En públic, fora nervis!

Després de vint anys com a professora de secundària i de batxillerat, Bàrbara Pastor va pensar que calia prendre consciència de la importància d’ensenyar comunicació oral a les aules. “D’aquí la idea de crear el Certamen d’Oratòria, que aquest any ha arribat a la segona edició”, explica Pastor, que ha impulsat la iniciativa juntament amb el Grup Promotor Santillana, i que compta amb el suport de la Universitat de Barcelona i el departament d’Ensenyament.

De les dues edicions del certamen, la valoració que en fan tant Pastor com també Pere Macià, director editorial de Grup Promotor Santillana, és “excel·lent”. “Hem aconseguit implicar les famílies, les escoles i les institucions”, explica Pastor. El primer certamen va tenir lloc el 2015, i el segon, el 25 d’abril passat, al qual es van presentar més de 900 alumnes d’un total de 125 instituts.

Que aprendre a parlar en públic és important ho sap tothom. Ara bé, el que fins ara es desconeixia és que un 75% de la població, segons un informe del 2015 de l’empresa de recursos humans Adecco, sent inseguretat, por de ser jutjat i pressió excessiva. De fet, existeix el terme ' glossofòbia' per explicar aquest malestar per haver de parlar en públic.

S’ENSENYA I S’APRÈN

I resulta que l’oratòria s’aprèn. Com s’aprèn a caminar, a escriure, a llegir. “A més, l’oratòria ens ensenya a escoltar i a ser escoltat”, continua Pastor. “És imprescindible introduir-la a les aules, perquè ajuda a resoldre problemes en les relacions personals d’alumnes amb alumnes, i també d’alumnes amb professors”. De fet, “ensenyant a parlar i a escoltar, els alumnes aprenen a respectar-se, i a respectar la diferència entre ells”, sosté la professora Pastor.

Mentre que a primària la narració oral amb el mestre està ben consolidada, a secundària “està oblidada”. I justament és quan és “més necessària, perquè l’adolescència és sinònim d’aïllament, introspecció, complexos i relacions conflictives, que l’oratòria pot canalitzar parlant en públic i mirant als ulls l’audiència que l’escolta”.

Ara bé, a partir d’aquí, cal aprenentatge. “Els professors no han après oratòria, així que no es pot exigir el que no saben. I, si no, un exemple: les oposicions per a una plaça de professorat de secundària exigeixen un temari estudiat de memòria, que es converteix en inútil a l’hora d’aplicar-lo a les aules”, afirma Bàrbara Pastor.

És més, “en un professor, l’alumne demana més que l’escolti i que doni solucions a les seves inquietuds que no pas que en sàpiga molt d’una matèria apresa de memòria”. La professora impulsora del certamen posa un altre exemple il·lustratiu de les seves afirmacions. “El tercer guanyador en l’edició d’aquest any, David Ordóñez, va presentar un discurs titulat Educando esclavos. Té 15 anys -afegeix Pastor-, i això demostra que els adolescents d’avui són molt més madurs del que ens pensem”.

A la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona (UB), la professora Maria Rosa Buxarrais corrobora que als futurs professors no se’ls fa classe específica d’oratòria. “No es preveu en el pla d’estudis de moment, cosa que no vol dir que els professors de la facultat no ho fem pel nostre compte, perquè ho acabem introduint”. De fet, ella mateixa, com a professora de l’assignatura d’axiologia i educació en valors, dedica dues sessions a explicar la tècnica de les exposicions orals. “Crec que el sistema no preveu formació en oratòria perquè es dona per entès que se n’ha de saber, que s’aprèn amb la tècnica de fer-ho”, diu Buxarrais.

Per la seva banda, la professora de secundària Bàrbara Pastor recorda com va començar a interessar-se per l’oratòria. “Vaig veure que el meu fill era infeliç a l’escola, i vaig saber de seguida que patia bullying. I aquí és on entra la comunicació, l’oratòria, que demana mirar als ulls. Els silencis d’una criatura són crits, perquè ens estan demanant ajuda”. Ara el fill té 25 anys i treballa als Estats Units. “Les seves habilitats comunicatives i el seu compromís són el que més li ha servit”, diu.

UN BON DISCURS

Per acabar, el professor Lluís Pastor, de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), acaba d’escriure el llibre 'El jefe habla' (ed. UOC), en què explica amb detall la tècnica de l’oratòria, per aprendre-la i aplicar-la. Per a l’expert en comunicació, hi ha diversos aspectes clau. Primer: tenir en compte que el receptor és el centre de la comunicació. Per tant, s’han de tenir en compte les cares que fa quan es parla, i també s’ha d’haver previst com seria aquest públic abans de preparar el discurs. Segon: el missatge ha de tenir una idea clau, que ha de sortir en els primers minuts del discurs per després ser desenvolupada i repassar-la al final. A més, les frases més curtes han de ser clau, perquè són les que contenen les idees més fortes. “Sempre explico que les frases són com els trens, quan són curtes, com els trens, van directes al cervell, perquè corren. Quan són llargues, són frases mercaderia”, exposa. A més, cal tenir en compte que “si s’utilitzen frases molt llargues o se seleccionen moltes paraules abstractes el receptor pot perdre’s”, diu Pastor.

La tercera tècnica és ordenar les idees del missatge. La quarta, vèncer el concepte conegut com la soledat del comunicador. “Parlar en públic és estar sol, perquè prens distància, i és quan genera soledat, et comuniques sol contra els altres”. I encara n’hi ha d’altres, que Pastor classifica dintre de l’escenificació, que consistiria a comunicar amb el cos, guiar el discurs amb els braços, escollir un bon espai, evitar llegir i ritualitzar la comunicació, entre altres coses. Per tot plegat, Pastor sosté que a parlar en públic se n’aprèn, i que cal conèixer les tècniques, perquè “sempre comuniquem”.

L'oratòria pot ser una assignatura més

Hi ha escoles, com la Betània-Patmos, que inclouen una hora setmanal d’oratòria tant en català com en castellà i anglès, en grups reduïts. I a batxillerat l’ofereixen com una optativa per aprofundir encara més en tot el que han après al llarg dels quatre anys d’ESO. És una de les escoles pioneres a l’hora de donar importància a la comunicació oral.