Criatures 07/04/2012

La mona: dolços vincles familiars Ja sigui el tradicional tortell amb ous o el gran pastís de xocolata, cap infant es queda sense una mona

Trinitat Gilbert
3 min
La mona: dolços vincles familiars Ja sigui el tradicional tortell amb ous o el gran pastís de xocolata, cap infant es queda sense una mona

Pilarín Bayés és àvia de 8 néts: l'Anna, la Carina, el Martí, el Dani, l'Àlex, la Dana, la Clara i l'Àlvar. A cada un li regala una mona de Pasqua. Ella n'argumenta el perquè: "Només n'hi ha dos de batejats per l'Església; els altres, no, i per això no tenen padrins, de manera que els avis hem agafat aquest paper". Vuit mones de Pasqua personalitzades, perquè la Pilarín té la paciència de preguntar a cada nét com la vol, quin tipus de xocolata li agrada i quin no. "Els nens em solen demanar una pilota de xocolata; les nenes, una Hello Kitty". Als uns, xocolata negra; als altres, amb llet, i a uns altres, més blanca. S'ho apunta en un paper i després en fa l'encàrrec a la botiga de queviures Cal Quico, del barri de Santa Anna de Vic.

Això pel que fa als néts. Encara n'hi ha més. A la Pilarín li agrada tant la tradició de la mona de Pasqua que també en regala als amics que en un moment o altre l'han ajudat amb les tasques de casa. En total, set mones més. Després, cal comptar que el Joan, el marit de la Pilarín, té dos fillols. I, per acabar, la Pilarín en regala una més a la filla del seu padrí, l'Elisabet. En total, 18 mones.

A partir de Dijous Sant, tothom sap que les mones ja són a casa de la Pilarín i el Joan. Comença la desfilada perquè cadascú l'hi vagi a buscar. "És una bona excusa per mantenir un vincle, sobretot amb els fillols, que no ens acostumem a veure tan sovint". Per a la Pilarín, és un vincle per a tota la vida. És cert que la tradició marcava que a partir dels 13 anys la mona de Pasqua ja no es guarnia amb tants ous com anys. És cert que n'hi ha que només regalen mones fins que el fillol es casa. Però la ninotaire fa la seva pròpia versió, que és per a tota la vida. Cada any, siguin grans o petits, en regala.

En canvi, ningú no regala cap mona a la Pilarín. El seu padrí va morir fa uns anys i llavors va decidir revertir ella la tradició. Ella en regalaria a la filla del seu padrí a partir de la seva absència. Tot i això, els néts li deixen tastar un tros de la seva mona i de les figures de xocolata que l'àvia els regala. Dilluns de Pasqua, que és quan es reuneixen els quatre fills a casa de la mare amb les criatures, també mengen un pastís sara per a tothom. "Sóc molt llaminera, i tothom sap que m'encanta el dolç. Els néts són els primers a donar-me un tros de xocolata per acompanyar el pastís", diu la Pilarín.

Una padrina de luxe

Per la seva banda, Laia Figuera es considera afortunada de la padrina que té, la seva tieta Dolors. "Em va tocar la cuinera de la família i, per tant, ella em prepara una mona casolana, que és un pa de pessic farcit de melmelada de préssec i cobert de mantega muntada". De petita, la Laia rebia puntualment cada any la seva mona, però quan es va fer gran ja no va ser així. "Quan et fas gran és com si ja no et fessin tanta gràcia les mones".

La història va canviar quan la Laia va ser mare de la Jana i de l'Aleth. "Com que les meves filles no estan batejades i, per tant, no tenen padrins de bateig, la meva padrina n'ha assumit el paper". Així que el pa de pessic casolà torna a casa de la Laia. "Les nenes trien la figura, que aquest any és la Dora Exploradora i la Hello Kitty". Dilluns de Pasqua, la família marxarà als afores de Tremp, al mont de Conques, on hi ha l'ermita de la Mare de Déu de les Esplugues, per menjar la mona.

Llarga tradició

Al segle XVIII la mona ja era l'obsequi clàssic del padrí als seus fillols i és des de mitjans del segle XIX que les mones perden la seva senzillesa inicial i la seva presentació es fa més complicada, ja que es va començar a enriquir amb ornaments de sucre caramel·litzat, ametlles ensucrades, confitures, crocant, anissos platejats i, naturalment, els ous de Pasqua pintats; tot això coronat per figures de porcellana, de fusta, de cartró o de tela. Un preludi de les mones tan elaborades que fan avui dia els pastissers i que tenen la xocolata com a gran protagonista.e

stats