El dia de les eleccions al Parlament Europeu, el meu marit i jo sortíem de casa per anar a votar i al portal de baix de l’escala ens vam creuar amb una veïna que entrava. Ens vam saludar i, quan va veure que portàvem la targeta del cens a la mà, ens va preguntar si anàvem a votar. Li vam respondre que sí i ens va aconsellar que no hi anéssim en aquell moment. Ens va dir que hi havia una cua impressionant, que sortia al carrer i tot, i que seria millor que deixéssim passar una estona i que hi anéssim a l’hora de dinar, o havent dinat, a veure si mentrestant escampava. Ens vam quedar una mica fumuts i dubitatius. Era al voltant de dos quarts d’una del migdia, teníem un dinar familiar a Manresa i havíem previst passar-hi la tarda sencera i tornar sobre les vuit o les nou del vespre a Barcelona. Si no anàvem a votar aleshores, hauríem de tornar més aviat per arribar abans que tanquessin els col·legis i ens esguerrava una mica els plans. Però si hi anàvem i trigàvem molta estona, arribaríem tard a dinar. Vam pujar de nou cap a casa. Però tot just ficar la clau al pany, em vaig penedir d’haver claudicat sense haver-ho ni intentat i vaig proposar al meu home que anéssim a comprovar per nosaltres mateixos com estava la cosa.
Prudència i iniciativa
En arribar-hi vam constatar que, efectivament, hi havia una gentada. Però, misteris dels cens electoral, a la nostra secció i taula no hi havia pràcticament ningú i ens van fer passar de seguida. No ens ho podíem creure, teníem només una persona davant i una altra que ens va avançar perquè amb l’emoció de tan grata i inesperada sorpresa se’m va oblidar agafar la papereta a l’entrada i vaig haver de tornar enrere. A l’hora de dinar ho vam comentar amb els fills i la família. Tots coincidíem en la conveniència de ser prudents i de deixar prou marge a la iniciativa dels altres quan fem alguna recomanació. A ells no els ha d’anar necessàriament com a nosaltres. Amb la millor de les intencions, la bona senyora va estar a punt d’escapçar-nos la tarda. Només que ens hagués dit: “Jo en vinc ara i hi havia molta cua; potser vosaltres estareu més de sort”, ens hauria informat igual i ens hauria condicionat menys.
