Criatures 05/09/2015

El gran repte. Do you speak English?

Per què a Catalunya el coneixement de l’anglès continua sent la gran assignatura pendent? Busquem respostes

Lídia Juanmartí
6 min
El gran repte Do you speak English?

Ara que s’acaba l’estiu, moltes criatures tornen a casa per preparar el següent curs escolar amb la motxilla plena d’aventures, nous amics i aprenentatges frescos. En períodes de vacances escolars s’incrementa el temps lliure dels infants i els joves, i alguns pares aprofiten l’oportunitat perquè els fills millorin l’anglès: viatjant amb ells, enviant-los sols a l’estranger o apuntant-los a classes de reforç, colònies i campus de llengües estrangeres. A la tornada és quan sona la típica pregunta: Do you speak English? I tant de bo tots responguessin amb contundència: Yes, I do! I, a més, que fos veritat. Però la realitat és una altra. Malgrat els esforços dins i fora de l’escola, segueix existint un dèficit de nivell d’anglès a Catalunya. Mirem d’esbrinar-ne els motius.

Gemma Albert, que és mestra d’anglès a primària, està aprofitant aquests últims dies d’estiu per posar a punt el temari del nou curs. Explica les dinàmiques que utilitza a les seves classes: “Començo amb una cançó de benvinguda en anglès. Després continuo amb les rutines del llibre: exercicis, gramàtica, comprensió oral, expressió oral, pronuncia, lectura... Intento introduir alguns jocs o manualitats que siguin més lúdics mentre conversem en anglès. I acabo la sessió amb una cançó de comiat”. D’entrada, sembla que el primer desafiament ja està gairebé superat: els professors fan la classe d’anglès en anglès.

Amb aquest objectiu a punt de complir-se, arriba el segon repte: que els docents prioritzin les metodologies basades en la conversa, la comunicació i la comprensió oral més que no pas les que aposten pels aspectes gramaticals, lèxics i memorístics. “Quan es va començar a ensenyar anglès a casa nostra, tot se centrava bàsicament en la gramàtica. I era avorrit i ens feia mandra. Per això ara hi ha tota una generació perduda en nivell d’anglès. En canvi, ara s’està intentant fer al revés, començar l’aprenentatge a nivell oral, parlant i escoltant, afavorint que els alumnes puguin comunicar-se en anglès. I un cop ja domines la llengua a nivell oral, comences a escriure i, per acabar, aprens la gramàtica”, assenyala Albert.

Treball transversal

Si bé és cert que els últims estudis mostren que el coneixement d’anglès entre els alumnes ha progressat -en les proves que s’han fet aquest any als estudiants de 4t d’ESO, el 69,3% aproven en anglès, respecte dels 66,9% de l’any passat-, a Europa seguim sent dels pitjors de la classe. En aquest sentit, el departament d’Ensenyament està aplicant un ambiciós projecte de plurilingüisme a l’escola pública. Entre d’altres mesures, es pretén augmentar la presència de l’anglès ensenyant altres matèries -educació física, ciències o plàstica- en aquesta llengua.

Són els programes d’aprenentatge integrat de continguts i llengües estrangeres (AICLE), que es fonamenten en la premissa que existeix més èxit en l’aprenentatge de les llengües estrangeres a través de les matèries comunes que si es tracten com a assignatures independents. Però algunes veus alerten que, per aconseguir generalitzar aquesta pràctica, es necessiten més professors amb un bon nivell d’anglès. No és el mateix ensenyar anglès que ensenyar continguts en anglès. “Els resultats irregulars dels AICLE implantats en altres comunitats autònomes com Madrid, el País Valencià i les Illes Balears estan associats a una implementació massa accelerada i massa generalitzada de la metodologia, així com a una formació lingüística inadequada dels docents que hi participen”, alerta John Stone, president de l’Associació Catalana de Mares i Pares d’Infants Anglòfons, i professor agregat del programa Serra Hunter a la Universitat de Barcelona.

Mònica Pereña, subdirectora de Llengua i Plurilingüisme del departament d’Ensenyament, ho justifica: “Els canvis en la qualificació del professorat són lents i complexos, sobretot quan parlem d’un col·lectiu tan gran com aquest, que implica tots els docents del sistema educatiu, no només els de l’escola pública”. “No obstant, ja s’estan aplicant mesures, com ara exigir el nivell C1 al professorat interí per impartir classes de llengües estrangeres a Secundària, un requisit que fins ara es limitava al nivell B2”, aclareix.

Nous mètodes

El que ha canviat molt en els últims temps són les maneres d’aprendre anglès. S’intenta fer des de l’escola, en acadèmies de tot tipus, mirant pel·lícules i sèries en versió original o subtitulades, seguint fórmules presumptament miraculoses importades de països anglosaxons o fins i tot a través d’algun curs per la televisió. Internet i les noves tecnologies estan accelerant el procés d’aprenentatge d’anglès perquè ofereixen moltes oportunitats per aprendre i practicar l’idioma de manera gratuïta. I també hi ha hagut un creixement dels impactes que reben les criatures directament en anglès.

