TRINITAT GILBERT

Noves vies de comunicació

Picto Connection és una nova eina perquè familiars i infantsambautisme puguin entendre’s

Noves  Vies de comunicació / FOTO: GETTY / PERE VIRGILI Zoom

Meritxell Molina, neuropsicòloga, era petita quan es va adonar que el seu tiet, que patia esquizofrènia, perdia la capacitat de parlar per culpa de la medicació. “Per entendre el que li passava vaig triar la formació educativa en què m’he especialitzat”, explica. Buscava respostes per saber què li passava al familiar amb qui convivia, però quan les va començar a obtenir gràcies als estudis continuava sense poder-s’hi comunicar.

Va saber que els malalts d’esquizofrènia no eren els únics que perdien la parla, sinó que també els passava a afectats de moltes altres patologies, com ara les de l’espectre autista o les paràlisis cerebrals. De gran, i com a professional, es trobava amb molts familiars que li explicaven el mateix que ella sentia des de petita, la incapacitat de poder-te comunicar amb la persona que estimes.

Empesa per aquesta necessitat, i amb moltes hores d’estudi al darrere, la Meritxell ha desenvolupat, amb sis companys més, el software Picto Connection, que es descarrega en tauletes o smartphones -i que també es pot fer servir des d’un ordinador-, i que s’adapta a les necessitats de cada un dels afectats. “Quan els familiars es posen en contacte amb nosaltres, online, els fem una sèrie de preguntes per saber-ne exactament les necessitats visuals, cognitives, sensibles, a més a més de les de parla”. El cas és que el panell serà personalitzat, sempre diferent per a cada una de les persones que el facin servir, perquè fins i tot el que només pugui fer-ho servir amb els dits dels peus (en el cas de la paràlisi cerebral) també el pugui fer servir. O encara un altre exemple: als infants (i també als adults) amb epilèpsia els adaptaran els colors i les imatges. D’aquí que no es pugui dir que la Picto Connection és una aplicació, perquè si ho fos seria igual per a tothom, i no és el cas.

DESITJADA COMUNICACIÓ

Per als infants amb trastorn d’espectre autista, la Picto Connection els facilita la comunicació entre els familiars gràcies als pictogrames i les imatges, que fins ara les famílies havien creat en llibretes i arxivadors o que senzillament havien plastificat i portaven a sobre per entendre’s amb el nen o nena. El software, fins i tot, conté una galeria en la qual els pares poden afegir, mitjançant sons, per exemple, el que hi han trobat a faltar. O aquells pictogrames que a ells els van bé i volen tenir a mà, a més de poder-lo compartir amb altres usuaris.

“La problemàtica que presenten els infants amb autisme compromet seriosament la seva vida escolar i social"

Ramon Duch - Psicòleg

La Meritxell s’alegra de comprovar l’efectivitat del projecte, que va aparèixer el març del 2015, perquè, a més, les famílies li han comunicat que per a l’escola també és una bona eina per treballar les matèries. “I jo mateixa vaig comprovar que la Picto Connection funcionava perquè quan el vaig crear, per fi, em vaig poder comunicar amb el meu tiet, que tenia 80 anys i que va ser el motor de tot plegat”.

D’altra banda, Ramon Duch, docent dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC i psicòleg de la Institució Balmes, Centre d’Educació Especialitzada en Atenció Sanitària i en Salut Mental, indica que el trastorn de l’autisme, que es pot manifestar per primera vegada entre els 6 mesos i els 3 anys, “afecta de manera global el desenvolupament de l’infant: un nen amb autisme presenta actituds d’aïllament, dificultats per suportar els canvis en l’entorn, trastorns del llenguatge i la comunicació i una atracció manifesta vers els objectes”.

Ramon Duch assenyala que la gravetat de l’autisme involucra l’infant i la família. “La problemàtica que presenten els infants amb autisme compromet seriosament la seva vida escolar i social. Són especialment significatives les dificultats per accedir al llenguatge -fet que incideix en les dificultats per accedir a la simbolització-, així com per establir vincles”. I d’aquí que “els recursos i les estratègies per facilitar la comunicació amb ells siguin fonamentals”.

Segons el psicòleg de la UOC, el llenguatge visual (fotografies, símbols) i també el musical són molt importants; la possibilitat d’utilitzar recursos tecnològics per realitzar demandes, expressar interessos o bé materialitzar un acte tan aparentment senzill com és escollir una opció entre dues, constitueix un ajut del tot necessari. Les noves tecnologies incideixen en l’autonomia, en la millora de l’atenció i l’interès, o bé en determinades habilitats específiques, com per exemple en l’àmbit de la comunicació.

EINES QUE AJUDEN

Per la seva banda, Olga Gisbert -la directora de l’escola Bellaire, que acaba d’estrenar centre educatiu a Bellaterra per atendre infants i adolescents diagnosticats amb trastorn de l’espectre autista- afegeix que acostumen a ser infants amb “poca capacitat d’espera i una baixa tolerància a la frustració”, i per això és important les eines per comunicar-s’hi. “En alguns casos pot no haver-hi parla i, en d’altres, si hi és, no és funcional o és massa desorganitzada. Per això en els dos casos cal presentar-los les idees que es volen transmetre”.

“No pots condemnar una criatura a no tenir cap codi comunicatiu"

Francesc Cuxart - Psicòleg

A l’Associació d’Autisme de Catalunya, el doctor en psicologia i consultor del Projecte Autisme a la Garriga, Francesc Cuxart, celebra eines tecnològiques com la Picto Connection. “No pots condemnar una criatura a no tenir cap codi comunicatiu. Encara més, hi ha consens internacional que indica que una criatura que amb 4 o 5 anys no l’ha desenvolupat, n’ha de tenir un d’alternatiu”.

Cuxart, que també és professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, afirma que el trastorn d’espectre autista, biològic i crònic, té alterades les bases neuropsicològiques del contacte afectiu. Dit amb altres paraules, i dient-ho de manera genèrica, tenen dificultats per utilitzar el llenguatge perquè tenen dèficit d’empatia. Així que fins i tot en els casos en què tenen parla, els és molt difícil establir un diàleg interactiu perquè no entenen el doble sentit de les paraules, no estableixen la relació entre el llenguatge verbal i el no verbal, i no poden seguir l’atenció al llenguatge verbal i al físic alhora. “I tot plegat encara es pot agreujar si hi ha també dificultats cognitives”, diu Cuxart.

Finalment, Cuxart recomana sempre teràpies amb evidència científica del seu funcionament, que integrin tant l’infant, que necessita intervencions en qualitat i en quantitat, com també la família i l’escola, “perquè són les que passen més hores amb ells”.