PALOMA A. USÓ

Educar entre dos, més i millor

Pilar Guembe i Carlos Goñi defensen que una bona relació de parella és clau per aconseguir pujar els fills amb optimisme i objectius comuns

Educar  entre dos,  més i millor / GETTY Zoom

Pilar Guembe i Carlos Goñi -navarresos d’origen però lleidatans de cor- estan casats i són pares de dos fills, de 25 i 27 anys. Porten més de 25 anys dedicats a l’ensenyament: Guembe és pedagoga i treballa de professora i orientadora, i Goñi és doctor en filosofia i escriptor. Són autors d’una desena de llibres d’educació i criança, com 'Educar sin castigar'. En el seu últim llibre, 'Educar entre dos', reivindiquen que una bona relació de la parella és clau per pujar els fills amb optimisme i objectius comuns. “En l’educació dels fills, la bona relació de la parella és molt més important del que pugui semblar a primera vista. Fins i tot en les parelles separades hi ha d’haver cordialitat i respecte perquè tot flueixi millor”, destaca Goñi.

La principal virtut de la família ha de ser l’alegria. Hem d’estar desitjant arribar a casa i estar amb la nostra parella i els fills i gaudir tots plegats de la família. Si no es gaudeix, no s’educa”, afirma Guembe. Les claus bàsiques per cuidar la relació de parella són “tenir objectius comuns, respectar-se, admirar-se i comunicar-se”. Tots dos són uns grans defensors dels petits detalls de les rutines diàries. “Els petits detalls poden ser continus. No te’n pots anar cada dia de vacances a Mèxic, per posar un exemple, però sí que pots fer-li un regalet sorpresa al teu fill, posar-li una nota a la motxilla dient-li que l’estimes, fer-li un plat especial el dia del seu aniversari... Els petits detalls fan gran la convivència”, rebla Goñi.

El que educa és el gota a gota. Nosaltres som navarresos i allà hi ha molt de txirimiri, de pluja que cala. Doncs l’educació és ben bé el mateix, a poc a poc”, apunten.

A CADA EDAT, UNES PAUTES

Al llibre hi ha un capítol titulat 'Ser-hi i que es noti' i un altre 'Ser-hi sense que es noti'. El primer es dedica a tractar la criança amb petits, i l’altre, amb adolescents. “Dels 0 als 3 anys és fonamental estar amb els fills per reforçar l’afecte, ja que s’estan formant totes les connexions neuronals i és una època clau per tenir-ne cura. Quan són petits, has de renunciar a algunes coses per estar per ells”, destaquen. “És com una piràmide: de petits, tenir-ne cura; de nens, límits; i d’adolescents, raons. No s’exclouen, sinó que se sumen. Són relacions que s’han d’anar modelant constantment i no pots tractar igual un fill de 8 anys que un de 18”. Cada fill és únic, asseguren. “Si tens quatre fills, tens quatre fills únics”.

Dels 0 als 3 anys és fonamental estar amb els fills per reforçar l’afecte i és una època clau per tenir-ne cura

UN EQUIP

Els autors reivindiquen que s’han de compartir les feines de la casa entre la parella i també entre els fills, tenint en compte les edats i capacitats dels infants: parar i desparar taula, baixar la brossa, posar i treure els plats del rentaplats, ajudar a cuinar, recollir les joguines... “La família és un equip i tothom és important. No es tracta de repartir al 50% la feina entre els membres de la parella, sinó d’aconseguir un equilibri i una bona organització logística interna perquè tot rutlli. Malauradament, encara ara hi ha molts homes que diuen allò de «Jo ajudo a casa», però per sort estem millorant molt”, subratlla Guembe.

L’ordre de l’habitació de l’adolescent pot acabar sent un tema que desgasti la relació entre pares i fills. “L’ordre no s’inculca als 18 anys, sinó que és un hàbit que cal anar treballant des de petits. Però quan estàs amb un adolescent que té l’habitació com una cort de porcs, però també has de resoldre d’altres temes com les notes, el comportament o les males companyies, has de prioritzar. Els temes s’han de tractar un per un, no es pot educar a l’engròs”, subratlla Goñi. “Hi ha qui diu que l’habitació és el seu refugi. Evidentment que l’adolescent ha de tenir un espai d’intimitat, però no hem d’oblidar que el jove viu a casa i a casa hi ha unes normes de convivència per a tothom i que ell també les ha de complir”, recorda l’educadora. “Però com diu el Carlos -matisa Guembe-, no pots resoldre sis coses alhora: ordre de l’habitació, fumar porros, sortir de nit, la puntualitat... perquè acabarà petant. Calma! I també s’ha de tenir en compte que l’adolescència és una edat de transició, un parèntesi. Cada fill és diferent”.

Els pares han d’exercir de pares, amb autoritat i estima i acompanyant els fills. No cal que siguin pares col·legues perquè els fills ja tenen molts amics"

Carlos Goñi - doctor en filosofia

PARES DRONS

“Els pares han d’exercir de pares, amb autoritat i estima i acompanyant els fills. No cal que siguin pares col·legues perquè els fills ja tenen molts amics. I, evidentment, tampoc han de ser pares drons, pares que ho controlen tot i que protegeixen sempre el seu fill, sense confiar en el professor”, lamenta Carlos Goñi. “Amb els grups de WhatsApp se’n detecten uns quants i això fa molt de mal a l’educació i a la criança en general. Hi ha pares i mares hiperprotectors que acaben fent de secretaris dels fills, amb els grups de WhatsApp: s’encarreguen de demanar els deures, de fer les fotos del llibre que s’han descuidat els nens a classe per a un examen, de saber quan hi ha controls i exàmens... I això comporta que els nens no s’esforcin en absolut, perquè s’acomoden. El mòbil resta memòria i potencia l’individualisme”.

PANTALLES PER DINAR I PER SOPAR

El matrimoni d’educadors reflexiona sobre la hiperbòlica presència de les pantalles (mòbil, tauleta, tele, videojocs, portàtil...) en el dia a dia. “No estem en contra de les noves tecnologies, sinó en contra del seu mal ús. Un grup de classe de WhatsApp pot ser una cosa positiva si el fem servir bé, si tenim en compte algunes normes elementals d’educació tecnològica com són només compartir la informació necessària i pertinent a la finalitat del grup i no afegir comentaris que no venen al cas, ni enviar vídeos, fotos, acudits...” Defensen, també, que cal respectar “la intimitat pròpia i aliena”. “No s’han de provocar ni promoure rumors i, si n’hi ha, cal tenir la valentia de denunciar-los. Si consideres que el grup és nociu, sempre en pots sortir”, aconsellen.

Per facilitar una comunicació fluida i una escolta atenta, els educadors recomanen que a l’hora de dinar i sopar en família no hi hagi interferències: els mòbils s’apaguen o s’aparten, la televisió s’apaga i es gaudeix de l’àpat i la conversa per reforçar les bones relacions familiars.