Planifiquem colònies

Arriba el moment de pensar en les colònies, i per saber si ens hem de decantar per unes o per unes altres hem de tenir en compte certs barems. Què és el més important per encertar l’elecció? Júlia García, cap de l’àrea d’educació ambiental de la Fundació Catalana de l’Esplai, enumera quatre factors per ordre d’importància. 1) Els monitors, en els quals els pares han de confiar plenament. 2) Els valors amb què treballaran els monitors durant les colònies, que han de ser els mateixos que els pares comparteixen a l’hora d’educar els seus fills. 3) Les instal·lacions i l’entorn on s’estaran. 4) El contingut de les colònies (anglès, esport o qualsevol altra temàtica).

Uns valors compartits per mestres i monitors poden ser l’estima pels altres, la col·lectivitat, la cooperació. “Per arribar aquí és important que prèviament els pares reflexionin sobre la seva manera de ser i la que voldrien per als seus fills, perquè a partir d’aquí els serà més fàcil buscar”.

El següent pas que recomana Júlia García és entrar a les pàgines web de les entitats que organitzen les colònies, perquè allà “hi trobaran la ideologia i la idiosincràcia concretes”. També s’hi pot consultar la formació dels coordinadors de les colònies, dels quals s’arriba a posar a les webs la foto personal i als quals es pot trucar per demanar més informació.

A l’hora d’assenyalar una edat recomanable per fer les primeres colònies, García apunta als 5 anys, quan els nens ja poden crear un vincle amb els monitors i quan ja poden adquirir hàbits d’autonomia que els serviran per sempre, com la cura d’un mateix, recollir l’habitació, les tasques en grup o ajudar els altres.

LLEURE AMB VALORS

LLEURE AMB VALORSLes colònies, com a educació en el lleure, impliquen sortir de la comoditat de casa per treballar per als altres dins d’una col·lectivitat. “Això és essencial en una societat individualista, perquè l’altruisme, la cooperació i la solidaritat són els tres valors bàsics de totes les colònies”, diu García.

Pere Vives, cap d’educació ambiental de la Fundació Pere Tarrés, sospesa altres motius diferencials perquè els pares s’acabin decidint per unes colònies o unes altres. “Primer els recomano sempre que coneguin els interessos de la criatura”. Dit amb altres paraules, que els preguntin directament si els fa il·lusió anar de colònies, i, si és que sí, quines voldrien triar i per què: perquè hi seran els seus amics, perquè els agrada la temàtica o per qualsevol altre motiu, però els nens han de tenir la voluntat clara de voler-les fer, “perquè, si no, se’ls farà difícil ser-hi”.

El cas és que darrere d’unes colònies d’estiu hi ha d’haver una voluntat de creixement, que tothom hi guanyi, i aquest hauria de ser el motor bàsic que empenyi sempre les famílies a l’hora de buscar-ne.

El segon motiu és esbrinar la manera de treballar de l’entitat que ofereix les colònies. “Els nostres monitors, per exemple, s’amoïnen tant per l’activitat com, sobretot, per la criatura, pel creixement personal que experimenta mentre les fa”, apunta Vives. Però al marge d’aquesta manera de fer se’n trobarien d’altres, que es reflecteixen en la manera de ser de les entitats organitzadores de les colònies.

En últim lloc d’importància Vives hi situa la temàtica específica de les colònies. “Sobretot recomano que no es cremin etapes abans d’hora. Quan són petits, de 5 a 12 anys, per exemple, no cal que facin colònies esportives, com ara baixar barrancs, perquè ja tindran temps de fer-ho quan siguin més grans”.

Vives suggereix com a bona opció les colònies d’anglès -tant en voga en els últims temps- només quan la criatura parteix d’una bona base en anglès; per tant, pot ser a partir dels 10 anys o més. “Si tenen uns bons fonaments d’anglès, les colònies d’anglès els seran enriquidores, però, si no, cal dir que no en milloraran l’aprenentatge”.

EDUCACIÓ I CUSTÒDIA

EDUCACIÓ I CUSTÒDIAFinalment, Jaume Trilla, catedràtic de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), subratlla que les colònies d’estiu (o altres activitats de lleure) tenen dues funcions bàsiques: l’educativa i la custòdia de les criatures, perquè si es programen i si existeixen és perquè a l’estiu hi ha un decalatge entre els horaris familiars i els escolars.

Aclarides les dues funcions bàsiques, el catedràtic apunta a valors que sovint no es poden aprendre a l’escola i que, en canvi, en el lleure sí, i que alhora forgen la personalitat de la criatura per al futur adult. 1) Potencien la vida en grup i les relacions entre iguals, cosa que vol dir repartir obligacions, prendre decisions conjuntament, assumir feines per beneficiar tot el grup, etc. 2) Les criatures hi fan aprenentatge actiu, que vol dir que aprenen fent. Per exemple, a llegir mapes n’aprendran llegint-ne i interpretant-ne enmig de la muntanya, i no com un coneixement teòric. 3) Aprenen a ser autònoms, perquè hauran de fer activitats que a casa ja vénen donades sempre, i, a més, hauran d’aprendre a decidir què han de fer i què no. 4) Tractaran amb la naturalesa, que per ella mateixa ja és un valor educatiu per tots els beneficis que aporta (vegeu el reportatge “La natura fa salut”).