El TEI (Tutoria Entre Iguals) és com tenir un germà gran dins de l’escola
RAQUEL FONT

Aules lliures de violència

El TEI (Tutoria Entre Iguals) és com tenir un germà gran dins de l’escola / GETTY

El programa TEI (Tutoria entre Iguals) busca fomentar la prevenció per evitar que a escoles i instituts es produeixin situacions d’assetjament. Alumnes més grans s’encarreguen de tutoritzar companys més petits

La Joana té 13 anys i fa 1r d’ESO. A l’institut, a més de tenir la tutora del grup classe, té un tutor que fa 3r. No són amics, encara -i potser no ho seran mai-, però la Joana té clar que si té qualsevol problema o conflicte pot confiar en aquest tutor, que li pot explicar què li passa i que sempre pot comptar amb la seva ajuda.

Andrés González Bellido és psicòleg clínic i a la seva consulta hi arribaven molts nanos que havien patit 'bullying'. Es va adonar de “l’enorme patiment que hi ha a les escoles i instituts” i que “és possible prevenir aquestes situacions”. El patiment que veia el va colpir i el va empènyer a fer-hi alguna cosa. Va reunir un equip de psicòlegs i mestres en un grup de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona i plegats van començar a treballar en un projecte per aconseguir “aules lliures de violència”.

El resultat va ser el programa TEI (Tutoria entre Iguals), l’objectiu del qual “no és tant intervenir en una situació d’assetjament, que per a això ja hi ha els protocols, com fer la prevenció perquè no es doni”, perquè en una classe no només hi hagi dos ulls que miren -els del mestre- sinó 60.

COM FUNCIONA?

El TEI és com tenir un germà gran dins de l’escola que, de tant en tant, s’interessa per com estàs, per si tens algun conflicte o problema amb algun company i, si ho necessites i ho vols, et pot donar consells o ajudar-te.

El programa ha donat especialment bons resultats per als nanos de 1r d’ESO, que han d’afrontar el repte de començar una nova etapa educativa, moltes vegades en un centre nou, on hi ha nois i noies molt més grans. González Bellido considera, però, que l’experiència gairebé és més enriquidora i satisfactòria per al tutor que per al tutoritzat i remarca la importància que, tot i que és voluntari, “tots els nanos han de poder ser tutors”, no només els que tenen més competències, per evitar estigmatitzar els que en tenen menys. Els índexs de participació en el programa es mouen entre el 96% i el 99%.

És imprescindible que els nanos que volen ser tutors es formin, especialment en competències emocionals

Ara bé, no es pot ser tutor de qualsevol manera. És imprescindible que els nanos que ho volen ser es formin, especialment en competències emocionals, per poder dur a terme una tutorització d’aquest tipus, que sempre ha d’estar basada en el respecte, l’empatia i el compromís. A més, els tutors tenen el suport i el seguiment d’uns coordinadors del programa que són mestres de la mateixa escola, que també s’han hagut de formar. Andrés González Bellido reconeix que encara hi ha mestres que reaccionen traient ferro a determinades situacions que, tot i ser de baixa intensitat, fan mal amb afirmacions del tipus “No siguis ploramiques” o “Sempre et poses on no toca”.

UN APRENENTATGE PER A TOT EL CENTRE

Tots -mestres, tutors i tutoritzats- aprenen que hi ha conductes que fan mal. Que comentaris despectius com “Ets un quatre ulls” o “Ets una bola de greix” no tenen cap mena de gràcia. Aprenen que hi ha vegades que si et poses en la pell de l’altre pots entendre com se sent. I sobretot entenen que si no intervenen quan es dona una situació d’aquest tipus, tant se val si d’alta o baixa intensitat, el que estan fent és afavorir que torni a passar. “Sentir-se part del grup és el més important per a un adolescent, i quan el grup dona l’esquena a l’assetjador, deixa de tenir males conductes perquè ja no pot enfortir el seu rol davant del grup”, assegura González Bellido.

El programa és útil per a totes les etapes educatives i sempre s’aplica als mateixos cursos. A secundària, els alumnes de 3r són tutors dels de 1r; a primària, els alumnes de 5è són tutors dels de 3r, i a infantil, els alumnes de P5 són tutors dels de P3. “És important que hi hagi aquest salt generacional que fa que els tutors tinguin, en principi, una mica més de maduresa”, explica Salvador Rovira, membre del grup TEI de l’ICE de la Universitat de Barcelona.

10 ANYS DE RECORREGUT

Les parelles no les trien els alumnes sinó que les fan els equips directius, tenint en compte les necessitats i les competències de cada nano. En principi la parella només és per un any, així tenen tot el curs següent per desenvolupar i interioritzar l’experiència, i, al cap de dos, els tutoritzats ja poden ser tutors.

Salvador Rovira és tot un expert organitzant parelles de tutors i tutoritzats. Al centre que dirigeix, l’Institut Front Marítim de Barcelona, més de 2.000 alumnes ja han participat al programa TEI. I és que va ser en aquest institut on tot va començar fa 10 anys, quan van rebre la proposta de González Bellido. Era un institut de nova creació i l’equip docent tenia molt clar que fomentar la convivència havia de ser un dels puntals del centre. “Inicialment el programa va néixer per prevenir qualsevol tipus de conflicte i l’assetjament escolar, però després ha esdevingut una proposta molt potent des del punt de vista de la convivència”, explica el Salvador.

Gràcies al programa TEI al Front Marítim, determinats tipus de conductes estan molt mal vistes. Paraules com xivato no es fan servir. Allà els nois i noies que fan un pas endavant per rebutjar una mala actuació són “valents o implicats”.

COMENÇANT A CAMINAR

A l’Institut Miquel Biada de Mataró no tenen tanta experiència com al Front Marítim, però estan molt il·lusionats. Carme Reboredo és la coordinadora pedagògica del centre, i està molt d’acord amb Salvador Rovira que “per a un centre escolar, treballar la bona convivència i els hàbits és fonamental”.

Al Miquel Biada fa un parell d’anys ja van dissenyar de manera interna un projecte que anava molt en la línia del TEI. Per això, quan els van presentar el programa, de seguida s’hi van voler sumar. Aquest és, doncs, el primer curs que s’està aplicant en aquest institut, que és força gran en nombre d’alumnes. “Amb 1.400 adolescents és molt fàcil que qualsevol conflicte fregui l’agressivitat o l’insult”, admet la Carme. Precisament pel volum de nanos que tenen s’han trobat amb dificultats, i de cara al curs que ve ja tenen algunes propostes de millora per ajustar-se millor a les seves necessitats. Per exemple, una de les activitats que es va plantejar era fer una sortida conjunta, i en el seu cas va implicar moure un grup format per 120 alumnes de 1r i 120 més de 3r, la qual cosa va ser molt complicada.

Per a la Carme, el més important és que hi hagi un bon vincle entre tutor i tutoritzat, tot i que no sempre s’aconsegueix. Salvador Rovira és del mateix parer: “Es creen vincles especials, intensíssims, vincles normals i, de vegades, no es creen vincles”. Però perquè es creïn aquests vincles, a part de les trobades informals entre tutors i tutoritzats a l’hora del pati o a les entrades i sortides del centre, es fan un seguit d’activitats conjuntes, que ja venen estipulades pel programa. En definitiva, es creen contextos perquè els alumnes es trobin i reforcin el vincle.