TRINITAT GILBERT

El talent neix o es cultiva?

El talent és una activitat mental conscient, perseverant, optimista, amb capacitat de col·laboració i creadora de plaer. És només una predisposició, que es pot potenciar o mutilar a través de l’educació entesa en sentit ampli: la familiar, la social i la reglada En el talent també hi ha un component genètic

El talent neix  o es cultiva? / FOTO. FRANCESC MELCION Zoom

Junts formen el Quartet Mèlt, el grup coral que va guanyar l’última edició del programa d’èxit de TV3 Oh happy day. Per separat són l’Eloi Fort, la Magalí Sare, l’Oriol Quintana i l’Ariadna Olivé, quatre joves amb talent que han tingut la música com a part inherent de la seva formació. “Cadascun de nosaltres, per la seva banda, s’ha anat formant musicalment i especialitzant-se, ja sigui a l’Esmuc, al Liceu, a l’Escola de Música de Barcelona, al Conservatori de Sabadell o al Conservatori de Tarragona”, explica l’Eloi Fort. De petits, tots quatre mostraven “talent per a la música però d’una manera diferent”. “D’aquí que la gent, quan ens escolta, ens digui que cadascú de nosaltres té una veu molt personal i interessant, però que quan s’ajunten totes quatre es fusionen de manera que creen un cinquè ens, amb aquesta essència mèlt que tant ens caracteritza”, continua explicant l’Eloi.

Malgrat les diferències, tots quatre admeten que han treballat des de petits la inclinació natural per la música. “La formació és clau i també la constància; tots dos factors són molt importants per cultivar el talent, perquè ajuden a superar obstacles”.

Així doncs, amb el talent s’hi neix i després es cultiva. Però, ¿què és el talent? És la capacitat innata per desenvolupar habilitats, i “perquè es desenvolupin cal cultivar-la i perfeccionar-la”, repeteix David Espinós, consultor en comunicació de Khimera Comunicació i Mediació. Dit amb altres paraules, la criatura pot tenir talent, que vol dir que destaca en alguna especialitat, però pot veure com en un altre àmbit en què no té talent, però treballa i s’hi esforça de valent, supera l’especialitat en què sí que en té. “La cultura de l’esforç i l’assumpció de responsabilitats són claus per potenciar qualsevol talent”, continua Espinós.

POTENCIAR EL TALENT

A l’hora de potenciar el talent de les criatures i els joves, Espinós recomana que l’adult destaqui les seves capacitats i no les dificultats. “Tendim a criticar el que no s’ha fet bé i ens costa molt reconèixer el que es fa bé, perquè ho donem, erròniament, per descomptat. Totes les persones necessitem reconeixement, però per a les criatures i els adolescents encara és més important”.

Per tant, “el reconeixement és clau per motivar, per generar confiança, per convidar a arriscar-se, per acompanyar, per fer perdre la por a equivocar-se, per responsabilitzar-se. En resum, per reforçar l’autoestima”. D’aquí que el paper dels pares i mares sigui fonamental, perquè han d’alimentar l’autoestima dels fills. “Per arribar a l’excel·lència, com en tot a la vida, t’has d’entrenar i, sobretot, cal acompanyar els infants i els joves perquè provin i descobreixin què els agrada fer. Si som feliços amb el que fem, sense sentir-nos jutjats sobre les pròpies eleccions, tenim moltes més opcions de fer-ho millor”.

 “Tendim a criticar el que no s’ha fet bé i ens costa molt reconèixer el que es fa bé, perquè ho donem, erròniament, per descomptat

David Quimera - Khimera Comunicació

Dit això, Espinós també explica quin és el revers de la moneda: quan hi ha una intervenció excessiva dels progenitors. “No s’han de projectar en l’èxit del fill, perquè podrien acabar provocant un efecte nociu, que vol dir que la criatura perdi interès”. I l’interès és bàsic per aconseguir el talent, perquè “l’interès va lligat a la motivació; per tant, sigui quin sigui el talent, si no hi ha interès no es desenvoluparà”, sosté.

A la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), el professor i investigador de genètica David Bueno i Torrens explica com s’ha definit tradicionalment “el talent”. La pedagogia l’ha definit com “la intel·ligència en funcionament, aplicada a la resolució de problemes, la qual cosa implica la capacitat d’identificar el problema, de marcar uns objectius per resoldre’l, de tenir prou motivació per fer-ho i de saber buscar, utilitzar i aplicar la informació prèvia pertinent de manera innovadora (creativa)”.

Bueno, autor del llibre Cerebroflexia. El arte de construir el cerebro (Plataforma Editorial), defineix personalment el talent com “un estat proactiu de la ment que busca superar els seus propis límits en algun camp o alguna qüestió concreta, de manera individual o social, la qual cosa inclou potenciar les següents habilitats: 1) l’activitat conscient i reflexiva; 2) la independència en la presa de decisions; 3) la perseverança i la resistència; 4) la motivació i l’optimisme; 5) la capacitat de col·laboració i cooperació; 6) les aptituds metodològiques; 7) els procediments bàsics necessaris per afrontar el problema; 8) el coneixement previ específic i també més general que permeti identificar els límits que cal superar i proporcionar les eines inicials que permeten veure factible aquesta superació; i 9) la capacitat de sentir plaer en totes aquestes activitats.

D’ON SOGEIX EL TALENTt?

A l’hora d’explicar com funciona el cervell quan genera talent, el professor de la UB explica que “el talent sorgeix del funcionament integrat del cervell, de la gestió que fa de les informacions que rep i de les respostes que genera”. De manera que l’investigador assegura que hi ha “un component biològic ineludible, que inicialment ve donat pels gens que ens han transmès els nostres progenitors, i que fan que cada persona tingui una certa predisposició cap a cadascuna d’aquestes característiques”.

El professor remarca, però, que “és només una predisposició, que es pot potenciar, o mutilar, a través de l’educació (entesa en sentit ampli: familiar, social, reglada, etc.), que estimula i contribueix a formar les xarxes neurals que facilitaran, o alternativament dificultaran, la manifestació del talent”. Per tot això, defensa David Bueno, “afavorirà el creixement del talent qualsevol procés educatiu que estimuli els aspectes que inclou el talent, sempre en positiu i associat a plaer i necessitat; des de la reflexivitat però també, i és indispensable, des de les emocions, i des de la capacitat de prendre les pròpies decisions”. I és així, segons David Bueno, perquè “el cervell incorpora millor en les seves connexions tot el que va associat a necessitat i emocions, la qual cosa, combinada amb el plaer i la reflexivitat, facilita una utilització més eficient d’aquesta (i de fet, de qualsevol altra) capacitat mental”.

UN CONSELL DE QUARTET MÈLT A PARES I MARES

“Doneu suport al que facin les criatures, tal com han fet i fan els nostres pares. Ajudeu el nen a explorar aquell món perquè en pugui treure el màxim profit. Però, sobretot, deixeu que la criatura s’ho passi bé fent el que més li agrada”.