Escola 15/09/2017

Són prou segurs els camins escolars?

El RACC demana millores perquè els nens vagin a l'escola amb més seguretat i autonomia a Barcelona

A.f.
6 min
Són prou segurs els camins escolars?

El RACC ha elaborat la '1a Auditoria RACC de Camins Escolars' a partir d’un test que ha analitzat la implantació del projecte Camí Escolar – Espai Amic en 5 centres escolars representatius de la ciutat de Barcelona.

El Camí Escolar és un projecte educatiu que promou la mobilitat segura, sostenible i autònoma dels infants en els desplaçaments a l’escola i que pretén oferir als alumnes la possibilitat d'anar o tornar sols del centre educatiu. A més de generar i senyalitzar itineraris segurs, s’impulsen activitats educatives i divulgatives, tant a l’escola com al barri, que fomentin la mobilitat sostenible. Des que es va posar en marxa l’any 2000 a Barcelona, per iniciativa de l’Institut Municipal d’Educació (IMEB), 90 escoles de primària de les 333 que hi ha a la ciutat s’han adscrit al projecte, que coordinen els mateixos centres i les associacions de mares i pares (AMPA).

En aquest test, realitzat durant l’últim trimestre del 2016, s’ha analitzat el projecte Camí Escolar de 5 escoles representatives de Barcelona que tenen característiques diferents pel que fa a la seva ubicació, infraestructures de l’entorn, volum de trànsit, pendent dels carrers, etc. L’estudi ha valorat 20 paràmetres organitzats en 3 factors: la infraestructura i la seguretat a l’entorn de les escoles, les mesures educatives dirigides als alumnes i les accions de difusió al barri. Les escoles auditades són: Les Acàcies (Sant Martí), escola Magòria (Sants), Ramon Llull (Eixample), Font d’en Fargas (Horta-Guinardó) i Montseny (Gràcia).

Els resultats de l’auditoria són força homogenis a totes les escoles i mostren que és necessari actuar en tots els fronts, aplicant millores de seguretat viària i incrementant les activitats educatives i de difusió als barris. De mitjana, les cinc escoles analitzades en aquest test han suspès l’auditoria amb només 47,5 punts sobre 100.

Fent camí cap a l'autonomia

El RACC considera que el Camí Escolar no s’ha implantat amb tot el rigor necessari a Barcelona. D’una banda, en alguns casos no es compleixen els mínims de seguretat viària, amb deficiències com les nombroses cruïlles amb poca visibilitat als passos de vianants. De l’altra, les activitats educatives que s’organitzen són positives però tenen poca continuïtat i són escasses, en gran part per la falta de recursos dedicats al projecte.

  • INFRAESTRUCTURA: La seguretat viària dels alumnes presenta deficiències.

La infraestructura a l’entorn dels centres és el factor més important de l’anàlisi i l’únic que, en termes globals, aconsegueix un aprovat just. Tot i això, les millores urbanístiques que s’han fet al voltant dels centres s’han realitzat amb criteris poc clars o sense gaire sostenibilitat en el temps. Hi ha deficiències en aspectes bàsics de seguretat que suposen un fre perquè els pares deixin que els nens vagin sols a l’escola.

Aspectes de millora:

- Nombroses cruïlles amb poca visibilitat als passos de vianants.

- Falta de senyalització que alerti els conductors de la presència d’una escola.

- Existència d’aparcament per a cotxes a les voreres d’accés al centre. Dificulta la visibilitat.

- Falta de carrils bici segurs al voltant de les escoles.

Aspectes positius:

- Presència d’elements de protecció entre la vorera de l’escola i la calçada.

- Bon estat de conservació de la senyalització horitzontal del Camí Escolar.

  • EDUCACIÓ: Falten iniciatives d’acompanyament per complir amb la funció educativa.

La implantació del Camí Escolar preveu el desenvolupament de serveis i activitats més enllà de la senyalització d’itineraris, però la realitat és que pràcticament no s’impulsen iniciatives que promoguin la mobilitat sostenible, segura i autònoma.

Aspectes de millora:

- Cap de les escoles ha posat en marxa el Bus a Peu, un servei que promou el desplaçament a peu dels alumnes seguint una xarxa d’itineraris segurs, acompanyats d’un “conductor” adult que els recull en punts senyalitzats com a parades. Pares, mares i altres voluntaris es reparteixen els diferents itineraris del Bus a Peu per acompanyar els infants.

