Així fa de pare
Joan Antoni Martín Piñol

“Tot anirà bé”

Joan Antoni Martín Piñol és escriptor i pare de l’Iris, que té gairebé 10 mesos. Guionista i humorista, acaba de publicar ‘Harry Pater y el pañal filosofal. La guia definitiva para padres primerizos’ (ed. Planeta). A més, podeu seguir les seves reflexions al YouTube

“Tot anirà bé” / FOTO: DAVID BORRAT Zoom

Mentre la meva dona estava embarassada vaig llegir molts llibres i tots em queien de les mans per dos motius: perquè estan mal escrits i perquè t’expliquen coses que tu no vols saber. La majoria d’embarassos van bé i si et comencen a explicar tot allò que pot anar malament et fas un fart de patir. He volgut que aquest llibre de Harry Pater servís per aportar informació però sense angoixar i procurant ser divertit.

Què t’ha sorprès de ser pare?

Doncs just això, la por. Tothom et parla de l’amor infinit que et porta la paternitat i que no dormiràs ni aniràs al cine. Però ningú et diu que no tornaràs a estar mai més tranquil. En qualsevol moment sempre hi ha la possibilitat, per petita que sigui, que passi alguna cosa, i si ets guionista això t’afecta més perquè la teva feina és imaginar situacions. És una angoixa.

I què fas per evitar-la?

Vigilar molt. M’he convertit en un guardaespatlles de la nena. N’estic tota l’estona pendent. Vigilo el corrent d’aire, que no s’empassi res, que no es faci mal mossegant alguna cosa. Si he d’anar a l’hospital prefereixo no estar a la sala d’espera perquè hi ha altres nens malalts.

¿Alguna cosa ha resultat millor del que pensaves?

M’ha sorprès que la meva dona i jo ho hem sabut fer bé. Això ha sigut una gran sorpresa. Jo no tinc carnet de conduir perquè sempre he pensat que seria un perill. Amb la paternitat et trobes amb una gran responsabilitat, però des que vam sortir de l’hospital m’ha anat donant seguretat veure que les coses ens anaven sortint tal com estaven previstes. I resulta que som bons pares.

¿T’has estovat amb la paternitat?

No. Faig els mateixos gags. Tinc el mateix humor. No crec que ser pare et converteixi en una persona millor. Bé, no ho sé. Potser si ets un assassí sí que en tenir un fill procures matar menys. Però jo ja era bona persona abans de ser pare i ho continuo sent. El que sí que canvia és que et sents més feliç. I en el meu cas, que sóc humorista, encara més, perquè tinc a casa un públic d’una sola persona que riu tota l’estona. Amb la nena tots el gags funcionen. És ideal.

Què has après sobre el riure observant-la?

Que alguns recursos elementals funcionen sempre. Si et poses un plàtan al cap, la criatura riu. Si fas ganyotes, també riu.

¿Alguna seqüela que t’hagi deixat tenir una filla?

M’ho noto molt amb la memòria. Sempre n’havia tingut molta i de sobte no em surten les paraules. Dic “Passa’m el dallonses que fa soroll que està a la d’això”. Suposo que és de no dormir.

¿Com encareu el tema de dormir?

Som molt free style. Això de les rutines no ho fem perquè tant la meva dona com jo som autònoms i ja està bé que la criatura s’hi comenci a acostumar. Tenim amics que no, que a les set no poden quedar perquè han de banyar el nen. Nosaltres hi ha dies que la banyem a les onze de la nit i tan feliços. Potser quan sigui més gran caldrà més ordre, de moment no cal. Si un dia no vol dormir, no passa res. Ens posem a veure sèries fins que cau.

Ah.

He descobert que Gran nord o Expediente X la relaxaven molt. No sé si són els colors o què.

Què pots dir a una parella que espera un fill?

Que tot anirà bé. Tranquil·litat. És qüestió de dedicar-s’hi una mica i anar fent pas a pas. Potser és un consell molt fifi, però els diria que gaudeixin del moment. També veig gent de la meva edat que abans de decidir tenir un fill s’ho pensa molt i es preocupa per si afectarà la feina, pels diners... Que no es preocupin tant, que te n’acabes sortint de tot. Tenir un fill no és tan difícil i la prova és que hi ha molta gent que ho fa.