22/04/2017

“Sempre s’ha viscut amb incertesa”

3 min
“Sempre s’ha viscut amb incertesa”

Tenir un fill és una droga, crea un efecte psicodèlic poderós. Transforma el sentit del temps i l’espai. Canvien les distàncies perquè a un nadó li agrada veure’t de molt a prop. Et fa sentir la necessitat de tocar. La teva sensibilitat és diferent. Ara sento que tinc més capacitat per a l’alegria però que també m’afecten més la tristesa i el dolor.

Què ha resultat diferent de com ho temies?

Em sento més relaxat del que creia que estaria. Tot està resultant fàcil. És una sensació molt agradable.

Quin és l’objectiu principal?

Que la meva filla tingui seguretat en si mateixa. D’agressions, d’una manera o altra, en patirà. Però serà essencial que confiï en ella. Jo sempre vaig sentir que els pares feien això amb mi. M’animaven a provar coses, a ser valent. Em deien: si t’hi poses, te’n pots sortir. Aquest és l’objectiu: fer sentir a la meva filla que pot afrontar qualsevol tipus de problema. Què més necessita per anar pel món?

Ha nascut en un món difícil.

Sí, he sigut pare sense tenir una situació assentada. D’una altra manera no ho hauria decidit mai. Amb la meva parella teníem clar que ser pares no havia de dependre de la situació econòmica. Sempre hem anat fent i hem sigut capaços de renunciar a moltes coses. Aquesta era l’actitud a l’hora de tenir un fill. Així ha sigut sempre.

Què vols dir?

Potser la generació dels avis o els pares tenia clar que la següent generació milloraria respecte a l’anterior. Però això no ha passat sempre al llarg de la història. Sempre s’ha viscut amb incertesa i la por d’una nova guerra o d’una catàstrofe. És una idea que em serveix de consol quan penso en el futur de la meva filla. Els pares miren amb preocupació el futur que viuran els fills.

La teva dona és canadenca.

La família del meu pare va emigrar de Conca a Catalunya. Segurament la desconnexió que ells sentien amb la seva família va ser més dràstica de la que sent la meva dona amb els seus pares. Ara hi ha vols relativament barats i maneres de parlar cada dia. Certament, ella conviu més sovint amb la meva família, però només puntualment. En canvi, quan anem al Canadà, la meva immersió en la seva família és total. No sé quin serà el futur, però qui sap si anirem al Canadà. Potser ho hem de decidir per qüestió de feina.

Quins altres canvis has viscut?

Jo tenia una inclinació cap a la visió racional de les coses, especialment amb la meva feina d’escriptor, però també en la meva vida en general. Però la meva filla m’ha fet descobrir una manera d’actuar més instintiva. Com et deia, això em fa sentir més relaxat. No pretenc preveure tant les coses. Segurament això m’ho puc permetre perquè la meva parella s’encarrega dels aspectes organitzatius.

Li agradarà que l’hi reconeguis.

Segur. Però tot això que t’explico només són sospites. Soc conscient que em falta perspectiva. Estic vivint una experiència que no puc veure des de fora. No faig altra cosa que anar provant sobre la marxa. Ara sé que no cal pensar-se tant les coses, que es tracta més de fer i corregir. En tot cas, és un plaer viure deixant-te dur.

stats