Xarly Rodríguez: “Un ‘freelance’ és un pare més present”

Abans de ser pare tenia més o menys clar quins sentiments em generaria, però no podia ni imaginar la seva enorme intensitat.

Com han sigut aquests primers tres anys?

El meu fill gran encara no ha anat a la llar d’infants perquè la meva parella i jo volíem estar molt presents en la seva vida. Estar amb els pares de ben petits fa que els nens creixin sentint-se segurs. A la llarga això els permet fer amics fàcilment, tenir el cap més ben endreçat, sentir-se menys vulnerables.

Treballar a casa et dóna més temps per observar els fills.

Jo no m’he perdut res de la vida del meu fill. He estat al seu costat en tots els moments. Tinc amics que són assalariats i que només poden estar amb els fills petits al vespre. En el dia d’un nen poden passar moltes coses.

El llibre parla de tot això, però és agredolç.

M’han dit que és pessimista però no és cert, perquè un treballador autònom no es pot permetre el luxe de desanimar-se. Vull pensar que un freelance és un pare que està més present a la vida dels seus fills. I no només pel fet de treballar a casa, també perquè pots gestionar el teu temps amb més llibertat. Per exemple, durant els embarassos dels meus dos fills no he fallat mai a una cita amb el ginecòleg ni a cap cita amb el pediatre.

Quins aspectes negatius té ser un pare freelance?

Que ens costa molt desconnectar. Si et dediques a una feina creativa, com és el meu cas, és impossible treure’t la feina del cap. A més, no tenir un sou fix em fa viure sempre en la inestabilitat econòmica, cosa que complica fer plans.

Quina mena de plans?

Anar de vacances, per exemple. Les nostres vacances depenen molt de si hem treballat al llarg de l’any o de si tens un client que et demana una cosa en ple agost. La meva família és nòmada. Cada parell d’anys canviem de casa i fins ara ha sigut relativament fàcil. Espero que ara que el gran comença a anar a l’escola, ens assentem una mica.

D’un pare freelance surt un fill freelance?

No ho sé. El meu pare no ho era. La meva dona i jo ho som. Ens agrada aquesta vida. Ara bé, és dur viure pendent de si t’han ingressat o no diners al banc. Els meus fills encara són molt petits. Vés a saber com serà la vida de l’autònom quan siguin grans. Potser haurà canviat. De tota manera, això de treballar tota la vida en una mateixa empresa ja és història. Els meus pares em pressionaven dient que estudiés medicina o dret, però tinc un amic que s’ha tret el MIR dos cops i encara no té plaça.

Què has d’agrair als teus pares?

Que sempre em van permetre que m’equivoqués. Em van orientar i em van aconsellar, però deixant sempre la porta oberta. Jo sabia que si em fotia la gran castanya m’ajudarien a recollir els trossos.

Quins valors poden heretar els teus fills?

En general els freelance som persones resolutives, optimistes, inquietes, molt actives per necessitat. Tot això són actituds que és bo que un fill vegi en els pares. M’agrada pensar que serem un bon model.