Divorci i fills en equilibri

La Gisela tenia sis mesos quan els seus pares, el Manel i l’Ester, van decidir divorciar-se. “Per davant de les nostres diferències, vam posar el benestar de la criatura”, diu l’Ester. El Manel hi assenteix i hi afegeix: “El que més ens interessa a tots dos és que ella estigui bé, i per això ho hem intentat fer sempre tan bé com hem pogut”.

Ara la Gisela té 12 anys, fets l’octubre passat. “Ja ha passat l’etapa en què intentava treure partit del fet que els pares estiguéssim divorciats”, diu la mare. Per exemple: “Anàvem al súper, i em deia que el pare li deixava comprar aquest producte o aquell altre, i jo, en canvi, no l’hi permetia mai”. És un petit detall que els pares van notar de seguida i, junts, li van fer veure que no estava bé que els comparés. La Gisela tenia entre 7 i 8 anys. Ara, algun dia ha comentat en broma: “Mai m’he pogut aprofitar de tenir pares divorciats per aconseguir res!”

Una premissa del Manel i de l’Ester perquè tot rutlli és la comunicació. “Ho parlem tot, i quan un dels dos nota res ens ho expliquem”. L’anècdota del supermercat, a la qual se’n podrien afegir d’altres de semblants, la van arribar a comentar els tres plegats després que el pare i la mare s’ho expliquessin.

La comunicació és clau, com també ho és que la Gisela vegi els seus pares units en tots els aspectes que afecten la seva educació. “A les reunions escolars, des de P-3, sempre hi hem assistit els dos junts -diu l’Ester-. Hi ha audicions de música a les quals només hem assistit nosaltres dos”.

Tant l’Ester com el Manel han refet les seves vides sentimentals amb parelles amb qui han creat una nova família. L’Ester ha tingut una altra filla, i el Manel dues criatures més. “La Gisela ho té molt ben integrat a la seva vida”, asseguren els pares, que encara remarquen un altre puntal de la seva relació: “Mai no ens ha vist discutir ni ha vist punts de tensió, perquè ens posem d’acord en el que és el millor per a ella”, diu l’Ester.

GESTIONAR EL CANVI

GESTIONAR EL CANVISònia Ferrer, coach especialitzada en life coaching, del centre Magic Mirror, indica que “un divorci suposa un canvi tant per als pares com per als fills”. L’essencial és “evitar que el canvi sigui traumàtic per a les criatures”. Per aconseguir-ho, Ferrer fa una llista de consells perquè els pares els tinguin en compte:

1. Parlar clar i de forma senzilla a les criatures. Si són petites, encara més. Per exemple: “Els pares ja no són nòvios, a partir d’ara viuran en cases separades”.
2. Mostrar la part positiva que hi ha en aquest canvi: “Tindràs dues habitacions, i joguines a cada casa”, per exemple.
3. Intentar ser, tots dos, un pilar fort dels fills. “És molt difícil amagar les emocions negatives en els processos de divorci, però que ells ens vegin plorar, cridar o criticar no els ajuda gens”.
4. Reconèixer que, per aconseguir superar un divorci, s’ha de passar per les diferents fases del dol, sobretot quan un dels dos membres de la parella se sent més malament. “Llavors, les fases serien la pèrdua, la desesperança, l’ansietat, l’acceptació i, finalment (la millor!), la superació”.
5. I recordar constantment als fills que ells no tenen la culpa de res, que no han provocat res i que són el més important a les seves vides.

Per a Sònia Ferrer, aquests punts són l’ideal del bon divorci, per dir-ho d’alguna manera. La realitat és que, “sense voler, els pares actuen amb els nervis o sentiments a flor de pell i les emocions els acaben dominant”. És llavors quan es poden cometre errors. Quins són?

• Desacreditar un dels progenitors davant de la criatura. És un error perquè li pot afectar l’autoestima.

• Deixar que terceres persones critiquin l’exparella en presència de les criatures.

• Posar els fills en contra de l’exparella, que continua sent el seu pare o mare.

• Utilitzar els fills per fer de missatgers per comunicar-se.

• Actuar des del victimisme davant els fills.

Sentiments i ambient

La psicòloga holística i psicoterapeuta Griselda Vidiella, directora del Centre Terapèutic Alternatiu de Catalunya, FAC, remarca el fet que les criatures capten tant el que es diu com el que no es diu en un divorci. “Perquè no els afecti, són molt importants les paraules, però també l’ambient i els sentiments que es generen arran del divorci”.

D’aquí que Vidiella recomani que els pares no amaguin res als fills, perquè “el cap els pot fer veure més situacions que no hi ha”. Ara bé, a l’hora d’explicar-ho tot, “caldrà posar-se a l’altura de les criatures, perquè ho entenguin amb els coneixements que elles tenen”. Per exemple: “A l’escola hi ha amics i n’hi ha d’altres que són nòvios. Doncs nosaltres ara som amics”. L’explicació revesteix un sentit emocional positiu, bàsic perquè les criatures es quedin tranquil·les. El fet que els pares siguin ara amics farà que continuïn junts per a tot allò que ells necessitin: tindran el pare i la mare al seu costat, com sempre. “Això els ha de quedar molt clar perquè els fills els tenen com a referent i no volen que el concepte canviï”.

Si l’exparella deixa clar aquest concepte, “sap que els fills no poden prendre partit ni per l’un ni per l’altre, perquè els estimen a tots dos”. De fet, remarca Vidiella, “pot ser que un dels dos adults aconsegueixi que la criatura li faci costat a ell, però després, de gran, sentirà rancor perquè l’han manipulat”. Així doncs, “la parella que decideixi divorciar-se hauria d’escriure un guió que reculli totes aquelles pautes que s’haurien de seguir sempre perquè als fills no els afecti la separació, i no s’ha de sortir mai d’aquest guió”. “Així serà tot més fàcil”.

ELS FILLS, AL DAVANT

ELS FILLS, AL DAVANTVidiella indica que “els divorcis poden ser no amistosos, perquè les relacions són complexes, però l’educació dels fills ha d’anar per un camí molt diferent del que ells han recorregut”. De fet, tot el que sigui “manipular-los, per exemple amb regals, es converteix en una arma de doble tall, perquè els estaran instal·lant un codi mental que els perjudicarà, els quedarà gravat a l’inconscient”. També és bàsic, conclou Vidiella, “reconèixer que cal acceptar ajut psicològic”. Les emocions s’han d’alliberar per quedar-ne net, perquè no hi hagi bloquejos dels progenitors ni dels fills.

CONCILIAR DIVORCI I BENESTAR DELS FILLS. ALGUNES PAUTES

Segons la ‘coach’ i especialista en ‘life coaching’ Sònia Ferrer, del centre Magic Mirror

• Ser un bon líder a casa. Que els progenitors siguin un pilar fort i sòlid donarà tranquil·litat i seguretat als fills.
• Abraçar-los i petonejar-los. Bàsic per augmentar la seva autoestima.
• Dosis d’humor: mirar sota una llumnova tot allò que no ens agrada.
• Actitud positiva. Aprendre de les situacions difícils. “L’actitud és el 90%; el 10%, les circumstàncies”.
• Escoltar activament: observar, mirar i escoltar els fills. Captar els senyals del llenguatge no verbal, i també el to de veu.
• Crear i fer caliu familiar, que dóna seguretat als fills.