Així fa de mare
Marta Carnicero

“Mai parlis malament de l’altre”

Enginyera industrial, escriptora i mare de la Laia i l’Abril, de 13 i 11 anys. Publica ‘El cel segons Google’ (La Magrana), una història sobre la parella, la maternitat i com intentem omplir els buits que deixen les persones

Marta Carnicero és enginyera industrial i escriptora / MANOLO GARCIA Zoom

No tinc en absolut la sensació que els fills de pares separats hagin de carregar amb algun pes extra. De cap manera. Potser és el contrari, perquè són nens que han viscut i superat una experiència que altres nens no hauran viscut, i això dona obertura de mires, maduresa.

No m’ho havia mirat mai així.

Quan siguin grans sabran que entendre’s no sempre és fàcil, que la convivència es pot trencar i que a vegades cal tenir prou força per refer la teva vida. També veig que els fills de pares separats aprenen a ser flexibles, aprenen a adaptar-se a diferents realitats familiars, relativitzen les coses, no en fan un drama.

Què et preocupava els primers anys de la separació?

Que el pare i jo tinguéssim maneres diferents de fer les coses. Tot i així vam ser capaços de seure junts a definir el conveni. Va ser una gran cosa. Per exemple, hi ha un pacte que hem sabut respectar tots dos i és que entre setmana les nostres filles no miren la tele. Com a professora que soc em preocupava que no fessin els deures. I també em preocupava trobar-les a faltar quan no eren amb mi. No sabia ben bé què faria quan elles no hi fossin. Recordo la primera nit.

Com va ser?

Una amiga em va proposar que anéssim juntes al cine, però li vaig dir que no, que sortir de casa encara seria fàcil, però que després de la pel·lícula no seria capaç de tornar-hi a entrar i trobar-me-la buida.

Què ha sigut un gran encert?

Ara no faig classe, però n’he fet durant molts anys i sempre he tingut molt bona relació amb els alumnes. Algun cop, al final de la classe, he volgut parlar amb alguns que sabia que tenien pares divorciats. Saps què em deien pràcticament tots? No parlis malament de l’altre. Costa. Hi ha moments que realment t’hi has d’esforçar. Però és un dels factors que més ajuda els fills després d’una separació. Hi ha coses que han de quedar entre els pares perquè si les fas saber als fills els obligues a prendre partit.

Què us agrada fer juntes?

Mirar sèries. Big Bang theory, per exemple. Això ens uneix. I a més sempre les mirem en versió original. Cosa que recomano molt. Ho vaig començar a fer quan eren petites i em va costar, però com que sempre miraven els mateixos episodis, vaig insistir i ara ja m’ho demanen. No els agrada veure cap sèrie si no és en versió original. Fins i tot la gran es posa els subtítols en anglès.

Explica’m algun moment bonic.

No fa gaire vaig dir a les meves filles que tenia un problema i la petita va marxar, va anar a buscar una cadira i va seure davant meu. És un gest que em va emocionar profundament. Que els fills t’escoltin i no et jutgin és meravellós.

Cert.

Després d’aquesta conversa vaig rebre un whatsapp de la gran amb unes captures de pantalla amb la lletra d’una cançó que havien treballat a la classe d’anglès. Ella va considerar que em podia ajudar. Això et commou. Sents que els fills, tot i ser petits, et cuiden quan et veuen trista. De la mateixa manera que jo sempre he estat al seu costat quan em necessitava, ella també vol estar al meu costat, i això no té preu.