Pedro García Aguado

“M’entenen més elles a mi que jo a elles”

Mediador familiar, presentador de TV i pare de la Claudia i la Natalia, de 18 i 16 anys. Coautor, amb Francisco Castaño Mena, del llibre ‘A salvo en la red. Cómo proteger y educar a tus hijos en internet y las redes sociales’ (Grijalbo). La seva pàgina web és Aprenderaeducar.org

Pedro García Aguado és mediador familiar i presentador de TV / PERE VIRGILI Zoom

Els nostres fills no tenen el mateix sentit de la intimitat que tenim els pares. Veig en les meves filles que hi ha un punt d’exhibicionista. Els agrada que les vegin.

Et preocupa?

A vegades els demano que comparteixin la seva vida de forma més privada, però volen que les seves fotos es difonguin. Els pares hem d’entendre-ho i procurar evitar alguns perills.

Com?

Abans de penjar qualsevol cosa a la xarxa, s’han de preguntar qui pot tenir-hi accés. Ho han de valorar sols, no podem censurar-los contínuament. Han d’entendre el risc que implica cada pas que fan a les xarxes. I hem de deixar que s’equivoquin.

No és fàcil, això.

Mira, jo surto a la tele i això fa que rebi comentaris ofensius, insults, mentides. És un efecte inevitable que implica el fet de mostrar-te públicament. A una altra escala, als nostres fills els passarà el mateix. I cal que, en certa mesura, pateixin les conseqüències de les seves accions, per ser més responsables.

Fa anys el dimoni era la tele.

Els nostres pares ens deien: “Deixa de mirar la caixa tonta”. I ara demanem als fills que s’asseguin a mirar-la amb nosaltres, perquè és una experiència familiar. Però ells no hi tenen gaire interès.

Quin tipus de família has anat fent?

Em temo que he deixat a les meves filles un entorn familiar complicat i força desestructurat. Són filles de dues mares diferents i van néixer en una època de la meva vida en què no estava preparat per ser pare.

I com ha evolucionat la relació?

Doncs em meravella que hagin sigut capaces d’anar-se adaptant als canvis que he anat patint, en el llarg camí per aprendre a fer-los de pare. Elles m’entenen més a mi que jo a elles. Han perdonat els meus errors i han valorat alguns encerts.

Ho dius amb emoció.

És que a mi no em va passar el mateix amb el meu pare. Quan jo era jove, el considerava una persona feble, tot i que va pujar tres fills sol. El jutjava per haver-se deixat perdre la meva mare. Però a mi les meves filles no em jutgen i tenen amb mi una relació més adulta de la que jo vaig poder tenir amb el meu pare. Som capaços de parlar de temes que mai m’hauria ni imaginat esmentar al meu pare.

Dona’m un consell a l’hora de parlar.

Algun cop he tingut problemes per males interpretacions. Una cosa que faig quan seiem a parlar de temes delicats és que, al final de la conversa, demano que cadascú faci un resum d’allò que ha entès. Això estalvia malentesos. Deixa’m fer-te una última reflexió que alguns pares trobaran alleugeridora.

Endavant.

La filla gran va tenir la sort que la seva mare fos una persona molt estable i això li va donar seguretat. En canvi, la petita va patir més, i això la va afectar en els estudis, per exemple. Però ara, quan cal parlar d’emocions, ho puc fer més amb la petita. Ella va viure situacions més dures i, malgrat que jo temia que fos més feble i immadura, en realitat té una enorme capacitat per refer-se i per entendre les coses.