"Amb fills aprendràs a fer política"

"Amb fills aprendràs a fer política" / FOTO: PERE TORDERA Zoom

Fixa't en els àlbums de fotos de les famílies. Al primer fill l'han fotografiat en cada moment: quan comença a caminar, quan comença a menjar farinetes, quan comença anar a l'escola. En canvi, del segon fill veus la foto a l'hospital quan neix i ja passes a la del Dia de la Palma.

Deixem de fer fotos.

En tenir dues filles pot passar que els moments especials de la segona, com que ja els has viscut amb la primera, deixin de semblar-te especials i màgics. I cal esforçar-se per evitar-ho. Cal continuar celebrant els moments, petits i grans.

Per exemple?

Avui mateix la petita m'ha dit que s'havia fet el llit. I l'ha fet molt bé. Doncs me n'he alegrat molt.

Heu començat bé el dia.

A casa vam fer una opció de la qual em sento molt satisfet. Com que la meva dona va a treballar molt d'hora, des de sempre als matins jo m'he encarregat de fer-ho tot a casa amb les filles. I t'he de dir que començar el dia fent de pare és una sensació molt agradable. Als vespres no sempre és possible. A mi les filles no em pregunten si arribaré tard, ja ho donen per fet, sinó si arribaré d'hora, perquè això és l'excepció.

I així van passant dies i anys.

I un dia de sobte t'adones que la teva filla s'ha fet gran. Veus que ja no et necessita tant, que és més autònoma del que creies. Però també passa que, en els moments que et necessita, et necessita de veritat. I en aquests moments has de ser-hi.

Quan les trobes a faltar?

Sobretot quan treballo els caps de setmana. Algun cop la dona em truca i m'explica alguna cosa i m'adono que m'estic perdent un moment únic. Són moments que poden semblar coses ben normals, com quan et diuen que un examen els ha anat bé. Tu te n'alegres però voldries no fer-ho per telèfon, voldries ser allà amb ella i abraçar-la.

¿Tenir fills et va fer veure la política de manera diferent?

Recordo que abans de ser pare, ma mare em va dir: "Ara que tindràs criatures sí que aprendràs a fer política, perquè et faràs un fart de fer coses que mai no hauries imaginat que faries. Hauràs de negociar, hauràs de cedir".

Ben cert.

Quan tens fills, quan tens una família, comprens que les coses no les pots plantejar com si fossin blanques o negres. Per tant, sempre has de trobar un punt que permeti que tothom se senti a gust. Una família no pot ser un enfrontament dels uns contra els altres.

Quines frases has sentit dir sempre als pares?

Res et vindrà regalat. No es pot tenir tot. Cal tenir força de voluntat. Les coses les has de valorar. O ser algú de profit, que és una expressió molt maca que vol dir ser honest, treballador, ser algú que aporta, algú que suma. Si són metges o forners és igual, però cal ser sempre gent de profit, no gent que para la mà i que espera que les coses les arreglin altres. O també, a l'escola, m'havia sentit a dir: la vida ja et suspendrà.

És dura, aquesta.

Jo de vegades dic: "No som els criats".

No l'havia sentida mai.

És que els fills fan servir contínuament l'imperatiu. "Papa, porta'm aigua". Què vol dir? Si tu i jo som igual de lluny de l'aixeta. No som els criats, som els pares. Quan jo era petit no recordo que gosés ordenar coses als pares.

Què més ha canviat?

Abans els pares, en tot, sempre en sabien una mica més que tu, fos el que fos. Ara amb la tecnologia i el volum d'informació que reben els nens, resulta que ben aviat, en gairebé qualsevol aspecte pràctic, ells ja en saben més, ells ja vénen i t'expliquen com es fan les coses. Sospito que avui els nostres fills deuen creure que els seus pares són una mica rucs.