Escola 23/02/2017

El 'big data' vol millorar l’educació

L'anàlisi de les dades massives permet caminar cap a una personalització del procés d’aprenentatge

A.f.
3 min
El big data vol millorar l’educació

Els dispositius electrònics incrementen de forma exponencial les dades de què disposem. Segons la Unió Europea, cada minut es generen al món 1.700 bilions de bytes de dades, una xifra equivalent a 360.000 DVD. Amb aquesta gran quantitat d’informació creada diàriament, són molts els qui es llancen a treure'n rendiment. La Unió Europea afirma que les empreses que basen les seves decisions en coneixement procedent de les dades augmenten la seva productivitat entre un 5 i un 6%. Davant d’això, diferents sectors estan incorporant i explorant com fer servir les dades per millorar. I l’educació no queda al marge d’aquesta revolució.

"Les dades massives permeten conèixer millor els nostres estudiants, els seus hàbits d’estudi i el que els funciona millor a l’hora d’afrontar els processos d’aprenentatge per poder oferir uns itineraris més personalitzats i adaptats a cada estudiant", afirma Julià Minguillón, professor dels estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicació de la UOC i expert en dades massives i analítiques d’aprenentatge. L’estudi de les dades per part dels professionals i les institucions educatives pot fer contribucions importants a l’hora d’apostar per certes titulacions o d’organitzar el treball a l’aula. "Tan importants són les dades en l’àmbit macro d’una institució o d’un conjunt d’institucions ‒per conèixer dades de matrícula, rematrícula, èxit i fracàs en una titulació concreta o un conjunt de titulacions‒ com les dades en l’àmbit micro de l’activitat de l’estudiant a les aules", afirma Teresa Sancho, també professora dels estudis d’informàtica, multimèdia i telecomunicació.

Personalitzar l’aprenentatge

Les dades aporten als docents molta informació sobre els seus alumnes i el seguiment que estan fent del curs. La seva anàlisi permet caminar cap a una personalització del procés d’aprenentatge. "Un professor ‒explica Minguillón‒ podria saber quins són els estudiants que no estan progressant adequadament segons el pla previst i estan en risc d’abandonar l’assignatura o el curs. També podria identificar quins són els punts febles del procés d’aprenentatge".

Sancho ressalta que les dades aporten als docents més indicadors per detectar quins alumnes necessiten continguts addicionals, perquè han treballat bé i ràpid els continguts previstos, i quins requereixen material de reforç per posar-se al dia i progressar adequadament en l’assignatura. "Està molt bé poder reaccionar en temps real, no només quan ha acabat el curs, i donar a cadascú allò que necessita. Per poder-ho fer, necessitem uns indicadors adequats que ens permetin prendre el pols a l’aula i prendre decisions", comenta Sancho.

Malgrat les ingents possibilitats de l’estudi de les dades en els entorns educatius, aquesta situació encara no està generalitzada. "És necessari incorporar una cultura de dades en les institucions educatives per prendre decisions basades en evidències, no només en supòsits, maneres de fer o experiències que no hagin estat validades formalment", reclama Minguillón. Sancho assegura que tant en l’àmbit educatiu com en altres sectors hi ha força interès i expectativa pel gran volum de dades que tenim a disposició, però encara no un aprofitament real. "Hi ha molt entusiasme inicial, però poca reflexió i poca gent preparada per fer anàlisis fines i interpretacions adequades", assegura Sancho.

Vetllar per la privacitat

L’educació és un àmbit sensible on cal que les dades es recullin, s’emmagatzemin i es facin servir de manera segura i ètica. Els experts apunten que caldrà treballar en la seguretat i la privacitat de les dades si el seu estudi es vol generalitzar a les aules dels diferents nivells educatius. Minguillón apunta que la tendència actual és utilitzar "mecanismes d’anonimització i encriptació, de manera que és possible fer el seguiment d’un estudiant en particular, però sense saber qui és exactament". Sobre aquest aspecte, el professor de la UOC afegeix: "És un dels temes clau, l’equilibri entre privacitat i personalització, ja que són, en certa manera, contradictoris. Hem de conèixer l’estudiant per ajudar-lo a progressar, però d’altra banda hem de construir models i prendre decisions sense tenir un estudiant en concret en el focus".

Una altra qüestió que pot suscitar controvèrsia és la propietat de les dades. "L’escola hauria de tenir accés a totes les dades i cada estudiant hauria de poder exercir el mateix dret sobre les seves dades", assegura Minguillón. A més de vetllar per la privacitat i la propietat d’aquesta informació, els experts també alerten que caldrà sumar professionals especialitzats a l’àmbit educatiu.

stats