La model catalana Judit Mascó no era la més guapa de la classe, ni tampoc era una adolescent que marqués la diferència respecte a les seves companyes. No recorda destacar per cap característica física, sinó més aviat tot el contrari, ja que intentava passar desapercebuda perquè era alta i tenia els cabells rossos: "No era la líder ni la popular -explica-. Era una alumna neutra que es feia amb tothom i que tenia amigues de tots els grups", afegeix. Ara bé, la Judit sí que recorda que existia la figura del guapo o la guapa; un rol que exercia el noi o la noia amb una personalitat molt marcada, amb capacitat de lideratge i que no només es caracteritzava per uns determinats trets físics. "Passava sovint que «la guapa» era la baixeta, per exemple. No necessàriament havia de tenir un cos de passarel·la. Amb aquells rols, que determinaven bàsicament els grupets de noies, es generava una jerarquia força absurda!", afegeix.
Elles decideixen
Com en l'etapa escolar de Judit Mascó, actualment la figura del "guapo o la guapa" continua existint en les aules d'adolescents: "Ho veig amb les meves filles quan m'expliquen qui és la més guapa del grup! Entre elles es fan competència i veuen injust que la noia amb més bellesa física no adopti el rol de «la guapa»; això significa que hi ha altres factors que fixen aquesta figura, com la seguretat personal, la valentia, la gosadia, etcètera". Que les noies decideixen unànimement quin rol adopta cadascuna dins del grup ho certifica Andrés Gonzàlez, el president de la secció de psicologia educativa del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya, que recorda que en l'etapa adolescent el desenvolupament hormonal femení és previ al masculí i que, per tant, són elles "les que fan i desfan en aquest sentit", explica. "És normal que els grupets de noies adjudiquin la figura de «la guapa» i que també ho facin amb la figura del «guapo» entre el grup de nois. Això a l'inrevés no es dóna". González afegeix que quan un noi adopta aquest rol normalment potencia amb orgull les característiques per les quals és admirat, ja siguin físiques, atlètiques o intel·lectuals. Per contra, les noies tendeixen a jutjar-se: "Són més envejoses i si fa falta critiquen o s'enemisten. En qualsevol cas, són elles les que dominen aquest tipus de gestions dins el grup que és la classe".
Que els adolescents es classifiquin, s'admirin, es jutgin, es valorin, es comparin o vulguin destacar els uns per sobre dels altres és propi de l'edat i es relaciona amb el narcisisme característic d'aquesta etapa. La doctora en psicologia i directora de la fundació sense ànim de lucre Presme (Pro Educació i Salut Mental), Rosa Sellarès, explica que "la preocupació pel cos té a veure amb la construcció de la identitat fonamentada a partir de tres grans pilars: l'abandonament progressiu de la infància, la formació de la pròpia personalitat i trobar-se bé en el grup". I recorda que en aquest procés la relació que el noi o la noia mantingui amb els seus amics és molt important: "Hi ha adolescents que de manera sana exploten les seves característiques físiques i acaben esdevenint líders naturals; d'altres, per contra, es refugien en el cos intentant demostrar el que no són i acaben obtenint resultats negatius". Sellarès prefereix parlar de "grups de guapos i de guapes", en lloc d'un sol "guapo i guapa", perquè és entre els seus iguals d'on necessiten extreure missatges positius i d'autoafirmació. És per això que com a recurs utilitzen les xarxes socials, sobretot el Facebook, on pengen fotos perquè siguin comentades pels seus amics: "Necessiten comprovar si són percebuts com ho volen ser. És molt important per a ells i ho fomenten a partir de les xarxes socials", explica. Aquest fenomen ha provocat que la imatge i els trets físics siguin molt més rellevants per als joves d'avui dia que no pas per als de fa unes dècades, cosa que va en concordança, segons Sellarès, amb una societat que fonamenta els valors en la imatge: "Avui ets el que sembles i no pas el que sents", explica. En qualsevol cas, la doctora en psicologia trenca una llança a favor d'aquest tipus d'actituds, sempre que no perjudiquin el seu rendiment acadèmic o les relacions amb la família, perquè formen part del seu desenvolupament: "Cal respectar, fins a un cert límit, les carcasses que els joves formen al seu voltant. És important deixar que les etapes es vagin cremant".
Guapos i líders
Tot i que ser el "guapo o la guapa" de la classe pugui agermanar-se amb la condició de "líder" de l'aula, tots els experts consultats per aquest diari coincideixen a negar aquesta relació. Es pot donar el cas, com explica l'escriptor i professor de psicologia de la Universitat Ramon Llull Pau López, que "els guapos" siguin també persones sensibles emocionalment i amb bon rendiment acadèmic: "Quan coincideixen tots tres factors, físics, emocionals i acadèmics, ens trobem davant la figura del líder positiu, que rep l'aval dels seus amics i que no genera gaire controvèrsies". Ara bé, normalment "el guapo" no té per què relacionar-se amb aptituds de lideratge. De vegades, segons el professor López, apareix la figura de l'alumne amb baix rendiment acadèmic i que potencia les seves qualitats físiques per destacar entre els companys: "Les marques, la roba o els complements ajuden el noi o la noia que vol lluir per guapo/ guapa o per guaperes a potenciar aquesta qualitat i a fer-ne bandera. Per contra, hi ha nois que econòmicament podrien comprar i presumir de roba i sabates cares però que no ho fan perquè ja tenen coberts altres aspectes del seu desenvolupament vital".
Nil Dalmau i Víctor Domingo, de 4t d'ESO i 1r de batxillerat, respectivament, afegeixen alguns matisos en el debat. Coincideixen en el fet que ser "el guapo" no està directament relacionat a tenir condició de líder, però recorden que qui es relaciona amb el que té qualitats físiques se'n beneficiarà: "Actualment «el guapo» ja no és el líder, però tothom sap que ajuntar-te amb ell té un plus de diversió!", expliquen. A més, recorden que per tenir quòrum cal que "el guapo o la guapa" siguin orgullosos i ho explotin: "Si vols que la gent et segueixi cal que t'ho creguis. El guapo cregut té més fidels que el guapo tímid", conclouen.
El paper de la família
Com s'han de gestionar des de casa i des de l'escola aquest tipus de rols i lideratges? Per Pau López cal fugir dels estereotips ja des de la infància, educant en totes les vessants però lloant també les qualitats de l'infant: "Si només ens dediquem a enviar-li missatges positius, relacionats amb una determinada bellesa física, però no el fem col·laborador de les tasques domèstiques o no li recordem les seves obligacions acadèmiques, aconseguirem que només s'esforci per millorar la seva aparença", recorda. Pel que fa a l'escola, el psicòleg Andrés González explica que és important que aquests alumnes es desenvolupin dins el grup classe com ho fan la resta de companys: "Cal que entenguin que tot té el seu moment i que dins l'aula tots som iguals, no hi ha diferències". Des de l'Institut Les Aymerigues (Terrassa), la professora Elisabeth Eixarch explica que per tal de "gestionar amb naturalitat rols i etiquetes és bo afavorir el debat i el diàleg sobre la diversitat i les diferències, destacant les parts positives de cadascú".
