Família 17/09/2016

La meva altra gran família

Una trentena de persones, entre adults i infants, comparteixen una masia al Berguedà durant les vacances i els dies festius. A La Llosada els seus inquilins organitzen moltes activitats col·lectives, com els dinars i sopars

Paloma A. Usó
5 min
LA MEVA ALTRA GRAN FAMÍLIA

Han aconseguit crear una segona gran família i generar experiències vitals molt agradables. Una trentena de persones, entre adults i infants, comparteixen la masia La Llosada, al municipi de Borredà (Berguedà), per disfrutar de les vacances i els festius. És un altre concepte de la segona residència, en què el respecte per la col·lectivitat i el bé comú tenen un pes fonamental i en què els seus residents asseguren que mai paren d’aprendre.

Marta Ruiz i Jordi Marí, pares del Gabriel, de 8 anys, i l’Hèctor, de 5, feien les vacances d’estiu a Eivissa, d’on és Marí. “Però durant l’any miràvem de sortir de Barcelona i fer activitats amb els nens, a la natura. Coneixíem força gent que compartia La Llosada i un cap de setmana ens van convidar a quedar-nos-hi. Va ser una experiència molt maca i ens va entusiasmar de seguida. I vam demanar de formar-ne part”, detalla Ruiz. D’això ja en fa quatre anys i el balanç és més que positiu, asseguren. “Som a hora i mitja de Barcelona, però quan hi anem som en un altre món, molt enriquidor. Ens organitzem per dinar i sopar plegats, siguem els que siguem. Els nens comparteixen joc i aprenentatge amb nens de totes les edats, i això és fantàstic”, apunta satisfeta Ruiz. A més, destaca que hi ha ocasions en les quals coincideixen tres generacions. “Els primers que van començar a llogar la masia fa més d’una dècada tenien fills adolescents. Aquests fills han crescut i ja són pares d’un nadó. O sigui que ja és una casa intergeneracional de veritat”, diu somrient.

El fet de ser al costat de Borredà també ha ajudat que els més petits guanyin autonomia. “Tant a peu com en bicicleta van a comprar o a buscar alguna cosa que ens faci falta al poble, cosa impensable a Barcelona, amb tot el trànsit i el volum de gent que hi ha. Això els fa sentir més segurs i autosuficients, és un aprenentatge molt interessant -detalla Ruiz-. Aquí aprenen molt, tant aspectes de la convivència i el respecte a la natura com a jugar a l’aire lliure sense maquinetes. Senzillament aprofiten totes les oportunitats de la casa i l’entorn, i ens sembla molt atractiu”.

LA CONVIVÈNCIA

A La Llosada estan ben organitzats, amb unes normes bàsiques de convivència que tothom mira de complir. “La masia és d’uns propietaris i els paguem un lloguer repartit entre famílies. Si ve algun convidat a passar el dia paga una quantitat puntual que ajuda al manteniment. De manera natural ens repartim les tasques i ens ajudem molt els uns als altres”. Ho explica la barcelonina Natàlia Pomareda, que juntament amb el seu marit, Àlex Solà, i les seves filles Joana, de 10 anys, i Bruna, de 8, van aterrar a la masia de la mà de Ruiz fa tres anys. “Ens coneixíem de l’escola a Gràcia i de seguida ens va encantar l’edifici, la natura de l’entorn i també el poble de Borredà, que és al costat”. “El que més ens agrada -destaca Pomareda, que és professora-és poder compartir un espai amb gent d’edats diferents. Tots hem trobat el nostre espai, el nostre lloc al món. Conèixer gent nova ens ha obert noves mirades i La Llosada ens ha transformat a millor”, assegura, convençuda.

Els dormitoris són força semblants als de les colònies, amb lliteres ben organitzades i sense luxes. En principi cap família té l’habitació assignada ni es considera que un espai pertany a algú en concret per veterania o altres motius. “S’imposa el sentit comú. Si una família té tres fills agafa l’habitació amb més llits”, exemplifiquen.

“ENS HA MILLORAT”

Passar les vacances i tots els dies festius que poden en aquesta gran masia els ha deixat una herència emocional. Pomareda reconeix que La Llosada els ha canviat la vida i el caràcter a millor. “Al pis de Barcelona, en el nostre dia a dia, ens emmirallem en aquesta manera de fer. La masia et dóna una lliçó de compartir espais i activitats. Aquí tothom és útil”, subratlla. El seu marit, bomber, captivat per la bellesa de la masia i els paisatges de l’entorn i per la manera de funcionar de la casa i les famílies, va engegar un blog on explica les excursions que fan, receptes, jocs... Els pròxims dies aprofitarà per actualitzar-lo amb les activitats d’aquest estiu, com el refrescant bany en una riera o la visita d’una família alemanya, amb concert de guitarra inclòs.

El matrimoni ha aconseguit recuperar i ampliar l’hort de La Llosada. “Ja n’hi havia hagut, però estava fet malbé. L’hem aconseguit fer reviure i aquest estiu teníem tomàquets, enciams, cebes i pebrots. Hem tingut la sort de comptar amb l’ajut inestimable del nostre veí, que en sap molt. Ens ho passem bé amb el contacte amb la terra, i dóna fruits”, diu Pomareda.

Bet Bàrbara, el seu home i tres filles -ara de 17, 15 i 10 anys- van ser dels pioners a instal·lar-se a La Llosada ara fa uns tretze anys, després d’haver estat durant cinc anys a la masia Camaràs, també de Borredà, compartint les vacances amb altres famílies. “Vam mirar d’establir unes normes de funcionament d’un projecte compartit que continuen servint temps després. Cada família nova que entra s’adapta bé i ens aporta molt, amb noves mirades”. Per a la Bet aquest sistema de compartir masia amb altres famílies ha sigut crucial en la criança de les filles quan eren petites. “Buscàvem un espai a prop de la natura, amb persones amb els mateixos valors en la criança. És el nostre racó de pau i encara que les nostres filles s’han fet grans seguim anant-hi perquè allà troben el seu espai de felicitat”, conclou.

Les cases rurals, un altre concepte

Trobar una masia per anar-hi tot l’any no és tasca fàcil en el mercat immobiliari, ni tothom està preparat per conviure en col·lectivitat. Hi ha portals com Top Rural o Homeaway que ofereixen el lloguer de cases rurals per dies o temporades curtes per a grups que solen oscil·lar entre 8 i 15 persones, com a molt. El preu mitjà es troba a l’entorn de 35 euros per client i dia, tot i que per temporada alta -juliol i agost- sol pujar una mica. El Pau i la seva família han passat una setmana amb una altra família amiga, també de quatre membres, en una antiga granja rehabilitada a Felanitx (Mallorca) i han disfrutat molt. “El lloc era espectacular. Teníem totes les comoditats d’una masia molt ben condicionada, amb llits comodíssims, internet, piscina... que era el que necessitàvem per descansar i desconnectar. Però, evidentment -reconeix- no és el mateix que tenir una masia on tot t’ho has d’organitzar tu i has de coordinar-te amb altra gent. S’ha de ser d’una fusta especial per compartir masia durant tot l’any. No és el meu estil”, conclou.

stats