ARACELI SALAS

La força de Les paraules

El que deim als fills i als alumnes impacta sobre ells en tres àmbits diferents: l’emocional, el conductual i l’intel·lectual

En massa ocasions, les paraules que utilitzam amb els nostres fills o alumnes poden tenir un pes que pot traspassar realment les nostres intencions. Les paraules poden comportar una força transformadora, poden alliberar, poden contenir, poden curar, poden enfortir l’autoestima, poden donar poder... Ara bé, també poden enfonsar, humiliar, fer mal, maltractar... El seu maneig és una gran eina per influir en el nostre entorn i generar canvis, tant positius com negatius.

IMPACTE

Quan ens dirigim a un infant o adolescent, hauríem de ser molt curosos amb les nostres paraules, ja que aquestes poden influir de manera positiva en ells, però també poden ser una llosa que arrossegaran durant molt de temps i que pot marcar-los de per vida.

Les paraules que deim als nostres fills i alumnes impacten sobre ells en diferents àmbits: l’emocional, el conductual i l’intel·lectual. Moltes conductes es veuran motivades o modificades si les paraules que reben els són donades per persones que són una referència per a ells, com ara el pare, la mare, els mestres, professors, amics...

Preocupats o, millor dit, ocupats com estam a tenir fills i alumnes emocionalment sans, hem de ser molt conscients de com ens hi dirigim. Hem de tenir en compte el llenguatge corporal, el to i el context si el nostre propòsit és que els infants i els adolescents creixin en autoestima i criteri, per poder afrontar els reptes diaris als quals s’enfronten.

AUTOESTIMA

Nathaniel Branden, un piscoterapeuta que va treballar de manera especial en el camp de l’autoestima, va escriure aquestes paraules: “L’autoestima és la confiança en la nostra capacitat de pensar, en la nostra capacitat d’enfrontar-nos als reptes bàsics de la vida. La confiança en el nostre dret a triomfar i a ser feliços, el sentiment de ser respectables, de ser dignes i de tenir dret a afirmar les nostres necessitats i mancances, a assolir els nostres principis morals i a gaudir del fruit dels nostres esforços”.

L’autoestima positiva és important perquè, quan les persones l’experimenten, se senten bé i llueixen bé, són efectives i productives. Responen cap als altres i cap a elles mateixes d’una manera saludable i positiva. Saben que són capaces i cuiden d’elles mateixes i dels altres. No necessiten sentir-se segures subestimant o sentint-se superiors a l’altra gent...

LA COMUNICACIÓ, UNA EINA

En els moments actuals, en els quals els nostres fills i alumnes viuen submergits en l’era d’internet i en què estam trobant diàriament notícies que ens parlen del cyberbulling, l’assetjament, jocs macabres (la balena blava), etc., hem de reprendre amb força la comunicació com a eina imprescindible per crear vincles duradors i que ens ajudaran a establir llaços afectius i de confiança.

Si un nin o adolescent, d’una manera continuada, rep missatges com “no ho entens”, “és que no t’estàs esforçant”, “ets ximple”, “ets dolent” o “no n’ets capaç”, la seva autoestima patirà i acabarà per creure totes aquelles frases i paraules que ha escoltat reiteradament.

A causa del poder que tenen les paraules, tant a casa com a l’escola, s’ha de tenir molta cura amb el llenguatge que s’utilitza i evitar aquelles paraules que desqualifiquen i que no aporten beneficis, ja que aquestes limiten el bon desenvolupament emocional i això comporta perills.

Els petits detalls diaris, les mostres d’afecte, les converses en família, el fet de mostrar les emocions, les paraules màgiques que tots podem utilitzar (“tu pots aconseguir-ho”, “compta amb mi”, “tinc ganes de saber la teva opinió”, “t’estim”, “tu tens molt de potencial”, “crec en tu”...) es converteixen en paraules regeneradores i d’una força motivadora increïble.

Comencem el dia, a casa i a l’aula, amb paraules i gestos que els empoderin, que els generin confiança en si mateixos i que puguin curar pors, inseguretats, perquè quan arribin les frustracions puguin cercar dins d’ells la força i l’energia que necessiten per no rendir-se.