Una fórmula que està tenint un èxit notable, de moment a nivell empresarial, és Kids&Us, una xarxa d’acadèmies que s’ha implantat amb força al nostre país. Promouen que criatures que amb prou feines parlen, sentin l’anglès com la seva llengua materna. “El problema de les escoles és l’enfocament unidireccional de les classes: el professor dóna i l’alumne rep, sense que hi hagi una interacció, que és molt necessària, sobretot en el cas d’una llengua”, apunta Natàlia Perarnau, fundadora de Kids&Us. “A les nostres acadèmies els nens són actors, no només espectadors. Són classes dinàmiques i orals on la clau és provocar situacions en què l’alumne tingui la necessitat d’interactuar amb els mestres o els companys en anglès”, diu Perarnau.

En la mateixa línia, també està estès el mètode de Helen Doron English. “Imita el procés natural d’aprenentatge de l’idioma: escolta repetida i reforç positiu en un ambient ric i acollidor. Aquest mètode té en compte les necessitats individuals de cada infant i els seus processos únics d’aprenentatge, per això, a més de fer les classes en grups reduïts d’entre 4 i 8 alumnes, utilitzem els jocs, el moviment, la música i molta diversió i bon humor per maximitzar la tendència natural d’aprendre i absorbir idiomes dels infants”, assenyala Roser Reverte, coordinadora i professora de Helen Doron English Alt Penedès.

També cal pensar si influeix en el poc coneixement de l’anglès el fet que a la nostra televisió totes les pel·lícules i sèries estrangeres es doblin i que no es prioritzi la versió original. “A països del nostre entorn, com Portugal i especialment Grècia, tenen uns nivells d’anglès força superiors als nostres sobretot gràcies al fet que són països on les pel·lícules i les sèries de televisió s’emeten en versió original subtitulada. Acostumar l’oïda a l’anglès facilita l’aprenentatge de l’idioma. Seria convenient un canvi de costums i que els nens creixen absorbint l’anglès gairebé sense adonar-se’n”, assegura Kieran Donaghy, professor d’idiomes a la Universitat Autònoma de Barcelona i fundador de Film English.

El valor de l’esforç

La quantitat de material didàctic per aprendre anglès que hi ha al nostre abast multiplica el que podem trobar per a l’ensenyament de qualsevol altra matèria. Però tot aquest material no supleix una necessitat bàsica: que l’alumne hi posi interès. “Es parla molt dels factors com la qualitat dels professors, els materials i els mètodes didàctics i el nombre d’hores dedicades a l’idioma, que són, sens dubte, molt importants, però no es parla gaire del paper de l’alumne, que des del meu punt de vista, és fonamental. Aprendre llengües porta molta feina, entusiasme, constància i paciència. Els alumnes han de dedicar molt més esforç personal en l’aprenentatge de l’anglès”, emfatitza Donaghy.

“És important posar-hi atenció, estudiar i practicar, però, com en qualsevol àmbit de la vida, un s’esforça i hi dedica temps quan hi té interès o la necessitat d’assolir alguna cosa. Per això és important que els alumnes tinguin clar per què han d’aprendre l’anglès, quins beneficis els aporta i què poden fer amb aquest coneixement que els sigui útil i profitós” remarca Pereña. I ho exemplifica: “Viatjar per la xarxa és viatjar pel món i la principal llengua de comunicació del món virtual és, ara, l’anglès. Aquest és un element de motivació fonamental”.

De ben petits?

Sembla que un dels quids de la qüestió és saber a quina edat s’hauria de començar a aprendre l’anglès. “Rebaixant l’edat no n’hi ha prou per elevar el nivell. Espanya és a la cua d’Europa pel que fa al domini de l’anglès malgrat que es comença a ensenyar més aviat que en països com Finlàndia (entre els 7 i els 9 anys) o Suècia (entre els 7 i els 10)”, apunta Donaghy.

De fet, els pedagogs desmitifiquen el tòpic de la importància d’ensenyar anglès des de ben petits.

Els estudis realitzats pel grup de recerca en l’adquisició de llengües de la Universitat de Barcelona conclouen que si es comparen alumnes catalans de 4, 8 o 10 anys que van començar a aprendre anglès en igualtat d’hores, s’observa que arriben als 14 anys amb un nivell semblant. I és que a partir dels 10 anys, l’aprenentatge s’accelera i compensa la diferència d’hores acumulades. A partir d’aquí, tot i que amb els anys va minvant la capacitat d’adquisició natural, augmenta la d’aprenentatge, fins a arribar al punt àlgid de la universitat, quan la motivació i la disciplina són màximes.

stats