Laia Ferrer

“Ara tinc una paciència infinita”

Periodista i mare de l’India i el Nico, de gairebé 4 anys i de 20 mesos. Fins que va ser mare, va viatjar pel món amb la Fórmula1. Ara col·labora en el magazín ‘A tota pantalla’, de TV3. També la podeu seguir a www.laiaferrer.com

Laia Ferrer és periodista / FRANCESC MELCION Zoom

Quan són nadons, sovint algunes persones et diuen: “No el malcriïs, deixa’l plorar, no l’agafis tant...” Em semblen consells que no s’haurien de donar.

Per què?

Cada nen és un món i cada mare fa el que vol i el que li dicta l’instint. No crec que perquè et passis tot el dia amb el nadó als braços després s’hi acostumi de per vida.

I tu què feies?

Els primers dies i setmanes dormia amb ells a sobre. El petit va dormir amb nosaltres fins als 9 mesos i quan el vam passar a la seva habitació no li va costar gens adaptar-se. Crec que quan un nadó neix, després d’estar 9 mesos dins de la panxa de la mare, el que més necessita és el contacte amb ella. Això el relaxa, li transmet amor i confort.

Què no t’esperaves?

L’amor infinit, incondicional, autèntic. Quan estava embarassada del petit la meva por principal era si el podria estimar tant com estimava la seva germana. Em semblava impossible.

I què va passar?

Que quan va néixer vaig veure que l’amor d’una mare no es divideix, sinó que es multiplica. M’ha sorprès l’enorme capacitat que tinc d’estimar, tot i que a la vegada em fa vertigen. No m’esperava patir tant, i això no m’agrada. M’ho estic treballant.

Què més et costa?

Els fills et porten al límit constantment. Vius en una negociació permanent i de vegades em fan sortir de polleguera i no m’agrado. Acaba el dia i penso: “Podries haver-ho fet millor”. Encara n’estic aprenent. No és fàcil.

Quins són els millors moments?

A les 7 del matí he de ser a la tele, així que el primer moment del dia que els veig és quan torno de la feina. És un dels moments més especials. També quan els poso a dormir. Al petit li dono el biberó i és el nostre moment, tots dos sols, tranquils i relaxats. A la gran li llegeixo un parell de contes i després tanquem el llum i estirades al llit ens expliquem què hem fet durant el dia.

Què t’està funcionant?

Quan els he de renyar m’agrada baixar al seu nivell visual i explicar-los seriosament el motiu pel qual m’he enfadat. De tant en tant també em funciona autoanalitzar-me: “Ho estic fent bé?” Els fills aprenen de nosaltres i nosaltres d’ells.

¿Ser mare t’ha fet una periodista diferent?

Ser mare m’ha canviat i ha afectat la meva manera de treballar. Ara soc més madura, més empàtica, més organitzada. I tinc una paciència infinita.

Quina pregunta t’agradaria fer-te?

Què m’agradaria que em diguessin els meus fills quan siguin grans?

I quina és la resposta?

Que estan orgullosos de com els hem educat i de nosaltres com a pares. Saber que han crescut feliços i que són bones persones.

Explica’m una anècdota.

L’India fa anys a finals d’octubre i un cop li vaig dir que això era quan arribés la castanyada. No fa gaire passejàvem i va passar una monja. La va assenyalar cridant: “Mami! Aviat serà el meu aniversari! Ha arribat la castanyera!”