Ja ens n'hem descuidat... per què no ho has agafat? Ja saps que ho necessitem! Una escena quotidiana de retrets que es repeteix en nombroses ocasions. Sembla que a cada casa hi ha una sola persona que ha de pensar, en el moment de preparar la bossa, en tot allò que caldrà per fer una activitat. En molts casos hi ha un repartiment segons les activitats i és el pare o la mare qui assumeix la responsabilitat de tenir-ho tot controlat, però en quin moment han d'entrar en joc les criatures per aprendre i saber què necessitaran i, per tant, què han d'agafar?
A l'hora de la veritat és clar que volen tenir tots els estris o recursos necessaris i llavors surten aquelles frases dites amb exigència: "Ja te n'has descuidat! Però si sabies que ho necessitaria! I ara què faré?" I arriba la frustració, la tensió i l'enrabiada perquè falta alguna cosa que es necessita. És clar que tenir-ho tot previst implica fer memòria, però també aprendre a fer llistes conjuntament, parlar d'allò que podrem necessitar i planificar aquesta preparació.
Els dies de la setmana marquen unes pautes segons les activitats que demanen uns materials concrets. Una altra situació més excepcional és l'excursió, la sortida familiar on es poden portar objectes que poden ser molt apropiats i interessants. És aquí quan caldrà parlar-ne i que cada criatura prepari el que voldrà tenir. Fer aquesta prèvia no és garantia que vagi tot sobre rodes. Per això també és important, abans de marxar, especialment en les edats més primerenques, fer una petita revisió per afavorir que tot estigui controlat.
I a mesura que les criatures van sent més grans i entenen més coses, és interessant fer una petita pausa: ja ho tenim tot? Ja ho hem revisat? Serà aleshores quan sortiran les idees i els "ah!, m'he oblidat de...", però estarem a temps d'arreglar-ho. Si malgrat tot aquest procés conjunt ens oblidem d'alguna cosa, caldrà passar sense, modificar alguna situació i, en definitiva, comprendre que la responsabilitat no és dels altres, sinó que cal tenir cura i atenció de les pròpies necessitats. En molts moments es podrà resoldre la situació sense problema, potser perquè no era tan important. Però és extraordinàriament educatiu comprovar que no hi ha d'haver la persona que ho resol tot, pensa en tot i ho porta tot.
