PERE VALL

Què fem quan els fills estan a punt de volar?

Els periodistes i escriptors Elisenda Roca i Antonio Iturbe reflexionen sobre la ‘professió’ de ser pare/mare i també sobre com veuen el futur dels seus fills, un cop passada l’adolescència i quan, en teoria, estan a punt de trobar una feina segura i de volar de casa

Els periodistes i escriptors Elisenda Roca i Antonio Iturbe reflexionen sobre la ‘professió’ de ser pare/mare / MANOLO GARCIA Zoom

Tant Elisenda Roca com Antonio Iturbe són periodistes i escriptors reconeguts, i amb una trajectòria llarga i variada. Podria semblar lògic que els seus fills seguissin el seu camí professional. Doncs no. “Al meu fill Adrià, que ara té 19 anys, el vaig abocar a la música, des dels 4 anys. De més gran, a l’Aula de Música Moderna i Jazz del Conservatori del Liceu, hi va conèixer dos companys i van fer un grup de rock que es diu Stone Iron Races”, comença explicant Roca. Iturbe exposa el cas del seu fill gran, el Darío, de 18 anys: “Ha sortit del bàndol absolutament contrari al de les lletres. Estudia física, i el seu ídol és l’Elon Musk, aquest que fa els cotxes Tesla elèctrics que van sense conductor. És molt de ciències. No sé si és una mica per contraposició al que ha trobat a casa, on hi ha tants llibres i tanta literatura”. L’Adrià ja s’ha espavilat i, als vespres, “està treballant d’acomodador al Teatre Romea, amb la qual cosa veu teatre, que també li agrada molt”, explica l’Elisenda.

“A mi m’hauria preocupat que s’hagués dedicat al periodisme, perquè és una professió que, des del punt de vista econòmic o de contractes, està en un estat lamentable”, continua Iturbe. Roca afegeix que li agradaria “que les empreses periodístiques estiguessin gestionades per periodistes, no per gent que només vol fer diners”.

¿I quins valors bàsics els han inculcat? “El primer, i més important, és el respecte als altres. I, després, que no es cregui qualsevol cosa a la primera, per molt que ho llegeixi al diari o ho senti a la tele. O a la ràdio. O, sobretot, a internet. Que contrasti. Que tingui sentit crític”, explica Roca. Segons Iturbe, “el respecte és la base de la piràmide”. “I jo, com que soc molt pesat -diu-, sempre intento que ells facin les coses per un perquè. Per exemple, quan no volen un menjar determinat, vull que argumentin per què. Si l’argumentació és bona, jo l’accepto”. Iturbé té un altre fill, el Néstor, de 13 anys, la vida del qual està amenitzada “pels youtubers, el futbol i la lectura”. “Però, en canvi, ell sí que és un bon lector”, comenta Iturbe.

SEGUIR EL SEU CAMÍ

“Els pares sempre tenim la preocupació que els nostres fills trobin el seu lloc al món. I a mi m’agrada una idea de Saint-Exupéry: ningú no troba el seu lloc al món, sinó que és ell qui l’acaba fundant. Sempre acabem trobant o inventant un camí”, diu Iturbe. ¿I ara volen marxar fora, a buscar-se les garrofes? “Diguem que els nens i nenes d’abans érem més locals, i els d’avui en dia estan més deslocalitzats”, assegura Roca: “L’Adrià vol anar a Londres, per treballar allà i estar-s’hi tocant música o fent el que sigui. Veu que hi ha llocs on hi ha més possibilitats de fer el que ell vol”. Antonio Iturbe comenta que “el Darío té al cap fer un Erasmus fora”.

"Els pares sempre tenim la preocupació que els nostres fills trobin el seu lloc al món"

Antonio Iturbe - Periodista i escriptor

Finalment, un missatge positiu per a tots els Adriàs i Daríos que llegeixin aquesta entrevista, perquè no pensin que no se n’aniran mai de casa i no trobaran mai feina. “D’entrada que canviïn aquesta negativitat”, s’avança Roca: “És a dir, sí que marxaran de casa i sí que treballaran, com ho hem fet tots. Que se’n van als 25? Cadascú té el seu ritme. Al final, tot fluirà. I si després de prendre una decisió s’equivoquen, o passa alguna cosa imprevista, que sàpiguen que poden tornar al punt de partida. I, vinga, som-hi! Això no és un esprint. La vida és una cursa de fons. Que no tinguin pressa, però que no tinguin por de bellugar-se”. Iturbe ho arrodoneix: “A més, som en un moment que no és tan dolent com diuen alguns. Cada època ha tingut les seves dificultats i, evidentment, ells tindran casa i feina”.