Fer estudis o saber com són?

La setmana passada, entre imatges d'una Barcelona de policies i executius del Banc Europeu, els diaris parlaven d'un nou estudi internacional sobre les adolescències de diferents països. Veient els titulars, semblava que els d'aquí eren més feliços i trigaven més a endinsar-se en el sexe, però també eren més violents i fumaven més porros. Evidentment, les curioses dades anaven acompanyades de les més inversemblants explicacions dels experts. Faltava, però, la principal pregunta: realment aquest tipus d'estudis ens informen sobre la realitat múltiple i canviant de les adolescències? Fa anys que sostinc que la sociologia quantitativa i l'adolescència són incompatibles i que aquestes dades tan sols serveixen per alimentar imatges adultes, normalment negatives, força distants de les seves vivències o els seus estils de vida.

Quan a casa o a l'escola tenim veritable interès a conèixer com són, què fan, quin sentit té el que viuen i fan i, alhora, demostrar una preocupació honesta pel seu món, no queda més remei que posar en marxa una seqüència de cinc verbs: mirar, veure, observar, escoltar i preguntar.

Observar i valorar

D'entrada, hem de parar-nos a mirar. Són entre nosaltres, formen part del panorama, han de sentir-se mirats (sense ira ni enveja), descobrir que no passem d'ells i elles. Però, a més, cal veure, i no negar, la realitat. Que sigui la nostra tendra filla no vol dir que no assagi la sexualitat; que no begui a casa no significa que no estigui provant fora si li agrada la cervesa. En diferents moments, cal observar. A l'aula haurien de fer observació sistemàtica i a casa observació selectiva, descobrir aspectes que tots plegats considerem singularment significatius, claus de la seva evolució o el seu aprenentatge. Així podem valorar, distingir què és puntual i trivial i què és especialment significatiu. També cal parar l'orella i escoltar. Parlen molt, entre ells, o deixen caure frases, donen alertes que esperen respostes o algun petit diàleg. Escoltar també és reconèixer que tenen alguna cosa a dir i que conèixer les seves realitats passa per descobrir les seves perspectives, els seus arguments.

Preguntar ja és una altra cosa. Com fer estudis sobre adolescents és un debat universitari que no farem aquí. Sí que deixo per a la pròxima columna l'última acció: com preguntar a un adolescent i obtenir alguna informació útil.