava aquí, quan uns pocs centenars de menors d’edat estrangers van aparèixer entre nosaltres sense cap companyia adulta.

Eren adolescents sols que feien el seu recorregut migratori sota camions, com a polissons o en pasteres. Em grinyola la solidaritat que manifesten ara algunes ciutats que no van suportar unes desenes d’adolescents de carrer, als quals les seves autoritats negaven la condició legal de menors i evitaven la seva protecció. Ja no són tants, però encara avui tenim bastants adolescents sols entre nosaltres, vinguts d’altres indrets. Viuen suposadament protegits, a vegades en centres perduts a la muntanya, sense cap futur quan facin 18 anys. Fa poc més d’un curs que veia a l’escola El Llindar el noi subsaharià que venia a classe colant-se al metro perquè al centre no li donaven diners per al bitllet.

Està molt bé que brollin solidaritats emocionals, però si parlem d’infants (de ciutadans que encara no han fet els 18 anys) potser val la pena posar seny, pensar i decidir què s’ha de fer de manera estable quan un adolescent, un jove, legalment sol, surt fugint de les diverses negacions de futur que té la seva terra i apareix entre nosaltres. La pena per la imatge llunyana ha de transformar-se en crisi sobre què fem i no fem ara i aquí. Decidir com acomplim les lleis que ens obliguen a considerar-los subjectes actius de drets.

Quan va fer deu anys el centre d’emergència Alcor, creat (ara tancat) quan ni volíem ni sabíem com acollir-los, vaig escriure: “Ja fa temps que les migracions d’adolescents i joves són dinàmiques humanes canviants que salten fronteres cercant reinventar les seves vides, cercant primer una vida jove que altres tenen, després una posterior vida adulta que no sigui com la impossible dels seus progenitors”. Sempre vindran adolescents que somien joventuts, que imaginen futurs perquè no tenen present. Potser ara podem fer legal i real la solidaritat renascuda abans que, uns o altres, tornin a venir.

stats