TRINITAT GILBERT

Fills, us presento el meu amic

Fills, us presento el meu amic / FOTO: TJERK VAN DER MEULEN Zoom

El dia que Olga Segú va presentar la seva nova parella a les seves filles, havien anat a la platja, a Badalona. Era l'estiu del 2009, i ja feia tres anys que l'Olga s'havia divorciat del pare de les nenes. L'Olga no volia fer presentacions formals, del tipus "hola, filles, aquest és el Jordi, la parella de la mare". Va pensar que era millor compartir una activitat tots junts, d'una manera natural, perquè s'anessin coneixent. I així ho va fer. Un dia d'estiu del 2009 l'Olga, la Laura i l'Ariadna se'n van anar a la platja a Badalona, on vivia el Jordi.

Tots quatre junts van passar una bona estona, però al vespre cadascú se'n va anar a casa seva. L'Olga, la Laura i l'Ariadna, a Vilabella; el Jordi, a Badalona. Curiosament, al cap de pocs dies, una cosina de les nenes tenia un partit de bàsquet a Badalona, i va ser l'ocasió ideal per tornar a quedar els quatre junts. "Eren trobades de poques hores, en què sempre hi havia una activitat enmig més important", recorda l'Olga.

Ara fa dos anys i mig que el Jordi viu amb l'Olga i les seves filles a Vilabella. Les trobades van anar sovintejant, fins al punt que l'Olga va explicar clarament a les seves filles que el Jordi era la seva parella. "Quan em vaig divorciar, els psicòlegs em van recomanar que mai no amagués res a les meves filles, i és un consell que sempre he seguit", diu l'Olga.

"La filla petita, l'Ariadna, em va preguntar si jo no estimava el seu pare". Ella li va respondre que sí, que sí que se l'estimava perquè era el pare de les seves filles, i que sempre se l'apreciarà. Tot i això, les respostes pacients de la mare no la tranquil·litzaven.

"Quan em vaig divorciar, els psicòlegs em van recomanar que mai no amagués res a les meves filles, i és un consell que sempre he seguit"

Cadascú té el seu caràcter, i la filla petita va ser la que menys acceptava aquella relació. Un vespre, la nena va dir al Jordi: "Vull que marxis, que això no és casa teva!" Quan el Jordi no hi era, martellejava la mare amb preguntes com ara: "¿El Jordi pot marxar algun dia? Podria passar". La mare va anar responent a tots els dubtes. "Esclar que podria marxar, però de moment no ho farà".

I així van anar passant els dies. Fa poc, quan dinaven, el Jordi va agrair a la Laura i l'Ariadna que l'haguessin acceptat tan bé. La relació és bona. "Sé que l'Ariadna va dir al Jordi que li volia presentar el seu pare, a mi no me n'havia dit res", diu l'Olga. I tal dit, tal fet.

Un dia que el pare recollia les filles a la casa de Vilabella, l'Ariadna el va fer entrar a dins per presentar-li la parella de la mare. "Del divorci en vaig aprendre moltes coses. N'hi ha una de principal, que és que el més important en la meva vida són les meves filles i jo, i que sempre faré el que més ens afavoreixi", explica l'Olga.

UN ALTRE CAS

Ivone Romera ho va tenir molt clar. S'havia enamorat de David Amorós, i volia que els seus fills, el Carles i la Júlia, ho sabessin i el coneguessin. "Els hi vaig explicar tot", recorda la Ivone. "Els vaig dir que havíem passat quinze anys sense veure'ns, que ens havíem conegut de joves, i que, sense buscar-ho, ens havíem tornat a trobar i teníem clar que volíem estar junts".

"Sempre he apostat per no enganyar els meus fills, explicar-ho tot, i intentar que m'entenguin, malgrat que comprenc que els pugui costar"

Cada un dels fills de la Ivone va reaccionar d'una manera diferent. La nena, la Júlia, que llavors tenia 4 anys, va reaccionar molt bé. En canvi, el Carles, que en tenia 12, no va estar gaire content. Estava enfadat. De fet, "un any més tard, quan tenia 13 anys, va decidir anar a viure amb el pare". El dia el passa amb la mare, amb qui dina diàriament, però a la nit dorm a casa del pare. Fa tres anys que la Ivone viu amb la seva nova parella, el David. La Júlia ja té 8 anys i el Carles, 15. "Sempre he apostat per no enganyar els meus fills, explicar-ho tot, i intentar que m'entenguin, malgrat que comprenc que els pugui costar", diu la Ivone.

Ricard Playà mai no va arribar a dir explícitament a les seves filles bessones, la Paula i l'Alícia, que tenia una nova parella. Les nenes tenien 5 anys quan va passar, i el Ricard va creure que el millor era anar-ho fent a poc a poc. El Ricard partia d'un avantatge, que era que les seves filles coneixien la nova parella, la Marta. De manera que no els va semblar estrany anar compartint activitats tots quatre.

De fet, les filles relacionen la nova parella del pare amb els dies de festa, no amb la quotidianitat, perquè el Ricard i la Marta no viuen junts i perquè el Ricard està amb les filles dos caps de setmana al mes i alguns dies entre setmana. "Els caps de setmana és quan les nenes estan més contentes, perquè fem activitats tots junts, com excursions, patinar i anar en bici", diu el Ricard. També hi ha un altre factor molt important per a la bona relació amb la parella del Ricard, que és que la Marta respecta molt el seu paper com a pare a l'hora d'educar-les.