Criatures 04/08/2012

La gran pantalla també educa

Trinitat Gilbert
4 min

Xavier Atance ha posat deures d'estiu al seu fill gran, de 15 anys. Cada dia ha de mirar una pel·lícula en anglès. "Jo li he preparat una llista dels films que s'ha de mirar", diu el pare, que és productor de Benecé (www.benece.es). A partir d'aquí, Martí Atance també pot fer propostes, que el pare acceptarà sempre que siguin pel·lícules que aportin alguna cosa.

Per què aquests deures? Perquè "el cinema educa en 90 minuts". El cinema explica una història, sovint de ficció, que queda en l'inconscient i que portarà els joves a pensar-hi, a reflexionar-hi. "Jo ho trobo molt útil en l'adolescència, perquè és una edat en què tot s'ho qüestionen i, per tant, se'ls ha d'anar posant pedretes perquè ells puguin anar muntant la seva muntanya", continua explicant el Xavier.

El cinema educa, sí, però també és el primer acte social que fa el jove amb els seus amics. És un clàssic, és el moment en què els pares s'adonen que la criatura s'ha fet gran. "És una activitat socialitzadora", remarca el Xavier. Ara també "es comencen a recuperar les sessions matinals a molts cinemes", perquè tota la família hi pugui anar, tal com es fa amb els teatres.

Ara bé, encara hi ha més mirades, recorda el Xavier. Com la dels educadors. "Els mestres surten reforçats quan el cinema dedica una pel·lícula al seu ofici", perquè com a professors poden pensar: "Vull que tinguin aquesta imatge de mi els alumnes" o "Això és just el que jo faig, vaig bé".

Una reflexió

En aquest sentit, fa unes setmanes, els col·laboradors del Criatures Jaume Cela i Juli Palou dedicaven un dels seus articles a parlar d'educació i cinema. I deien: "Sovint els claustres llegeixen un article o un llibre que els serveix de base per reflexionar i debatre sobre un tema educatiu rellevant. En la majoria d'ocasions es tracta d'una lectura centrada en qüestions didàctiques. Això està molt bé, però no oblidem que la literatura de ficció també és una via de coneixement. Seguir les peripècies d'alguns personatges és una manera excel·lent de treure la pols a les grans seguretats". Així, el mestre i l'educador reclamaven que "si el comentari sobre novel·les o pel·lícules acostuma a ser tema de passadissos i no de claustre, es pot fer un tomb i proposar una reflexió conjunta sobre aquests objectes culturals". En aquest camí, apostaven per dues pel·lícules que contenen, al seu parer, molts elements per reflexionar sobre l'educació. Es referien a El profesor Lazhar i Els nens salvatges . Sobre aquests films deien: "Les dues pel·lícules són magnífics punts de partida per a un debat sobre què vol dir educar en un món complex, un món en què hem de saber observar i escoltar abans de convertir en estereotips termes com família desestructurada i fracàs escolar ".

Una altra mirada

La mirada dels pares, la dels cineastes, la dels educadors. El cinema pot ser un calidoscopi d'experiències en què totes les parts implicades tenen alguna cosa a dir i molt partit a treure'n. També hi ha una altra mirada: la del cinema a l'aula. "Sé que tothom demana una assignatura per a la seva especialitat, però la del cinema la considero bàsica", diu Xavier Ateace, productor. "No hem sabut guanyar-nos les noves generacions perquè no hem dedicat esforços a potenciar la narrativa cinematogràfica". I és una llàstima, perquè "el cinema ensenya a viure en societat". Tots els exemples, millors o pitjors, són a la gran pantalla.

Per això, el productor de Benecé i també Agustí Argelich, programador de curtmetratges dels programes Sala 33 i especials al 33, sostenen que a l'aula cal projectar pel·lícules perquè "cal fomentar que els alumnes es converteixin en consumidors crítics, que creïn debats al voltant d'una narrativa".

Entitats com Drac Màgic, que des del 1970 treballa la pedagogia cinematogràfica, ofereixen programes i material educatiu molt elaborat pensat per als diferents cicles formatius que faciliten el treball a classe.

És una de les distintes iniciatives en aquest sentit. Per Argelich, a més, "les tècniques audiovisuals fomenten el treball en equip, el diàleg, el respecte mutu i la llibertat creativa individual i col·lectiva". Per això també està bé que els alumnes s'atreveixin a fer les seves produccions audiovisuals. "Cada cop són més escoles de primària i secundària que fan curtmetratges, i són treballs que es converteixen en la millor finestra per als futurs talents de tots els sectors professionals, no només els audiovisuals", conclou Agustí Argelich.

En els últims temps han sorgit iniciatives que treballen el cinema a l'aula, com els Premis CinèTIC o la iniciativa Cinema en Curs. Descobrir el cinema com a art als nens i explorar les potències pedagògiques d'aquest món són el motor d'aquest tipus de projecte. Cinema en Curs fa 7 anys que funciona i la iniciativa consisteix en tallers de cinema impartits per professionals en escoles i instituts de tot Catalunya. Una feina que culmina amb la realització d'un curt per part dels alumnes. Els alumnes treballen tres o quatre hores a la setmana amb directors, realitzadors, guionistes o muntadors perquè assoleixin un bon domini de les eines bàsiques de la creació cinematogràfica. A més, el departament d'Ensenyament cedeix equips de càmera i so perquè el projecte no tingui cap cost per als centres que hi participen. El curs s'estructura en quatre grans pràctiques que permeten una assimilació progressiva dels elements tècnics i expressius del cinema. Tot es fa seguint un procés que va creixent en dificultat. Treballaran primer amb plans curts d'una única presa, per anar assumint nous reptes com el rodatge d'una seqüència, per acabar elaborant un curtmetratge de sis a deu minuts de durada.

Títols de referència

Però el treball pedagògic, com hem explicat, també es pot fer veient cinema. A continuació teniu una selecció de films que proposen el pedagog Xavier Ureta (xaviureta.blogspot.com.es); Agustí Argelich, programador de curtmetratges dels programes Sala 33 i especials al 33, i Xavier Atance, productor de Benecé. N'hi ha de pensats per a educadors i uns altres per treballar a l'aula, especialment amb alumnes adolescents.

stats