De festa major: els petits fan festa grossa

Esperen el dia amb excitació, segueixen encuriosits els espectacles de llums i colors, es deixen portar per la xerinola i la rauxa, ballen i canten amb intensitat, llueixen disfresses o porten la cara pintada, fan xivarri de riures i crits d’emoció. L’ambient que viuen els nens durant les festes majors és màgic, tendre i innocent.

Durant els mesos d’estiu, quan cada poble, barri o ciutat s’engalana marcant estil a l’hora de fer la festa grossa, la canalla troba una ocasió especial per sortir al carrer, l’excusa perfecta per fer alguna entremaliadura amb amics ocasionals i el pretext ideal per anar a dormir més tard del compte. Així, els nens senten la festa major de la seva vila d’una manera molt pròxima, divertint-se amb totes les activitats adreçades particularment a ells.

Les festes majors són una herència que no caduca, ja que generació rere generació s’ha anat conservant. La festa major és l’expressió cultural dels que l’organitzen i la viuen. És l’esdeveniment local per excel·lència. El punt de trobada de tots aquells que se senten partícips d’una mateixa comunitat. De pares a fills i de fills a néts, es va transmetent un fort sentiment de pertinença i de tradició. I amb la participació activa dels infants a les festes majors, precisament es pretén garantir que la cultura popular i els costums genuïns es mantinguin durant anys, fent el relleu generacional.

Sant Joan City

Els infants campen sols per la ciutat: corren, juguen, exploren, aprenen i es distreuen. És una ciutat que els dóna autonomia, que té en compte les seves necessitats i que els permet participar en la presa de decisions. Es tracta de la ciutat ideal concebuda per Francesco Tonucci. Conegut com a Frato per les seves vinyetes iròniques, aquest dibuixant i psicopedagog italià és el pare del projecte internacional Città dei Bambini (Ciutat dels Infants). Aquesta ciutat dels nens imaginada per Tonucci podria ben ser Sant Joan de Vilatorrada, almenys durant 3 dies. Per celebrar una festa major infantil única, aquesta població de la Catalunya central es capgira convertint-se en Sant Joan City.

La festivitat té lloc el cap de setmana anterior a la revetlla de Sant Joan, just abans de la festa major dels grans. El reguitzell d’activitats infantils que se celebren a la població del Bages fan que la distingeixin de qualsevol altra festa dedicada a les criatures. Es tracta de la primera festa major infantil de Catalunya dedicada, pensada i dissenyada per als nens. Dura tres dies, tots els actes són gratuïts i, fins i tot, activitats com ara el sopar, el ball, el correfoc i el vermut tenen l’entrada prohibida als majors de 14 anys.

La Festa Major Infantil de Sant Joan de Vilatorrada va néixer a finals de la dècada dels 80, quan un grup de nens van demanar a l’alcalde que s’organitzés una festa per a ells i es va aconseguir celebrar el primer correfoc infantil l’any 1989. Aquell projecte, però, ha evolucionat molt des d’aleshores, eixamplant any rere any la seva particular República del Riure. Es tracta d’una festa trapella on cada mes de juny la quitxalla pren els carrers de Sant Joan amb entusiasme. Encapçalats pels personatges de la Superiaia, el Sendo, el Quico, el SuperPet, el Poli i el Jou Missatges, els petits bombardegen els pares amb confeti, els guanyen a la guerra de merengues i els deixen amb un pam de nas quan se’n van sols a ballar.

L’Albert té 9 anys i una visió enjogassada del Sant Joan City: “Una vegada a l’any podem sortir amb la colla d’amics sense haver de donar explicacions als pares. És el nostre moment”. La Mariona en té 5 i també s’ho passa d’allò més bé. Tot i que, sense perdre pistonada, remarca que enguany ha trobat a faltar la Superiaia i el SuperPet, els dos personatges que no han participat a la cercavila d’aquesta 27a edició.

