OLGA VALLEJO

Com cal gestionar la família extensa

El paper de les famílies en la criança

Com cal gestionar la família extensa El paper de les famílies en la criança / FOTO: M. GARCIA / D. BORRAT Zoom

Crees la teva pròpia família i has de decidir com i quan et relaciones amb pares, avis, germans, cunyats, cosins o nebots. En principi la parella ha de parlar sobre com ho vol gestionar, però si tenen percepcions diferents sobre com s’ha de fer pot resultar difícil arribar a un acord. Llavors es recomana establir uns temps més rígids, dedicant els mateixos dies i hores a uns i altres per evitar el conflicte i aconseguir que cap dels dos tingui la sensació que hi surt perdent.

Quan el Just i la Mariona decideixen anar-se’n a viure junts, ella només posa una condició, que el pis sigui a prop del dels seus pares. La Mariona reconeix que està emmarada: “Vaig marxar de casa amb 18 anys i he viscut a l’estranger. Sempre he tingut bona relació amb els meus tres germans però la mare és la meva confident. Ara ens seguim veient molt, treballem junts ma mare, el meu germà mitjà i jo. Cada dia dinem plegats i gairebé cada diumenge anem a dinar a casa dels pares. Acostumem a coincidir amb algun dels meus germans i les nostres filles veuen els cosins”.

La Mariona i el Just tenen dues filles, la Marta (5) i l’Anna (3), que estan encantades de coincidir sovint amb els cosins: s’ho passen de meravella jugant. Per al Just no suposa cap problema ser a casa els sogres cada setmana. De fet, explica que des d’un principi ell s’incorpora ràpidament a la família de la Mariona: “Estem a gust amb els seus pares, és gratificant, ens agrada estar amb ells i sentir que pertanyem a un grup, identificant-nos com a tal”.

I és que, segons Silvia Macassi, psicòloga, psicoterapeuta i mediadora familiar, és important crear vincles amb la família d’origen, que representa el nucli de pertinença més important de cada persona, amb un seguit de costums, valors i creences.

RESPECTEM ESPAIS

A partir del moment que es té parella cadascú aporta un model familiar amb normes i hàbits que potser no coincideixen, per això és important negociar i establir una nova forma de viure en parella. “En qualsevol cas, no s’ha de cedir per evitar conflictes. Si no s’està d’acord s’ha de parlar i consensuar com es relacionaran amb les seves respectives famílies. Si no més endavant pot crear desavinences”, alerta la psicòloga. És important que quan un crea el seu propi nucli la parella estableixi un territori amb certa independència dels pares, i que els pares deixin d’esperar dels seus fills el mateix que quan eren a casa, i permetre’ls que triïn amb llibertat com volen viure les seves pròpies vides. Si s’introdueixen nous costums familiars s’hauran de respectar i en cap cas s’haurà de culpar la parella del fill o filla de la nova situació”. La psicòloga recomana que es delimiti un espai d’independència propi de la parella, encara que cada membre conservi una relació d’unió amb la seva pròpia família d’origen. Si preval la sobreinvolucració de la família, a la llarga sol passar factura i pot anar en detriment de la relació conjugal.

Quan un crea el seu propi nucli la parella estableixi un territori amb certa independència dels pares

EL PROPI NUCLI FAMILIAR

Tant la Mariona com el Just creuen que potser es deixen portar massa per la inèrcia de compartir gran part del seu temps lliure amb la resta de la família i que haurien de dedicar-se més temps a ells sols com a nucli familiar. “Però quan tens una família tan extensa i estàs acostumada a conviure amb ells, passar les vacances junts... No és fàcil canviar-ho. Potser descuidem una mica estar només els quatre, que també fa falta. Però a més d’estar bé és còmode. Quan estem plegats els nens desapareixen, estan entretinguts i controlats i alhora els adults estem tranquils”, explica la Mariona.

La família directa de la Mariona són 190 entre tiets, cosins i parelles. Amb els nens més de 200. La del Just també és extensa: té quatre germanes, totes amb parella i fills. Es troben un cop al mes o cada mes i mig, pels aniversaris de les criatures i dates especials. “Fins a la mort del meu pare fèiem molta pinya, ell era tot un patriarca -explica el Just-. Des de llavors no ens veiem tant, tot i que els que som adults tenim grups de WhatsApp i estem ben connectats. De fet, el meu nebot gran té 30 anys, és pare, i som molt col·legues. Tenim sort que estem tots ben avinguts, també amb les meves germanes i cunyats”.

