La transició energètica: repte metropolità
La transició energètica de Catalunya ha sigut el missatge principal de la Setmana de l’Energia
“Els recursos que s’han fet servir fins ara són finits i aconseguir-los i usar-los té un impacte ambiental significatiu. Hem de tendir a un model més sostenible però que alhora ens permeti arribar a les quotes necessàries per mantenir l’estat del benestar actual, sempre amb les premisses de l’estalvi i l’eficiència. Cal un model energètic més net i cal aplicar solucions sense perdre temps”. Noemí Guinovart, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), incideix en aquest missatge després que hagi finalitzat la Setmana de l’Energia i que el missatge principal d’aquesta campanya hagi sigut la transició energètica de Catalunya. “Per a l’AMB aquest transició també vol dir un canvi en les maneres de produir, distribuir, gestionar i consumir l’energia. S’ha de tenir en compte que la dependència exterior d’energia està quaranta punts per sobre de la mitjana d’altres països europeus. El nou model energètic al qual aspirem permetrà que la dependència exterior sigui molt més baixa i que les decisions que es prenguin siguin coherents i raonables amb els ciutadans del nostre territori, com per exemple pel que fa als costos”, assenyala Guinovart.
DE LA TEORIA A LA PRÀCTICA
La Setmana de l’Energia, del 19 al 25 de juny, ha tingut com a objectiu transmetre coneixements rigorosos a través de la divulgació sobre el concepte d’energia i la necessitat de fer-ne un ús més sostenible. També, i sobretot, ha volgut dotar els ciutadans de recursos i eines per saber com fer-ho. “Han de conèixer els impactes de l’ús de l’energia provinent dels recursos tradicionals, com els combustibles fòssils, per poder valorar positivament la millora pel canvi a les energies renovables”, apunta Guinovart. En aquesta cita hi han participat administracions, entitats i ciutadans de tot Europa per promocionar alternatives al paradigma energètic actual i assolir els objectius de la UE en aquest àmbit.
Conscienciar la ciutadania des de les aules ha sigut una de les prioritats d’aquesta Setmana de l’Energia, amb diferents activitats per familiaritzar els més joves amb la necessitat d’aquest canvi de paradigma en l’ús de l’energia. Així, s’han pogut fer tallers per aproximar els estudiants a la gestió domèstica de l’aigua i a l’energia des d’una mirada artística, o per aprendre el funcionament de les energies renovables amb la construcció de maquetes. Igualment, el públic adult també ha sigut destinatari de diferents activitats que l’han dut a descobrir com funciona una 'fotolinera laboral metropolitana' -un equipament que s’alimenta d’energia solar fotovoltaica per carregar els vehicles elèctrics-, conèixer els avantatges de l’autoconsum energètic i rebre consells per reduir la factura energètica amb la monitorització del consum a la llar.
“La ciutadania acostuma a desconèixer les energies renovables o només en coneix una part molt superficial. Hem de traduir tots els coneixements tècnics a un llenguatge més proper perquè és la societat, globalment, qui haurà de construir un pensament crític per arribar a accions transformadores i canviar el model”, explica la cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB. Alguns recursos posats a la disposició dels ciutadans seguiran en funcionament més enllà de la Setmana de l’Energia, com l’espai web Llar Eficient, una guia interactiva amb consells útils per millorar l’eficiència en l’ús de l’aigua i l’energia a casa. “Cal treballar dia a dia i enfocar l’educació per a la sostenibilitat a la capacitació dels ciutadans i entitats metropolitanes per afavorir el canvi de model. Ho haurem d’aconseguir des de la implicació personal i col·lectiva per transformar-nos en un territori i una societat metropolitans més sostenibles i resilients”, conclou Guinovart.
Exemplaritat pública i lideratge
Per potenciar la transició energètica, l’AMB té dues interessants línies de treball que es tradueixen en projectes innovadors i sostenibles. La primera ha sigut el projecte i execució d’una instal·lació fotovoltaica d’autoconsum per a edificis públics i per a la recàrrega de vehicles elèctrics vinculada a la mobilitat laboral obligada. L’emplaçament de la fotolinera laboral -com s’ha batejat la proposta- ha sigut al municipi de Sant Feliu de Llobregat, i tota la ciutadania pot fer-ne ús. La posada en marxa ha de servir per mostrar aquest projecte pilot mentre s’incrementa l’autosuficiència energètica de la metròpolis, millora la qualitat de l’aire i baixa l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. L’altra línia és la rehabilitació energètica d’edificis municipals amb criteris nZEB - nearly zero energy building, o edificis de consum d’energia quasi nul·la-, d’obligat compliment a partir del 2018. S’han triat les escoles El Garrofer de Viladecans, Margalló de Castelldefels i Cascavell de Sant Adrià de Besòs per fer un estudi de viabilitat de la seva rehabilitació amb aquests criteris nZEB. Amb aquest projecte es preveu reduir en aquests edificis la demanda de calefacció entre un 86% i un 89% i del consum de gas entre un 72% i un 80%, i les emissions de CO 2 entre un 55% i un 75%.
