"Tenir un fill és tornar a néixer"

De moment, en moltes coses, ha tingut més influència el Mauro en mi que jo en ell. Hi ha una frase d'Alejandro Jodorowsky que respon a la pregunta de com educar els fills. Ell diu: "No, que els fills t'eduquin a tu". Jo ara sóc més pacient, més tranquil, més assossegat. L'altre dia era a casa amb ell i intentava ensenyar-li com funcionava un tren de joguina amb unes peces, però no em feia cas. I justament ahir vaig veure que ho feia ell tot sol. Ho va aprendre quan ell va voler. Amb ells les coses passen quan passen i no quan tu vols que passin.

El nen va a la seva.

Els nens petits, quan t'escolten, ho fan amb tot: amb els ulls oberts, amb la boca, amb el cos. Nosaltres podem atendre i fer altres coses. Els nens no. O t'atenen o no t'atenen, sense matisos. I si t'escolten és tot el seu cos que està pendent de tu. I quan ja no els interessa el que els dius, es giren i se'n van. No hi ha més. Ells tenen el seu caràcter i sovint no hi pots fer gran cosa.

Dins del que sí que hi pots fer, què intentes?

Que tingui paciència. M'interessa molt treballar la capacitat de frustració del meu fill, perquè vivim en una societat impacient. I no, cal tenir capacitat de frustració, i cal saber seguir tres passes més quan tothom ja s'ha rendit. Això sí que és un factor diferencial. Qui resisteix guanya. Les coses no acostumen a sortir a la primera, ni a la segona.

Què més has descobert?

Que quan tens un fill, de fet, tornes a néixer. El meu fill encara no té dos anys i jo ja em pregunto com devia ser la vida sense ell. Ara em costa d'imaginar. Tenir un fill t'obliga a mirar cap a baix, et fa estar més en contacte amb la vida. Fa que deixis de viure en el món il·lusori dels plans. Quins plans vols tenir amb un fill? El nen té febre i l'has de dur al pediatre. Aquest és el teu món quan tens fills, i ara ja no el canvio per res.

No t'ha resultat difícil ser pare?

Mira, si els éssers humans hem superpoblat el planeta és perquè això de tenir fills és una cosa que, més o menys, rutlla sola. Si t'hi fixes, el cos no permet que res essencial depengui de nosaltres: ni respirar, ni segregar hormones, tot el que es vital va sol i tot el que són palles mentals ja és cosa nostra.

Què ha començat a fer el teu fill?

Ha començat a enganyar-me. Quan no es vol posar unes sabates em diu que li fan pupa, i no és cert, el que passa és que no li agraden. Ja comença a veure que hi ha certes paraules que tenen el poder de fer que aconsegueixi el que vol, com pupa . Ha començat a fer servir el llenguatge en benefici propi.

Aprenem a parlar perquè ens agrada el poder que ens dóna.

A vegades juga i trenca alguna cosa i comença a fer veure que està plorant. És com una mena de teatre d'una cosa que no està sentint però que pensa que en aquell moment toca fer. Ja està fent una cosa que no s'ajusta a la realitat.

Què voldries ensenyar-li, en relació al llenguatge?

Una cosa que m'agradaria aconseguir en el meu fill és que tingués molta cura amb la manera d'expressar-se. Amb una paraula pots dominar les coses. Amb les paraules pots seduir o pots defensar-te. Definir és posseir. Cal ser curosos en la manera com usem les paraules. El llenguatge m'apassiona i quan parlo m'esforço molt a ser precís, a no ser exagerat, a no posar gaire dramatisme en la manera d'expressar-me. Coses com: el dia ha sigut terrorífic o fa un clima horrible. Fer servir paraules terribles condiciona el teu estat d'ànim. Crec que cal fer servir el llenguatge davant dels nens amb una gran pulcritud. Parlar d'una manera o d'una altra canvia també la percepció que tens del teu dia a dia.