QUANTITAT VS. QUALITAT

L’Ana viu a Barcelona tot i que és de Madrid, on resideixen els seus pares i una de les germanes amb el marit i els tres fills. Té una altra germana casada i amb una filla a València. La sogra viu a Girona i el sogre és a més de 9.000 quilòmetres. Malgrat les distàncies, se sent unida a la seva família. “Vaig marxar a estudiar fora amb 21 anys i deu anys més tard vaig aterrar a Barcelona. L’experiència m’ha demostrat que no cal estar al costat dels teus per sentir-te a prop d’ells”, diu l’Ana. Hi ha persones carregades de pors que no accepten la distància però marxar no implica trencar la relació. “Encara que no et vegis cada dia pots comunicar-te i ara resulta especialment fàcil amb les noves tecnologies”, explica Macassi. Tot i així, l’Ana reconeix que li agradaria poder quedar de tant en tant amb les seves germanes i que els seus fills, la Júlia (5) i el Joan (3), coincidissin més amb els cosins o passessin més estones amb els avis. Amb l’àvia i la besàvia que viuen a Girona és amb qui es veuen més. Amb la resta passen una setmana junts per Nadal, i intenten anar un o dos cops l’any tant a València com a Madrid.

Per a l’Elena Gómez Enguix, psicòloga i terapeuta familiar del Centre Interpersonal de Barcelona, és més important la qualitat que la quantitat de temps que es comparteix. Les trobades familiars són importants per mantenir-se units i seguir tenint un sentit de pertinença al grup. “Hi ha famílies més aglutinades que viuen a prop, tenen contacte diari, i d’altres que prioritzen més el respecte a la intimitat i el fet que cadascú sigui autònom i faci la seva vida, veient-se menys”.

"És més important la qualitat que la quantitat de temps que es comparteix"

CONNECTATS

L’Ana comenta que ara és molt fàcil comunicar-se. “Parlem sovint, ens truquem, fem Skype o Facetime. Els nens a vegades no volen parlar per telèfon però envien missatges de veu o fan vídeos per als avis i els cosins”.

La psicòloga Gómez Enguix també fa referència a les noves tecnologies com una eina útil que permet estar en contacte i tenir el sentit de pertinença a la família. A través de Facebook o grups de WhatsApp es poden crear complicitats. És una manera de tenir presents els que estimem i que siguin conscients que pensem en ells. És recomanable que aquesta via de comunicació sigui un complement de la relació presencial. Segons la psicòloga Gómez Enguix, “la creació de grups virtuals a iniciativa de la mateixa família és un ritual més que els unifica i permet crear ponts entre generacions, de manera que els més joves són els que motiven els avis a actualitzar-se tecnològicament”.

Fa poc que a la família de l’Ana l’àvia ha renovat el mòbil i està contenta amb el canvi. Ha suposat un esforç però li compensa rebre fotos i vídeos dels néts o enviar-los missatges. Explica que no es veuen tant com ella voldria. “No és el mateix que si visquéssim allà mateix, que coincideixes més fàcilment, però solen venir cada mes i si no vaig a casa seva, quan l’Ana viatja, si els nens estan malalts o quan fa massa dies que no ens hem vist”.

ORGANITZAR-SE ÉS CLAU

Ni per a l’Ana ni per a la seva parella suposa un conflicte decidir cada quan veuen les seves famílies. Comenten que entre viatges de feina, aprofitar els caps de setmana per fer coses a casa, gaudir del temps lliure, aniversaris, quedar de tant en tant amb amics, fer alguna escapada i veure la família... Són faves comptades: “Tampoc podem fer màgia, intentem organitzar-nos per poder fer-ho tot. Pel que fa als meus pares mai ens han pressionat perquè anem a veure’ls. Quan vaig a Madrid per feina intento passar per casa. Esclar que els agradaria tenir-nos a tots més a prop però sempre han respectat les nostres decisions encara que a vegades els hagi sigut difícil”. La psicòloga Silvia Macassi recomana que les parelles prenguin les seves pròpies decisions i després n’informin o en facin partícips la resta dels parents.

Organització. Eines que ajuden

Doodle

Eina de Google per muntar reunions en què els participants als quals convides poden votar per dies i/o hores.

Dommuss

Aplicació gratuïta per organitzar el dia a dia en família o en parella. Disposes d’un espai privat per compartir un calendari, llistes amb temes pendents o el que convingui, guardar i compartir contactes i compartir arxius. Disponible per a Android i iOS.

Meets

Aplicació mòbil per crear plans personalitzats. Permet crear plans i invitar qualsevol contacte -convidant-los per correu, SMS o Facebook-, xatejar amb els convidats, compartir la ubicació en temps real o penjar àlbums de fotos. Disponible per a Android i iOS.