Katharina Von Der Gathen

“Tota pregunta té dret a resposta”

Pedagoga sexual i mare de la Lena, la Susi, el Peter i el Klaus, d’entre 16 i 11 anys. És autora d’un llibre sobre el sexe preciós, divertit i útil: ‘Explica-m’ho. 101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant’ (Ed. Takatuka)

Katharina Von Der Gathen, pedagoga sexual / PERE TORDERA Zoom

Fins a certa edat els nens tracten la sexualitat de manera natural, amb curiositat. Les preguntes solen ser tan directes que desconcerten els adults. És un desconcert que no té res a veure amb el nen, té a veure amb les dificultats com a adult.

Per què costa parlar de sexe?

En tota relació el sexe és un misteri a resoldre, una aventura en comú. Però no sempre ens atrevim a parlar dels propis desitjos perquè el sexe fa que ens sentim exposats i vulnerables.

Els nens ho noten.

I per no posar els adults en situacions difícils aprenen a no fer segons quines preguntes. Però els pares no s’adonen que si no parlen de sexe poden provocar inseguretats.

Quines?

Els nens poden sentir por quan no entenen què té d’especial aquest tema, per què se silencia. Els pot fer por, per exemple, sentir gemecs o sorolls que no saben com interpretar. No entenen què passa. No saben que els pares estan fent allò per plaer.

I què passa quan un nen enxampa els pares fent l’amor?

Els nens solen trobar la situació estranya i una mica fastigosa. No acaben d’entendre que allò pugui ser bonic. És important que els fem saber que ho fem perquè ens agrada, que estem a gust. I també han d’entendre que els pares prefereixin estar sols. Els nens ja saben que hi ha àmbits on els pares fan coses que només toca fer als adults.

Què passa quan els nens es tornen joves?

Els joves tenen moltes imatges dins del cap, però no és fàcil que trobin algú de confiança amb qui compartir-les, algú que els pugui dir quines coses estan bé o quines cal tenir en compte. A internet costa distingir les pàgines serioses de les que no ho són. Al mateix temps, per als joves la sexualitat està associada a la por a embarassos no desitjats, a malalties de transmissió sexual, a possibles abusos. La sexualitat és un gran puzle al qual al llarg de tota la vida es van sumant peces.

Quin és l’error més habitual?

Eludir parlar del tema. Tot nen que pregunta té dret a una resposta, i que la resposta sigui sincera. Algun cop els meus fills m’han fet preguntes i no he tingut una bona resposta preparada. Em sembla important que, després de pensar-hi, jo torni a treure el tema, així saben que em prenc seriosament el que els preocupa. També és important no interferir en els seus jocs o exploracions. Deixar que tinguin espais per a la seva intimitat.

Cal posar límits?

Cal establir regles: qui no vulgui jugar no ho ha de fer. En jugar a metges està prohibit ficar res en cap orifici del cos, ni fer mal.

En el teu llibre hi ha preguntes fantàstiques.

Cap pregunta que em fa un nen em sembla estranya. “¿Es pot fer sexe sota l’aigua? ¿Es pot fer sexe a l’espai?” Sovint explico que una parella enamorada no té límits, però que hi ha llocs més còmodes per fer sexe. El límit sempre és no molestar altres persones.

Què els sembla als teus fills la teva feina?

Els fa vergonya. Sovint em retreuen que els expliqui coses de la meva feina. No mola tenir una mare que parli de sexe.