La gelosia de Sant Valentí
Escric aquest text uns dies després de Sant Valentí i serà publicat unes jornades abans del Dia de la Dona Treballadora. Tot just acabo de debatre amb un grup de noies adolescents sobre amor, sexualitat i vida en parella i, malgrat una dilatada vida entre adolescents, he quedat una mica xocat. Temo que la seva vida en companyia dels homes serà encara més complicada que les seves infàncies i adolescències. D'altra banda, constato que determinats discursos sobre la dona o sobre la igualtat no penetren en un sector significatiu de noies perquè queda molt lluny de les claus que donen sentit a la seva vida. Hi havia unanimitat en la necessitat i la importància de la gelosia. Era un component intrínsec del seu desig. Desitjaven ser conquerides. Consideraven seu el seu home i no tenien cap problema a ser considerades poc menys que propietat seva. Tot i reconèixer que els nois eren infidels i "picaflors", necessitaven ser "romàntiques, dolces i difícils d'enamorar". Tot i ser noies de smartphone i Facebook, no rebutjaven vides dependents.
Parlem d'un grup de noies d'entre 16 i 18 anys, sexualment bastant actives, de condició social humil, no gaire ben tractades per la vida, amb una imperiosa necessitat de ser estimades per sentir que la seva persona té valors positius. Adolescents que ens plantegen el repte de com ajudar-les a ser en positiu també en la seva sexualitat. Quins van ser els components del meu diàleg amb elles? Com hauria de ser un discurs diferent? Aquesta va ser la meva proposta:
En aquesta vida si no en saps depens d'un altre que sí que en sap. Per tant, no esdevinguis ignorant davant de cap home, i encara menys en la sexualitat. Ser tu significa que no pots acceptar que un altre et faci sentir un desastre. Accepta, però, que qui estigui amb tu sigui el mateix. També pots ser en companyia d'un altre, però pacta i construeix la forma conjunta de vida, no ho deixis reduït a un pacte sobre les seves llibertats. Si estimes has de ser estimada. No renunciïs, no canviïs amor per sexe. Si surts de festa has de tenir clar que, si tu lligues, tu decideixes. Buscar el plaer de les pràctiques sexuals és important, però no deixis que siguin com les de molts homes, plenes de precarietat i buidor. A la teva edat, l'amor i la sexualitat no han d'anar associats a la maternitat. D'una experiència sexual no n'ha de sortir una malaltia. No pots tenir experiències sense protegir-te, tant físicament com emocionalment.
