Els fills de la Diversitat

Es pot dir que molts fills de pares separats amb la custòdia compartida acaben convivint amb més d'una família. Potser al principi només n'hi ha una que sigui ben bé la seva. Però com que el pare i la mare ja no viuen junts, les diferències es fan molt més apreciables, i de vegades les discrepàncies es fan explícites davant dels nens. Amb el temps s'hi sumen les possibles famílies del nou amic de la mare i de la nova amiga del pare, que potser tenen els seus fills, i es fan amics, o si més no els coneixen de prop, i veuen com funcionen, i el pa que s'hi dóna.

Quan estem junts, ens tornem més uniformes del que de vegades ens pensem. En la família petita, la dels pares i fills, no hi sol haver grans abismes ideològics, culturals o religiosos. Entre pares i fills hi ha diferències, però entre els fills es pot dir que va per famílies (amb excepcions, naturalment) ser conservador o progressista, del Barça o de l'Espanyol, de missa o descregut o aficionat als Simpson o a Disney Channel.

Nous horitzons

Amb la separació, els fills s'obren a una diversitat decididament enriquidora. Hi ha diversitat a les aules, naturalment, però conèixer de prop altres famílies ho és encara més, perquè de seguida descobrim que bona part del que pensem i sentim és degut a l'entorn familiar, més que no pas al fet que siguem especials, únics i fantàstics. En una casa els agrada la xocolata blanca i en l'altra negra; aquí són independentistes i allà federalistes justets; aquí es pentinen amb la mà i allà es posen colònia i s'enclenxinen, i un llarguíssim etcètera que els permet descobrir com, amb tota la bona fe del món, i sense voler adoctrinar ningú, mirem d'inculcar en els nostres fills no només els nostres valors, sinó també les nostres creences i les nostres fílies i fòbies. Naturalment, seria ridícul aclarir als fills que, per més que el pare posi l'estelada al balcó o sigui de l'Espanyol, ells poden optar per posar l'espanyola o la del Barça. O dir-los que Déu no existeix i explicar-los la història de sant Tarsici perquè tinguin una altra opció. Ja m'enteneu: cada família fa el que pot, però una mica de diversitat sempre va bé. Finalment, sempre ens uniran coses tan senzilles i humanes com ara els polls, que van de cap en cap en benefici de la indústria farmacèutica, entossudida a no trobar res que els elimini de veritat.