- Els centres auditats tampoc disposen d’un servei d’acompanyament que agilitzi l’entrada a l’escola. Tenint en compte que algunes famílies no tenen alternativa al cotxe per arribar al centre, amb aquest sistema els alumnes més grans acompanyen els petits des del cotxe fins a l’entrada, de manera que els adults no han de baixar del cotxe i es minimitza l’impacte dels vehicles que s’aturen.

- La xarxa de Comerç Amic té una implantació irregular. Són establiments on els nens saben que poden anar en cas d’emergència i que s’identifiquen amb un adhesiu a l’entrada. Es consideren un element de seguretat però només algunes escoles han desenvolupat aquesta xarxa que, d’altra banda, suposa una manera d’implicar el barri en la mobilitat segura dels nens.

- El projecte Camí Escolar pateix una falta de seguiment generalitzada per causa de la falta d’un responsable directe en la majoria dels centres. La rotació dels equips docents i, sobretot, dels membres de les AMPA dificulta que s’impulsin iniciatives com aquestes i que tinguin continuïtat en el temps. Per aquest motiu, el RACC demana més implicació de les autoritats per ajudar cada escola a fer seguiment del projecte i donar-li estabilitat i qualitat.

Aspectes positius:

- La majoria d’escoles compten amb una comissió de mobilitat (amb representants de l’AMPA, famílies, professors, administració municipal, etc.) que impulsa activitats específiques per promoure la mobilitat sostenible, com ara sortides en bicicleta o l’elaboració de dibuixos i plànols. En alguns casos, però, aquesta comissió neix amb la implantació del Camí Escolar i perd la continuïtat amb el pas del temps, de manera que els centres es queden sense personal dedicat al projecte.

  • DIFUSIÓ: La difusió als barris és escassa i no té continuïtat.

Els elements de difusió i sensibilització als barris es consideren importants per aconseguir la complicitat dels veïns en el projecte Camí Escolar.

Aspectes de millora:

- La senyalització del Camí Escolar és insuficient i poc visible, tant per als vianants com per als conductors. La imatge identificativa s’ubica a terra (amb marques pintades) i de vegades als comerços (amb adhesius de Comerç Amic), però es considera que hauria de ser més gran i estar més ben ubicada.

- Escassetat de material informatiu per a les famílies i per a la difusió al barri.

Aspectes positius:

- Celebració d’activitats que donen publicitat al projecte, sobretot quan impliquen tot el barri, com ara les festes d’inauguració del Camí Escolar. No obstant, aquestes activitats es fan a l’inici del projecte i rarament tenen continuïtat.

Recomanacions del RACC

  • L’Ajuntament ha de garantir a les escoles un espai de seguretat, amb voreres prou amples i aparcament restringit, almenys al carrer d’accés.
  • Als trams d’accés a l’escola també cal reduir la velocitat (màxim 30 km/h) i reforçar la senyalització que indica la presència de l’escola i que també permet sensibilitzar i donar a conèixer els Camins Escolars. La senyalització horitzontal actual no és prou visible per als conductors, i la vertical no destaca prou.
  • Els centres escolars haurien de disposar de carrils bici i aparcaments per a bicicletes a l’entorn, per fomentar que els desplaçaments de més llarg recorregut es facin en bici en comptes de fer servir el cotxe.
  • Cal que els projectes de Camí Escolar tinguin una continuïtat, especialment en l’organització d’activitats i en la revisió de la infraestructura. En aquest sentit, convindria assegurar que almenys un membre de l’administració, escola i AMPA mantinguin el seu rol més d’un curs escolar.
  • És important reforçar el servei de Comerç Amic així com el Bus a Peu i l’acompanyament. Aquestes mesures poden beneficiar diverses escoles alhora, tal com s’ha fet en alguns barris.
  • La imatge identificativa horitzontal del Camí Escolar instal·lada als passos de vianants no només ha d’estar visualment alineada amb els vianants, sinó que també s’ha de mostrar als conductors amb senyals verticals o horitzontals orientats a ells.
  • Convé estudiar la implantació del Camí Escolar als instituts d’educació secundària, on la majoria d’adolescents es desplacen sense pares ni tutors i encara han de desenvolupar la seva cultura de mobilitat segura. En aquells centres on s’imparteix primària i secundària també és recomanable involucrar els alumnes de secundària en les activitats de mobilitat, ja que sovint en queden al marge.
  • S’hauria de promoure l’adhesió de més escoles al programa Camí Escolar – Espai Amic, ja que des de la seva implantació fa 17 anys només el 27% dels centres l’han instaurat.
stats