TRIBUNA OBERTA
ANNA BAYO I EDGAR GONZÀLEZ

La importància de la intimitat en les relacions familiars

Anna Bayo i Edgar Gonzàlez són membres de l'Institut Trivium de Neurociència cognitiva aplicada a l'aprenentatge

La importància de la intimitat en les relacions familiars / EDGAR GONZÀLEZ Zoom

“Intimitat: disposició favorable i mantinguda en el temps, conscient o inconscient, per a un tipus específic d’experiència interpersonal basada en la calidesa, la proximitat i un alt grau de comunicació amb un mateix o amb els altres”

McAdams i Powers

Les primeres relacions d’intimitat s’inicien dins de la família. A mesura que els infants van creixent es van redefinint els espais d’intimitat que establim per poder assolir una bona diferenciació entre pares i fills. En les primeres etapes de la vida, la intimitat pot ser entesa com una vinculació d’amor entre persones, en què tenim cura l’un de l’altre. En tant que les relacions van canviant, de manera inevitable, amb el pas d’una etapa a una altra del cicle vital, hem de considerar-la també com una expressió conductual, en què la individualització i la privacitat guanyen terreny. Si volem arribar a tenir un sistema familiar saludable i establir unes relacions funcionals, haurem de posar la mirada en aquells aspectes que ens poden ajudar a millorar la nostra intimitat dins de la família.

A casa, el temps que passem en família és important, tots ho sabem. Les estones a soles amb el pare o la mare cuinant l’arròs del diumenge, en els espais de joc o al cotxe amb tota la família en són alguns exemples. No només depèn de la quantitat sinó també de la qualitat. Aquestes formes de relació són les que aprenem en el dia a dia, les que formaran part de les nostres vivències i les que anirem a buscar amb la nostra parella, futura família o en la pròpia intimitat.

Les emocions poden ser compartides si en la família hi ha una escolta activa que permet empatitzar

En aquests espais d’intimitat familiar, la comunicació és un altre dels aspectes clau. Un tòtem en comunicació com Watzlawick afirma que “és impossible no comunicar”. Això es tradueix en el fet que no només les nostres paraules sinó també els signes arbitraris i el llenguatge corporal diuen coses als altres. El que volem transmetre apareix en els diàlegs del dia a dia, i quan aquesta comunicació no és sostinguda i quotidiana es pot caracteritzar per ser extrema, superficial o agònica. Per això és important escoltar, deixar espai per als silencis i també per a l’emoció. Aquestes emocions poden ser compartides si en la família hi ha una escolta activa que permet empatitzar i respectar el que senten tots, cosa que facilita un clima d’unió i seguretat òptim per poder viure plegats tant les alegries com les inquietuds. Compartir les experiències i les preocupacions amb els diferents membres de la família ens ajudarà a crear espais de sinceritat i confiança.

Les relacions necessiten temps i comunicació, i per aconseguir-ho ens hem de sentir amb llibertat per decidir quins són els nostres espais íntims necessaris. Passar d’estudiar amb els pares a tancar-se a l’habitació per fer-ho sol forma part de la necessitat de crear els propis ambients d’intimitat. Aquests espais poden no ser compartits i cal respectar-los i ser flexibles. Quan ens sentim lliures de decidir-los facilitem els processos de diferenciació i individualització. Només en espais de llibertat plural existirà la llibertat individual.

A la família li dediquem amor i temps; mitjançant la confiança, la sinceritat i la comunicació possibilitem el creixement de cadascun dels seus membres i facilitem la creació d’espais d’intimitat, que permetran construir unes relacions funcionals i establir un sistema familiar saludable.