Els petits volen imitar els grans. I els adults senten nostàlgia per retornar a la infància: “Com m’hauria agradat que hi hagués hagut un Sant Joan City quan jo era petita”, apunta la mare de la Mariona. “L’únic retret és que els pares encara gaudim massa de la festa”.

L’objectiu d’aquestes festes no és només la gresca i la disbauxa. Al darrere s’hi amaga una intenció socioeducativa. Així ho argumenten des del col·lectiu organitzador El Sidral, format per institucions, entitats, associacions de pares, escoles, grups i particulars: “Es tracta d’un conjunt d’actes que formen una festa popular que identifica els infants de la població. D’una banda, garanteix el protagonisme i la participació activa dels nens en la preparació i la realització dels actes del programa de la festa. A més, referma la identitat dels infants dins de la comunitat. També desenvolupa els seus llenguatges expressius de manera dinàmica, creativa, diversa i sociabilitzadora. I, per acabar, ofereix un recurs de participació comunitària i d’integració social”, expliquen.

Alegria! És festa major!

Arreu del territori, la programació de les festes majors infantils acostuma a ser a base d’espectacles, música, animacions, inflables, atraccions i jocs per a la mainada. Un exemple és Terrassa, que aquests primers dies de juliol ha celebrat, com cada any, la festa major en honor als sants patrons de la ciutat. Durant els tres dies que ha durat, el parc de Vallparadís s’ha convertit en el territori familiar de la ciutat per acollir la festa major infantil. I, com és tradició, la jornada estrella va ser la del dilluns, el dia dedicat als més petits, amb xocolatada, propostes escèniques, contes, tallers i la festa de l’aigua.

En canvi, en poblacions com Vilafranca del Penedès o Tarragona el dia de la festa major que es destina als nens serveix per reproduir la part més tradicional del folklore de la festivitat dels grans.

La Festa Major de Vilafranca, que molts anomenen “la més típica de Catalunya”, té la seva versió en petit cada 1 de setembre. Tota la quitxalla -que no té la sort de poder formar part d’algun dels balls de la festa major dels grans- organitza el seu propi ball tradicional i poden actuar fent una reproducció diminuta de la dinàmica dels adults. Des del 1982 els infants també són protagonistes i fan el seu propi pregó, tronada i cercavila.

Durant tot l’estiu les criatures assagen setmanalment per preparar-se per participar amb els seus balls a la plaça. Quan arriba el gran dia, a les cinc de la tarda es dóna el tret de sortida a la festa major dels nens encenent les metxes de la pirotècnia. Després arrenca la cercavila, encapçalada pel drac petit de Vilafranca i acompanyada per grallers, timbalers i músics. Segueixen el drac les colles de diables, que juntament amb els bastons i les panderetes són dels balls més sol·licitats entre la quitxalla vilafranquina. I, darrere les forques carregades de coets dels diables, actuen l’àliga, els gegants, els nans, els capgrossos i la resta de balls. Entre el públic hi ha els familiars dels balladors, però també nens amb ganes de créixer per poder-hi participar. No endebades, acabats els balls, comença el torn de les colles castelleres. Al final de les actuacions, els administradors, que són les persones nomenades per l’Ajuntament perquè organitzin la festa major, ofereixen berenar per a tots els infants.

Com passa a Vilafranca, les criatures de Tarragona també tenen el seu dia per la festa major. És la Santa Tecla Petita, que té lloc al volant de la festivitat del 23 de setembre en honor a la patrona de la ciutat. El Seguici Petit, format per un conjunt de balls, bestiari i colles castelleres que reprodueixen l’estètica i la manera de fer del Seguici Gran, omple places i carrers de músiques, balls i espurnes. És la manera de preparar el futur planter fent-los viure una festa major com la dels adults però adaptada a les seves característiques.

La participació de les criatures és relativament recent, ja que el primer element -ball de diables petit- es va recrear l’any 1998, però ja ha arrelat en la seqüència ritual.