X. TEDÓ

L’illa més musical de Barcelona

L’Escola La Concepció, que ha fet de la música l’eix vertebrador del seu projecte educatiu, té quatre ‘big bands’, en el que és una iniciativa única a tot l’Estat

L’illa més musical de Barcelona / PERE TORDERA Zoom

L’Enzo afina el saxo, el Jan agafa les baquetes i comença a tocar la bateria, el Martin s’asseu davant del piano i la Sara es queda dreta mirant les tecles del piano elèctric mentre fulleja la partitura. No som en un conservatori ni en un auditori sinó a l’Escola La Concepció de Barcelona, i tots ells són alumnes de quart que es preparen per assajar. Formen part d’una de les quatre big bands que té aquest centre educatiu municipal des de fa dotze anys, en una iniciativa única a tot l’Estat.

La sessió comença amb una adaptació d’ El garrotín, segueix amb Jailhouse rock, d’Elvis Presley, i Eveybody needs somebody, dels Blues Brothers. “Toquem Hey Jude?”, els suggereix Vicenç Martín, el director de la big band de quart i cinquè. “Sííí!”, responen alguns. “No, que és un rotllo!”, protesten alguns altres. Però la cançó dels Beatles comença a sonar amb tota la seva tendresa sense més dilacions.

El professor de música fa broma quan li pregunten quina és la principal dificultat a l’hora de coordinar el grup: “Si amb músics professionals ja costa que estiguin callats, amb vint nanos amb un instrument a la mà és un drama”. La disciplina i la concentració juguen un paper cabdal en l’èxit de l’empresa i els resultats acaben arribant. “Hi ha vegades que només falta la cabra, però després quan els veus tocant junts de la manera que ho fan penses que és un miracle”, remarca Martín, que no amaga la seva emoció per com interpreten els temes que tenen més per la mà. Un cop acaben els de quart, els de sisè entren en una de les aules que han adaptat per assajar, ara sota la batuta de Ferran Caba, que també dirigeix el grup de tercer. “El més complicat és que es compenetrin, que acabin sent una orquestra”, explica el docent, que deixa clar que “independentment de com toquin han de respectar els torns i assumir el silenci com un valor”.

“El més complicat és que es compenetrin, que acabin sent una orquestra”

Ferran Caba - Professor de música

Mentre el director arriba, els estudiants més grans d’aquesta escola d’una sola línia comencen a tocar de manera improvisada el Wake me up d’Avicii amb un entusiasme que impregna tota l’aula. “Fem una selecció de les cançons que poden ser més escaients, però també poden triar temes actuals per votació popular”, exposa Caba. Amb l’objectiu de connectar amb la sensibilitat de la canalla i així despertar el seu interès, s’ha apostat per la música moderna, amb el jazz, el funk, el blues i el rock com a principals estils.

COOPERATIVISME

La big band és el fruit d’una llavor que es planta quan els més petits desembarquen a l’escola, perquè tot el projecte educatiu gira des de fa 25 anys al voltant de la música, amb sis hores dedicades a aquesta matèria. “Agrupem els que toquen el mateix per fomentar el cooperativisme, perquè la big band és un bloc conjunt, no hi ha la competitivitat d’un conservatori, on has de destacar. Una millora individual és una millora col·lectiva”, subratlla Caba. La directora, Núria Domingo, també posa èmfasi en la cooperació entre els alumnes: “Quan vam començar el projecte, professors del conservatori amb qui compartim edifici ensenyaven música com una activitat extraescolar en què participaven tots els alumnes. L’objectiu era que un alumne toqués bé el violí, però ara que ho faci correctament és un bé per a tots”.

Més enllà de la cohesió social que es genera amb la big band, la música és un recurs de primer nivell per abordar la resta d’assignatures. “L’estudi musical et permet fer matemàtiques amb els compassos i llengua amb les lletres de les cançons que interpreten o s’inventen”. També serveix per educar en el rigor, l’expressió o en competències socials com el reconeixement de la diferència i l’empatia. La directora remarca que “la música porta molta reflexió, ordre i treball sistemàtic, i t’ajuda en l’àmbit acadèmic, i una prova d’això és que els resultats dels nostres alumnes estan per sobre de la mitjana”. La funció social de les quatre bandes instrumentals, amb constants actuacions fora de l’escola, també està ajudant a mantenir el projecte. “La finalitat és que entenguin la ciutat com un espai de convivència i intercanvi i és per aquest motiu que actuen als Jocs Florals de l’Eixample o a la festa major”, explica Àngels Graells, la professora de veu. El seu nivell també els ha permès ser presents al Festival de Jazz de Terrassa i Barcelona i el 2 d’abril debutaran al Minimúsica.

LA RUMBA, PROTAGONISTA

Aprofitant que el Parlament va aprovar declarar la rumba catalana com a patrimoni cultural, l’Escola La Concepció ha triat aquest estil musical com a fil conductor del curs: “Cada any des de P3 fins a 6è treballem un projecte que es vincula a totes les assignatures i que no és sempre de música, però aquest curs ha coincidit que sí”, explica Ferran Caba. El cant improvisat -amb garrotins, corrandes o jotes com a màxims exponents- els ha permès, per exemple, comptar síl·labes i veure les diferències amb el castellà. També conèixer la història del poble gitano: “A l’assignatura de socials estudiem com va començar i qui ho va impulsar i a llengües fem versions amb noves lletres de cançons molt conegudes”, explica Núria Domingo. Temes de Peret, del Gato Pérez o d’Ai Ai Ai els esperen!