Ramon Besora

“Ser mestre ajuda a ser pare”

Mestre, editor i pare de l’Alba i la Marta, de 36 i 34 anys. A més, va ser director general de Barcanova i president del Consell Català del Llibre per a Infants i Joves. Presideix l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol, de qui va ser amic íntim

“Ser mestre ajuda a  ser pare” / FRANCESC MELCION Zoom

Al llarg de la meva carrera com a docent, quan observava algun company de feina que era especialment autoritari o intransigent, pensava que no actuaria de la mateixa manera si fos pare.

A l’hora de ser pare, et va servir ser mestre?

Sí, perquè tampoc no trobo que hi hagi tanta diferència entre la manera de tractar els alumnes i la de tractar els teus fills. Lògicament, a casa estàs més implicat emocionalment amb tot el que hi passa. Però, en definitiva, la manera de plantejar els conflictes per intentar resoldre’ls no és tan diferent. Ser pare t’ajuda a ser mestre i al revés.

Quin és l’aspecte que consideres clau?

Saber trobar el punt d’equilibri entre l’autoritarisme i la permissivitat. Hi ha moments que cal ser estricte i en altres permissiu. Ser pare i ser mestre consisteix a saber trobar contínuament i en cada situació aquest punt intermedi. I això té a veure amb la coherència. No és fàcil ser coherent en qualsevol mena de situació. La incoherència dels pares és un problema. Cal saber ser coherent, i cal saber mantenir un equilibri emocional. Com cal saber disculpar-se quan t’equivoques o ets injust. Reconèixer els errors ajuda.

Comparteixes professió amb una filla.

Una d’elles, l’Alba, dirigeix el segell editorial infantil de Pagès Editors i a vegades em demana que estigui al seu costat, cosa que m’encanta. Aquest any, per exemple, vam anar plegats a la Fira de Bolonya. Si ha volgut fer la mateixa feina no és perquè jo li hagi inflat el cap parlant-li de com és de bonic ser editor. Suposo que simplement m’ha observat. M’ha vist arribar a casa amb un llibre nou o amb galerades. M’ha vist gaudir editant. I també perquè a casa, des de ben petites, ja ensopegaven per tot arreu amb llibres.

L’aspecte professional dels fills preocupa molt els pares.

A mi em fa més feliç veure la satisfacció de les meves filles en la seva vida personal que no en l’aspecte professional.

M’agrada això que dius.

Als pares sovint ens fa patir molt l’aspecte professional dels fills, quan el que és realment fonamental és que hagin après a viure feliços amb ells mateixos, que sàpiguen tenir una vida personal que sigui equilibrada i feliç. Si a més tenen una bona professió, perfecte. Però no em sentiria bé si veiés que les meves filles tenen sort professionalment però són incapaces de trobar l’equilibri en la seva vida personal.

Tens molta experiència pel que fa a fomentar la poesia a l’escola. Com es fa?

Fomentant la pròpia expressió del nen. La manera de fer que un nen senti curiositat pel que han dit altres és permetre que ell hi digui la seva. Cal creure de veritat que els nens són creatius. Algun cop, fent de jurat en premis literaris infantils, he sentit a dir: “Això no ho pot haver escrit un nen”. Però per què no? Deixa que et reciti un vers que va escriure un alumne.

Vinga. El fem servir per acabar.

“Quan jo mori / molta gent tornarà a casa amb els ulls plorosos i el mocador a la mà / però la gent que m’estimava dirà que m’he amagat darrere el somni, sota el mar”.