OLGA VALLEJO

Mètode Binding en l’àmbit familiar

Prop d’un 30% dels alumnes de primària i secundària tenen dificultats lectores que poden acabar interferint en el seu procés d’aprenentatge

La Susana i el Ramon havien detectat que el seu fill Nils tenia una lectura lenta, que li costava llegir / DAVID BORRAT Zoom

Gairebé un 30% dels alumnes de primària i de secundària tenen dificultats lectores que poden interferir en el seu aprenentatge i, per tant, convertir-se en la principal causa de fracàs escolar.

Les mares de l’Aran (9 anys) s’adonen que no vol llegir en públic i que avança bastant menys que el seu germà bessó: “Crèiem que era un problema de vergonya. A l’escola ens havien dit que podia ser una qüestió madurativa, però arriba un punt que tots som conscients que llegeix fatal, lletra per lletra, i que cal fer alguna cosa”, explica la seva mare Àgatha. Quan descarten problemes de vista i estan a punt de portar-lo al psicopedagog per veure si es tracta de dislèxia, una mare de la seva escola els parla del Projecte Binding. El Binding és un projecte de psicologia bàsica gestionat per la Fundació Josep Finestres per delegació de la Universitat de Barcelona (UB) i, entre altres coses, ajuda a superar dificultats lectores. El 2016 ha estat guardonat amb el premi Antoni Caparrós al millor projecte de transferència de coneixement.

El mètode Binding ajuda a superar dificultats lectores

El projecte té una part de recerca; una altra de docència, que forma professionals relacionats amb aquestes dificultats, i una d’assistencial, que dona suport a famílies de manera individual, a escoles o a gabinets psicològics. El Dr. Jorge López, responsable de recerca del projecte, assegura que en més del 90% dels casos, els nens que treballen amb aquesta metodologia seguint totes les pautes indicades superen les seves dificultats i arriben a tenir uns rendiments que els situen per sobre del nivell mitjà a la seva edat.

A principis del 2017 la família de l’Aran es posa en contacte amb el grup de recerca de la UB. Després de la primera visita, en què li fan un test per determinar el nivell de lectura que té -un percentil del 27%-, comencen amb el projecte. Sis mesos més tard aconsegueix el ritme de lectura que li correspon. Ha acabat quart de primària amb un percentil lectoescriptor del 85%.

LA METODOLOGIA

El projecte consisteix en sessions de 10-15 minuts, cinc dies a la setmana, connectats a una web on fan exercicis: “És una mena d’entrenament de velocitat en què mare i nen som un equip i hem de superar una sèrie de jocs. En els exercicis apareixen lletres a la pantalla que ell ha de reconèixer. Després hi ha monosíl·labs, bisíl·labs, cada vegada és més complicat i més ràpid”, diu l’Àgatha. Per a la família i en especial per a l’Aran, el Binding ha sigut un oasi enmig d’un desert. Destaquen l’equip humà que hi ha al darrere, tutors psicopedagogs que revisen diàriament els resultats dels exercicis i envien comentaris de la sessió. “Sempre es treballa en positiu, han aconseguit fer-ho atractiu gràcies a la tecnologia i crear aquest vincle amb l’entrenador (mare/pare) que els motiva”, comenta la mare.

Sílvia Tubau, responsable assistencial del Binding, explica que és una metodologia que comença des de zero fa vuit anys, un projecte viu que van modificant: “Cada dia analitzem els resultats de cada nen perquè l’algoritme s’adapti al 100% a les seves dificultats”, explica Tubau. A l’equip hi ha gairebé 30 persones amb diferents perfils professionals (psicòlegs, logopedes, matemàtics i físics), a més dels voluntaris (alumnes de grau i postgrau de la UB) que hi col·laboren.

UN ABANS I UN DESPRÉS

El cost són 45 euros per setmana. L’Àgatha reconeix que no és precisament barat, però ha funcionat i el canvi ha sigut brutal. En sis mesos s’ha solucionat tot. A finals del primer trimestre els recomanaven dur l’Aran al psicòleg: estava irritable, agressiu, amb l’autoestima baixa, es bloquejava quan tenia un full en blanc al davant i la dificultat lectora repercutia en totes les assignatures. Tenien pensat anar-hi (50 euros per sessió), però, després d’una primera visita, les mares ho van descartar perquè no era el que necessitava el seu fill.

Els possibles problemes amb la lectoescriptura afecten molts àmbits escolars, pràcticament totes les matèries, ja que al nostre país s’utilitza una metodologia en què l’aprenentatge està focalitzat en la lectoescriptura. Això suposa que els nens i nenes amb aquests problemes es poden sentir a classe menys competents que la resta de companys, cosa que pot afectar la seva seguretat, que tinguin un baix concepte d’ells mateixos, desmotivació i, fins i tot, ansietat. Marina Steindorff, logopeda infantojuvenil al Gabinet Psicològic de Mataró, destaca que, més enllà d’afectar el rendiment acadèmic, pot tenir conseqüències emocionals: “Fora de l’escola també llegim i escrivim constantment. Hem d’estar alerta que no els baixi l’autoestima ni la motivació, que es vegin capaços i creguin que són igual de competents que els altres, amb la diferència que hauran de treballar una mica més tots aquests aspectes”, proposa la logopeda.

Més enllà d’afectar el rendiment acadèmic, les dificultats lectores poden tenir conseqüències emocionals

La mare de l’Aran assegura que ara sembla un altre nen, la millora de la comprensió lectora ha tingut efectes positius en la resta d’assignatures, ha recuperat l’autoestima i està content. El germà estava una mica gelós, també volia fer Binding i l’han apuntat a un centre Kumon d’aprenentatge. Un cop han donat d’alta l’Aran, l’únic que ha de fer és seguir llegint.

MOTIVATS PER MILLORAR

La Susana i el Ramon havien detectat que el seu fill Nils (7 anys) tenia una lectura lenta; la comprensió era bona però li costava llegir. És del desembre, el petit de la classe, però dubtaven si era una qüestió madurativa perquè portava gairebé 10 mesos estancat amb la lectura. “Tot i que en principi llegia motivat, ell veia clarament que els seus companys avançaven i eren més ràpids”, explica el pare. “Pensàvem que començava a acomplexar-se pel fet de no seguir el ritme de la resta i volíem fer alguna cosa per evitar que es desmotivés”. La Susana, mestra d’educació especial a primària i psicopedagoga, coneixia l’existència de Binding. Ells també insisteixen que la comunicació amb els professionals vinculats al projecte és molt fluida, valoren especialment el feedback diari en un entorn virtual, veure que progressa: “Estem molt contents, el Nils veu que assoleix els objectius, fa bé els exercicis i comença a notar que és més ràpid amb la lectura; visualment discrimina millor les grafies, percep les paraules de manera més automàtica, s’anticipa millor a les paraules. La clau és que està molt motivat”, conclou el Ramon.