Famílies... parlem-ne
M. JESÚS COMELLAS

La família és com l’orquestra

En els moments en què ens agafa la inseguretat sembla que perdem la noció de què vol dir educar i ser persones adultes davant la canalla. Protesten i perdem els papers! Queda clar que poden protestar si les demandes que es fan no agraden. Però és normal, oi? O és que esperem que ho acceptin tot i callin? No ho hem fet nosaltres, segur; per tant, cal assumir que hem de parlar amb la canalla. Cal escoltar-los, però això no vol dir donar-los la raó. El que és important és entendre el seu pensament, els seus desitjos, la seva protesta i poder oferir-los arguments d’allò que els demanem.

Ells ens voldran convèncer del contrari i potser, fins i tot, ho aconseguiran. De nou, el que és important és que sàpiguen -i els hi demostrem- que ens han d’escoltar i assumir allò que els diem perquè tenim una responsabilitat i ens correspon a nosaltres prendre algunes decisions encara que no agradin. La idea fonamental és que també han d’aprendre a escoltar i no només a ser escoltats perquè en molts moments no podran fer el que volen i per això han de comprendre que hi ha motius per demanar el que es demana.

Si mirem la societat veurem moltes situacions que podem comparar amb la família. Per exemple, qui dirigeix l’orquestra té present tots els instruments i aquests tenen veu a l’orquestra, si no no podrien interpretar la música. A l’orquestra, com a casa, cal que algú dirigeixi i aquesta persona és l’escollida perquè sap què cal fer per al bon funcionament del grup i per afavorir la salut de cada persona. En aquest cas, la canalla, com les persones que toquen cada instrument, han d’acceptar allò que se’ls planteja. No té sentit que en el moment en què se’ls diu “ara no” sempre hi hagi la rèplica, el debat i, potser per cansament, es cedeixi. Que malament sonaria l’orquestra si cada instrument fes el que volgués!

Certament, la criatura és més flexible que un instrument, però cal valorar que hi ha uns processos de creixement i unes necessitats que no es poden oblidar, perquè afecten el seu desenvolupament, la salut física i l’aprenentatge de com funciona la societat. Aquest aprenentatge cal fer-lo de manera clara, serena i afectuosa, a casa, perquè els permet adaptar-se amb més facilitat i els dóna més seguretat.